La gran paradoxa del bressol del bàsquet

Dimarts vinent es posaran a la venda les entrades per assistir a Badalona a la Copa del Rei, un esdeveniment que ha de servir per apuntalar el bàsquet en una ciutat que s’estima com poques l’esport de la cistella. Un grup d’aficionats, però, s’han organitzat per denunciar des de la plataforma Juguem a Bàsquet el mal estat de moltes de les pistes públiques.

“Badalona és coneguda per diferents motius que ens omplen d’orgull, però el més rellevant a escala europea és el bàsquet. Històricament amb el Cotonifici, passant pel Sant Josep i el Joventut Badalona. La ciutat té un pavelló olímpic i ha tingut el privilegi de veure el millor equip de la història, el Dream Team. A més, va ser seu de l’Eurobàsquet. Ens agrada el nostre passat, però Badalona és futur. Des de fa dues dècades el municipi ha perdut pistes públiques i les poques que hi queden no tenen manteniment. La lliga escolar ha desaparegut i els pavellons estan oblidats per part de l’administració”, recorda José Hita, que la setmana passada va participar en el ple de l’Ajuntament de Badalona.

“Ja fa temps que ens queixem d’aquesta deixadesa, estigui qui estigui al consistori. Són incomptables les pistes públiques on fa falta un tauler o una anella, o el paviment està defectuós, amb risc de lesions. Hi ha pistes tancades amb reixa i cadenat. Els veïns no poden jugar al carrer. Amb la designació de ser seu de la Copa del Rei, ens preguntem si la ciutat està preparada per a aquest gran esdeveniment. Hi ha més del 80% dels clubs enredats amb les adjudicacions d’obres als pavellons, pateixen la manca de reglament d’usos, tenen goteres, la caldera no funciona o el terra s’aixeca”, adverteix Hita. Tot i que l'Ajuntament de Badalona va anunciar una inversió de 10,7 milions d'euros per adequar i millorar els poliesportius municipals, la plataforma posa l'accent en les pistes públiques, que estan molt deteriorades. El recull de fotografies és desolador.

Les seves demandes estan clares. “Reivindiquem la necessitat de tenir espais públics i que els pavellons estiguin oberts a tothom, sobretot a l’estiu. Remarquem la necessitat que els llocs per practicar bàsquet estiguin a l’abast de petits, joves i grans, sigui quina sigui la seva situació socioeconòmica. L’esport és cultura i com més esport tinguem més fomentarem la socialització i ensenyarem els valors als més petits. Volem ser ciutat europea del bàsquet o volem bàsquet a la ciutat?”, es pregunta Hita.