Utilitzar el Barça per tornar favors

El Barça té 125 anys i ha estrenat un nou himne digne de l'efemèride. La música, amb una melodia segell de Josep Montero (el cantant d'Oques Grasses), s'enganxa com un xiclet a la sabata, si bé té alguns aguts difícils d'afinar; i la lletra, obra de Xavier Gonzàlez-Costa, és tan passional com intuïtiva. Felicitats als creadors i als intèrprets de la proposta guanyadora. Van ser, sens dubte, del més potable de la gran gala de celebració que el club va organitzar al Liceu a causa de la indisposició del Camp Nou.

Més enllà de les sonades absències físiques de llegendes com Lionel Messi o Pep Guardiola, l'acte del 29 de novembre ha deixat alguns aspectes com a mínim per a la reflexió. Començant pel protagonisme excessiu de Joan Laporta, que va fer un discurs tan impecable (sí, ja sabem que és un gran orador) com quilomètric (és el que té improvisar). La verborrea del president blaugrana va fer saltar el guió pels aires, fet que va provocar que l'homenatge complet a la figura de Johan Cruyff, que preveia la participació del seu fill Jordi, finalment no es fes. És un pèl lleig treure de l'escaleta el teu entrenador més influent, però Laporta és Laporta i el directe té aquestes coses.

Força menys perdonables són –bàsicament perquè estaven preparats– alguns detalls vinculats a la llista de convidats a la gala. Milers de socis en van quedar fora i després van poder veure com el club reservava una butaca a determinades persones pròximes a l'actual cúpula directiva. El rastre de les xarxes socials va ser útil per comprovar que figures vitals en la història del Barça com Adnan Ahmadzada tenien la possibilitat no només d'entrar al Liceu, sinó de saludar els jugadors. Que qui és, aquest home? Busqueu-lo en viatges recents per atendre "temes privats" de Laporta i d'alguns directius a Dubai i l'Azerbaidjan. Algun mèrit deu haver fet per aconseguir aquest tractament vip i entaular-se sovint amb els que governen el Barça.

Tampoc va perdre detall de l'acte el soci professional del president, Xavier Arbós, assegut al costat dels membres de la junta, o alguns tuitaires il·lustres. Mentre els periodistes acreditats seguien la gala des d'una sala amb plasma, aquests creadors de contingut que ataquen ferotgement –i des de l'anonimat, la majoria– qualsevol crítica o dissidència gaudien de l'espectacle per gentilesa de la vicepresidenta institucional del club. Invitacions i canapès a canvi de violència verbal al fangar de les xarxes. Molt transversal i edificant, tot plegat. Tant com pagar un milió d'euros a una productora externa, segons va informar la Cadena SER, per un vídeo commemoratiu de set minuts.