La Valleta, un bell paisatge amb molt de caràcter i història

PalmaEn aquesta ruta anam a gaudir del paisatge cultural i del patrimoni natural del foravila de Petra, però, sobretot, de l’empremta humana que ens permet seguir el curs de la història a través del gran llibre de la naturalesa. Caminem amb els cinc sentits, palpem les aromes i olorem les textures, deixem-nos endur per les circumstàncies, obrim la ment i el cor i deixem que el nostre cos actuï com una xeremia, disposada que qualsevol vent la faci sonar, tal com indica l’escriptor escocès Robert Louis Stevenson (1850-1994), autor de L’illa del tresor, en un assaig sobre el fet de caminar escrit a la segona meitat del segle XIX.

Voltarem per la Valleta, un bell entorn paisatgístic solcat pel torrent de na Borgues, el curs d’aigua més llarg de Mallorca, i envoltat de possessions amb caràcter, com Sa Canova, Son Dalmau o Termenor. Un paisatge ric i fèrtil on s’amaguen petites joies del nostre passat més remot, com la cova dels Voltors, sota les timbes de la vall de la Nou, rere les quals s’amaga la bellíssima possessió de Son Montserrat. Hem de tenir un acurat respecte a l’entorn natural, als béns patrimonials que atresora i també a la propietat, atès que la ruta travessa finques privades. A Petra hi podem arribar en tren (consultau-ne horaris a trensfm.com), per aquest motiu fixam el punt d’arrancada de la ruta a la mateixa estació.

La ruta

[00 min] Des de l’andana de l’actual estació ferroviària de Porreres ens posam a caminar cap a l’interior del poble pel carrer de Guillem Moragues. Aviat voltam a l’esquerra per un pas de vianants en direcció al passeig de l’Estació. Després de dos carrers curts sortim a aquesta ronda que guarda el dibuix clàssic del vell traçat ferroviari que circumval·lava la vila. De tot d’una ens crida l’atenció un bell edifici que tenim a la dreta, a l’inici del passeig. Les Escoles Graduades o Escoles Velles és un edifici projectat per l’arquitecte Guillem Forteza l’any 1927, avui convertit en dependències municipals. Continuam la nostra tresca pel passeig i el següent punt d’interès és als edificis de la vella estació, de 1879 [05 min]. L’arribada del ‘camí de ferro’ al poble –quatre anys després de l’obertura de la primera línia entre Palma i Inca– propicià el creixement urbanístic cap a aquests terrenys, coneguts des de temps enrere com na Capitana.

Allà on acaba el passeig [10 min], davant tenim el camí de l’Elia, per on tornarem. Nosaltres giram a l’esquerra pel camí de Son Fogó, situat a l’angle llevantí del poble, i avançam (sud-est/est) cap als afores petrers. Superam la via del tren pel pont i creuam la carretera que circumda Petra (Ma-3320), i ho feim amb mil ulls. La continuació del camí és una lenta i sostinguda ascensió. Deixam a la dreta una nau industrial, mentre que a l’esquerra la mirada s’estén sobre grans sementers. Darrere, l’inconfusible perfil d’Ariany i, més a l’esquerra, la llunyana imatge de la serra de Tramuntana. Començam a amarar-nos de les sensacions d’un paisatge imponent. El camí de Son Nero, que ens ve de través, posa un punt i seguit a la nostra caminada tranquil·la, que, de moment, no surt del camí de Son Fogó.

[20 min] Topam amb la finca de la Caseta de Son Fogó i, uns minuts més endavant [30 min], deixam a la dreta el camí de la Coma i, just després, a l’esquerra, el camí de Son Canals. A poc a poc la camada –que canvia de nom pel de camí de Son Roca– gira suaument a la dreta i ens acosta a Sa Canova. Abans, però, trobam a l’esquerra les cases de n’Ubiana [35 min], situades rere una magnífica paret seca. El camí ara davalla i després d’un doble revolt s’emproa cap a xaloc. Deixam a l’esquerra les cases de Sa Canova d’en Riera, un rafalet amb un important aljub just a la vora del camí. Aviat ens apareixen les cases de Sa Canova Vella, a la dreta [45 min], simples i pures, com l’entorn que les acull. El camí gira bruscament a l’esquerra i ens acosta a les timbes de la vall de la Nou, rere les quals s’amaga la bellíssima possessió de Son Montserrat.

