Paco Jémez: “S’han d’alinear els astres per tenir De Tomás i Embarba a Segona”

BarcelonaPaco Jémez (Las Palmas de Gran Canaria, 1970) dirigia fins fa dos mesos el Rayo Vallecano, rival d’aquest diumenge (16 h, #Vamos) dels blanc-i-blaus. El tècnic conversa amb l’ARA sobre dos futbolistes a qui va dirigir a Vallecas, Raúl de Tomás i Embarba, que ara juguen en un Espanyol que va estar a prop de dirigir el 2016.

Coneix bé les dues principals estrelles de l’Espanyol, Raúl de Tomás i Adrián Embarba.

Sí, i no m’estranya el seu rendiment. Són dos jugadors contrastats i consolidats per qui s’han pagat molts diners. Estan a Segona per circumstàncies del futbol i de la vida, perquè són jugadors de primer nivell que podrien estar jugant en qualsevol equip de Primera.

¿Li va sorprendre que seguissin a l’Espanyol aquest estiu?

La informació que teníem era que l’Espanyol tenia prou capacitat per poder quedar-se els jugadors que volgués a Segona. No era el cas del típic equip que baixa i s’ha de desprendre de jugadors perquè no pot afrontar les seves fitxes o perquè als jugadors no els ve de gust el projecte. L’Espanyol és un club gran que pot permetre’s mantenir grans jugadors que, d’altra banda, hauran posat de la seva part per seguir i ajudar a assolir l’ascens.

Tenir-los a Segona no té preu.

És cert. Són jugadors a qui normalment no pots tenir en aquesta categoria. S’han d’alinear els astres. O tens la fortuna, la capacitat i la valentia de veure’ls aviat, en una etapa en què encara no han esclatat i has d’intuir que acabaran sent futbolistes d’equips grans, que és molt complicat, o necessites molts diners per poder pagar-los. Que clubs humils com el Rayo puguin tenir la capacitat de sumar en un mateix equip Embarba i De Tomás passa cada molt temps. Fa dos anys haurien sigut més barats del que són ara i apostar per ells no hauria sigut cap barbaritat.

De Tomás va marcar 38 gols en dos anys al Rayo. ¿És un luxe tenir un jugador així a Segona?

És una barbaritat. Els davanters que marquen tants gols costen molts diners. El Rayo va tenir la vista i la fortuna de poder aconseguir la seva cessió i gaudir-ne dos anys. Però trobar-te amb una situació com aquesta és pràcticament impossible si no poses sobre la taula 20 o 30 milions d’euros.

No és un simple davanter d’àrea.

Juga fora i dins de l’àrea. No és el típic davanter golejador que cal jugar per ell. Es fabrica les seves pròpies jugades. Xuta bé els penals i molt bé les faltes, i també xuta bé des de la curta i llarga distància. Sap jugar i combinar. És un jugador completíssim que, quan apareix, tot fa olor de gol.

Té un caràcter fort i fusta de líder. ¿Això li va bé al vestidor?

A les persones cal conèixer-les. És un gran professional i un noi espectacular en tots els aspectes. Quan el coneixes, veus que les aparences no serveixen de res. No s’amaga mai, sap que han dipositat molta confiança en ell i respondrà. Deu estar dolgut pel descens i per la seva ment només passa tornar l’Espanyol a Primera.

Embarba, per la seva banda, marca, assisteix, dribla i defensa. ¿És un dels jugadors més complets a qui ha dirigit?

Sens dubte. Pot jugar a la banda, de mitja punta o de davanter. Ho té tot: desborda, té potència, treball defensiu, xuta bé les faltes, els córners, té gol… És molt bo, per això s’ha pagat el que s’ha pagat per ell.

Quina evolució li va veure al Rayo?

Ha evolucionat moltíssim. En la primera època en què el vaig tenir, el vaig pujar al primer equip. Ja se li veien maneres, ha madurat i millorat fins a ser més constant. Abans apareixia i desapareixia. Ara treballa més per a l’equip i això l'ha fet ser millor futbolista. El seu traspàs ens va destrossar a nivell esportiu. Va suposar un cop brutal, perquè era un jugador que, amb els seus números, ens hauria donat moltes possibilitats de poder ascendir.

¿El pas per Vallecas i pel Rayo els va anar bé a tots dos per créixer?

No hi ha cap jugador que hagi passat pel Rayo a qui la idiosincràsia del barri de Vallecas i del vincle del club amb la seva gent no l’hagi fet millor. És un vincle molt especial i molt difícil de veure en cap altre lloc. Només d'entrar t’adones del que hi ha allà, els jugadors s’impregnen aviat del que representen per a la gent i de com de diferent és aquell barri de la resta.

¿Espanyol i Rayo són dos clars candidats a l’ascens?

La teoria no sempre concorda amb la pràctica. Són dos grans equips, indubtablement, que lluitaran per estar a Primera Divisió, però a Segona els favoritismes no porten enlloc.

L’Espanyol s’ha reforçat amb jugadors que coneixen bé la Segona. ¿Això és clau en aquesta categoria?

Algú pot pensar que un equip que baixa de Primera pujarà fàcilment, i no sempre és així. És important tenir gent que conegui la categoria i que sàpiga què et trobaràs. Té connotacions especials pel que fa a camps, la pressió que té ara no la tenia a Primera. La perspectiva és totalment diferent. Tot això cal assimilar-ho i aprendre a viure amb això.

El 2016 va estar a prop de dirigir l’Espanyol.

Sí. Vam parlar amb l’Ángel Gómez i amb Chen Yansheng. Al final no es va concretar perquè van decidir-se per un altre entrenador [Quique Sánchez Flores], però hi vam estar a prop.

Li hauria agradat?

L’Espanyol té un equip espectacular. A quin entrenador no li agradaria dirigir l’Espanyol? És el somni de qualsevol entrenador, amb un camp i una afició espectaculars. I, sobretot, quan se’t presenta un projecte esportiu a llarg termini i amb possibilitats de fer grans coses. Tant de bo l’Espanyol s’hagués decidit per mi perquè el projecte, amb noms molt atractius i l’objectiu d’estar en posicions europees, era preciós.

¿Va resultar-li estrany parlar amb un propietari xinès?

Sí, però ens hem d’anar acostumant que els clubs espanyols tinguin propietaris estrangers, com ja passa a altres països. No vaig poder tenir gaire temps per coneixe'l en profunditat, però em va semblar una persona seriosa. Va ser un honor poder parlar amb ells i ser una alternativa a la banqueta.

L'agost passat va deixar d'entrenar el Rayo i ara es troba sense equip. Com afronta aquesta temporada?

Després de prendre’m una mica de descans, ara espero que hi hagi alguna vacant en algun club per començar algun projecte de nou. Estic obert a qualsevol cosa, tant d’Espanya com de fora. M’estan arribant coses de fora. Si hi ha algun projecte esportiu que m’agradi, probablement l’acceptaré.