"Escollir bé o escollir merda": l'última bala de l'Espanyol per somiar amb la permanència

BarcelonaL’últim tren cap a la permanència passa aquest diumenge (18.30 h, DAZN) per Cornellà-El Prat. Tot el que no sigui guanyar el Getafe implicarà que l’Espanyol sigui virtualment equip de Segona. Després d’haver sumat un punt dels últims 24, la salvació s’ha allunyat a quatre punts. Els blanc-i-blaus s’aferren a les poques opcions que els queden per obrar un miracle que les matemàtiques encara no descarten: una victòria davant dels madrilenys els permetria igualar-los a punts i, no menys important, guanyar-los el goal average particular. A més, també serviria per escurçar distàncies amb algun altre rival directe. 

Al davant no hi haurà Quique Sánchez Flores, cessat aquesta setmana com a tècnic del Getafe després de deixar anar una frase lapidària que ben podria servir per resumir la temporada de l’Espanyol: “Teníem l’opció d’escollir merda o escollir bé. Hem escollit merda, i això és el que ens menjarem fins al pròxim partit”. El tècnic madrileny també havia estat acomiadat de l’Espanyol un mes d’abril, però del 2018, pocs dies després de pronunciar el ja cèlebre “potser és que no donem per a més”. El substituirà al Getafe José Bordalás, que iniciarà la seva segona etapa a l'equip madrileny davant dels blanc-i-blaus. Guanyar el Getafe serviria per enfonsar una mica més un rival directe, però encara no asseguraria res l’Espanyol, que la setmana vinent afrontarà dues etapes d'alta muntanya: el desplaçament al Pizjuán i la visita del Barça a Cornellà.

L’Espanyol es juga el seu futur. Com ja va explicar l’ARA, baixar a Segona Divisió aquest 2023 suposaria un impacte superior al que va patir el 2020, ja que en el proper exercici no podrà disposar de la major part de palanques financeres que van facilitar aleshores el retorn a Primera i la recuperació de bona part del negoci perdut. En joc, com a mínim, 60 milions: l’entitat deixaria de facturar una xifra similar durant els dos anys posteriors al descens si es compara el pressupost previst per a aquesta temporada, 93,5 milions, amb els ingressos aconseguits els cursos 2020-21 i 2021-22. L’últim curs a Segona, l’Espanyol no va poder comptar amb el gran gruix dels ingressos per venda d’abonaments i d’entrades per la pandèmia, però a canvi sí que va rebre una generosa compensació pel descens de la Lliga que, en cas de nou descens, seria menor.

No acabar com el Saragossa, el Dépor o el Màlaga 

El cop econòmic encara podria ser més dolorós si el club no aconseguís repetir el que ja va fer les cinc temporades que va transitar per Segona: pujar al primer intent. Tenint en compte que a partir del segon any els clubs que perden la categoria ja no reben la compensació pel descens, buscar l’ascens seria una missió encara més difícil. Un trauma esportiu i social que ja han patit diversos clubs històrics com el Saragossa, el Deportivo, el Màlaga o el Racing: de ser capaços d’optar a títols i de classificar-se per Europa, a principis d’aquest segle, a acumular anys estancats entre Segona i Primera RFEF. 

Els blanc-i-blaus encara tenen temps de revertir la dinàmica en què es veuen immersos i escriure un nou capítol en el seu llibre de miracles. La dinàmica recent de l’equip, de moment, no acompanya: els entrebancs registrats entre març i abril no han fet més que ensorrar els ànims d’una plantilla que ja fa setmanes que comença a pair que l’Espanyol té un peu i mig a Segona. Fins ara, ni els reforços ni el canvi de tècnic han servit per donar l’impuls necessari a un equip a qui li han pesat massa les carències estructurals que arrossega des de l’estiu: una plantilla descompensada que encara no sap a què juga, que ha pagat molt cars tots els errors comesos a la gespa i als despatxos i que, per si no n'hi hagués prou, tampoc ha tingut sort amb els arbitratges. El mal ús del VAR, però, no pot ser una excusa: si l'Espanyol està en posicions de descens és per mèrits propis. Per sortir d’aquesta situació, el primer pas és deixar de ser el segon pitjor local. És l’hora de Cornellà-El Prat.