[55 min] Trobam a l’esquerra del camí la font de n’Orenga, on podem veure un petit safareig alimentat per un siquiola que baixa d’una font de mina, ubicada uns metres més amunt. El conjunt es troba en un evident estat d’abandonament. Quan el camí de Son Roca inicia el descens cap a la vall, topam a l’esquerra una barrera metàl·lica que s’obre fàcilment (penseu a deixar-la tal com l’heu trobada). És el camí de Ca n’Aleix (conegut també com Son Roca de n’Aleix), que ens ha de menar fins a la cova dels Voltors. Pocs metres després d’una segona barrera, vora una barraca aferrada al camí, hem de veure a l’esquerra una fita que ens indica l’inici del senderó que puja a la cova. [1 h 15 min] Excavada a la part més alta del serrat de penyes, es tracta d’una valuosíssima mostra del talaiòtic final. Les parets interiors de la cova dels Voltors mostren una sèrie de nínxols que recorden un possible ús funerari del recinte; a més, també hi trobam inscripcions en forma de creus i altres motius geomètrics, que podrien ser d’època medieval. També s’hi han construït en temps més recents menjadores per utilitzar el lloc com a sestador i s’hi ha excavat un clot per treure marès.

Terres de Sa Coma i Son Dalmau

Tornam al camí de Son Roca [1 h 30 min] per continuar la nostra caminada cap a l’interior de la vall i, paral·lels al torrent de na Borges, tancar el circuit per dins terres de Sa Coma i Son Dalmau. El camí descriu uns revolts per devora les cases de Son Roca abans de tocar els fons de la coma, rica i fèrtil, coberta de grans sementers i pel canyís que fita el pas del torrent, que creuam per situar-nos a la seva esquerra. A la bifurcació següent, giram a la dreta i superam novament el jaç del torrent per un pontet [2 h 00 min]. Avançam planers pel camí de les Rotes de la Canova, mentre contemplam les restes de sengles sínies de rodet metàl·lic. Poc abans d’abandonar aquest camí que travessa la Valleta, trobam a la dreta una singular sínia amb els brancals enlairats. Al costat d’aquest enginy neix un camí, que obviam. La següent camada a la dreta és la nostra. [2 h 15 min] Emproam la nostra marxa cap a Son Dalmau, entre Termenor i Sa Coma. El camí gira primer a la dreta, supera un xaragalló i torna a voltar a l’esquerra. Suaument ens situa a l’interior d’un comellar, que tenim a la dreta, en una cruïlla on continuam a l’esquerra. Al final d’un revolt rebel, topam amb una nova cruïlla. Continuam per l’esquerra fins a sortir sobre l’asfalt del camí de Son Dalmau [2 h 35 min]. Les cases són a l’esquerra, ens dirigim cap a elles en direcció a Petra. Un cop superat aquest bloc de cases de possessió, amb molt de caràcter i història, el vial descendeix cap a tramuntana, deixam a l’esquerra un camí que surt directe a la carretera de Manacor a Petra (Ma-3220) i continuam tot dret. Novament remuntam i passam pel costat d’unes cases, amb cisterna amb capella sobre el mateix camí. Tornam a descendir i abans de sortir a la carretera, [2 h 50 min] al costat d’un canyar, arranca un pas per sota la calçada i les vies del tren. Seguim el tirany ben fressat que surt al camí de l’Elia, vora una silenciosa torre de molí. Voltam primer a la dreta i tot d’una després a l’esquerra per un camí de terra que era part de l’antic traçat ferroviari. Entram a Petra pel passeig del Tren fins a arribar a l’estació actual, on finalitza la nostra caminada [3 h 30 min].

@Fita_a_Fita