L’univers de les #Palomanetes

BarcelonaL’objectiu principal sempre ha sigut passar una bona estona. Fer conya i riure una mica. “M’agrada fer les meves coses i compartir-les. M’entreté”. No són dies de fer gaire broma, però ella manté l’esperit juganer i vitalista. “Encara que estiguem a casa i en la mesura del possible hem de seguir amb les nostres vides”, defensa. Paloma Fernández, una de les capitanes de l’Espanyol, és una gran aficionada al bricolatge. De petita, “en lloc d’estar jugant amb les nines a l’habitació”, passava l’estona al taller que el seu pare té al garatge de casa seva als afores de Madrid, i l’ajudava amb el que fos. “Ell em donava un tros de fusta i una serra i feia qualsevol cosa. M’hi passava hores amb el martell”, recorda. La traça de manetes també li ve del seu avi, que feia maquetes i construïa coses.

Abans que es decretés l’estat d’alarma i preveient que s’aturaria la competició, la Paloma va anar-se’n a Madrid per passar el confinament amb la seva família. Allà està tornant a reactivar la seva part més destra amb les eines, de la qual ha fet paròdia a les xarxes socials els últims mesos. Fins i tot ha creat una etiqueta pròpia fent broma amb el seu nom: #Palomanetes. A través d’Instagram ha relatat com s’ha construït diferents mobles per decorar casa seva. Va fer-se un sofà per a la terrassa del pis de Barcelona amb un parell de palets que va arreplegar de la Ciutat Esportiva Dani Jarque i ho va documentar tot en històries a les xarxes: com la maquinària del club li carregava els palets al cotxe, com serrava, com polia les fustes, com les envernissava i com les desinfectava. I tot, amb un toc d’humor que li ha fet passar alguna estona divertida al vestidor.

Postureig, però amb pijama

“He donat temes de conversa a l’equip, sí”, reconeix, amb un somriure. “Hem fet molta broma amb les companyes perquè començo els vídeos amb un «Hola a tots els meus fans» i no tinc gaire seguidors al meu perfil!” Fernández voreja els dos mil seguidors a Instagram, i algunes companyes d’equip superen, de llarg, els deu mil. De fet, remata l’autoparòdia vestint-se amb roba d’estar per casa. Tot és molt autèntic. “No era res premeditat. Quan faig feina a casa vaig com vaig i el que no volia era canviar-me de vestuari perquè em volgués gravar. Em gravo al natural i llestos”, diu. Ara el postureig és buscar, precisament, la conya amb la roba casolana que té als armaris. A Barcelona ha lluït una bata blava de núvols i, ara a Madrid, un pijama amb estampat de dinosaures.

Les col·leccions de petita

L’objectiu segueix sent entretenir-se i, de passada, mostrar una cara que normalment queda amagada en la dinàmica esportiva habitual. La Paloma és inquieta i és curiosa. Aquests dies a casa li estan produint una nostàlgia que li està anant molt bé, diu. “Feia molts anys que no m’estava a casa més de quinze dies. M’ha agafat per endreçar l’habitació, era la d’una nena de 14 anys i ja en tinc 30. I he trobat coses que m’han remogut una mica”, confessa. Dels vells records n’ha creat una nova etiqueta a les xarxes: #Frikidepalo. Allà ha mostrat les seves col·leccions de llaunes de coca-cola, les desenes de samarretes de futbol que guarda -que ha anat comprant quan fa turisme o que ha rebut com a regal dels viatges de feina del seu pare- i, fins i tot, algunes xuletes que conservava en una capsa de secrets. També té pots de colònia i col·leccions de minerals i monedes. “Sempre he volgut guardar les coses. La meva mare em diu Diògenes i és cert, ho miro ara i tot em sembla brossa, però a mi em fa pena llençar coses”. Tot i així, ha tret de l’habitació els pòsters de Zidane que hi tenia i també un paper del Mickey Mouse amb xumet. “Ha sigut una mica catàrtic tot plegat, però és que realment necessitava fer un canvi. Era el moment de fer-ho”.

El context actual facilita aquest esperit renovador, aquesta mena de punt d’inflexió. Potser hi fa la generació i no el coronavirus. “Les joves d’ara només estan amb les pantalles i no sé si es plantegen guardar coses o reciclar un palet. Els fa mandra o no li veuen la utilitat. Dec ser antiga, no ho sé”, reflexiona.

A distància i en ple procés introspectiu, la Paloma es mira de reüll el futur de la Primera Iberdrola, sobretot si les caramboles oblidessin la classificació i deixessin sense efecte l’amenaça de descens de l’Espanyol. “Realment seria injust que amb la temporada que hem fet no baixéssim. Igual que ho seria que el Barça, que ha arrasat, no guanyés la Lliga perquè quedés nul·la o incompleta”, admet la capitana. “Però si passés, ens aferraríem a l’oportunitat de refer-nos d’aquest any horrorós”. És aquesta mirada de reciclatge que impregna tot el que mira Paloma Fernández.