Girona, el lloc ideal per fer créixer coses
Fontajau s'ha convertit en un parc temàtic dels aficionats al bàsquet. Camines pels seus passadissos i et vas trobant alguns dels personatges que han reescrit la història d'aquest esport. De Laia Palau a Marc Gasol, passant per Aíto García Reneses. Què hi han trobat a Girona? Cadascú hi ha arribat en un moment vital diferent i amb un encàrrec propi, però les tres històries tenen molts punts en comú. La seva manera d'entendre el món no segueix els patrons habituals. Es tracta de tres personatges tan atípics com autèntics que no poden viure ni sense el bàsquet ni sense esprémer la vida.
"M'agrada molt viure a Girona. Me n'he enamorat molt ràpidament. Hi ha coses que trobo a faltar de Barcelona, Praga, Bourges, València o de la resta de ciutats on he viscut, però a Girona hi estic molt bé. La ciutat em dona tot el que necessito i té un accés molt ràpid a la natura. És un molt bon lloc per fer créixer coses", diu Laia Palau, que té aparcada la seva furgoneta camperitzada just davant del pavelló. De tant en tant surt a fer una trucada, a menjar o a descansar una estona. "La faig servir una mica d'oficina. Em dona llibertat i la possibilitat de tenir un espai molt meu allà on sigui", confessa la directora esportiva de l'Spar Girona. El club té una identitat pròpia molt definida. "Té un punt romàntic i personal que encaixa molt amb el meu tarannà", assegura.
Marc Gasol va arribar a Girona l'any 2006 sense una direcció clara a la seva vida esportiva i es va trobar amb una ciutat que va passar a ser la seva família. Jordi Bofill explica que el pivot solia dinar cada dia a La Cooperativa amb la Rosa, on va anar paint un creixement com a jugador que el va portar a guanyar un anell de campió de la NBA. "A Girona tothom m’ha fet sentir especial, van aconseguir que em valorés a mi mateix. I ho haig de retornar", explica mentre impulsa el projecte d'un Bàsquet Girona que abandera la idea romàntica de donar la mateixa importància als projectes socials que als resultats esportius. Gasol, que cultiva el seu propi hort, ha après a donar valor a les coses que realment la tenen. "M'agrada portar els nens a l'escola i vull anar a sopar amb la meva dona", reconeix.
L'altre crac que deambula pels passadissos de Fontajau és Aíto García Reneses, un entrenador que manté intacta la seva passió pel bàsquet. “La il·lusió és molt bona i els aficionats estan molt implicats en el projecte. Ho percebo al carrer amb la gent saludant i mostrant il·lusió", diu el tècnic.