El VAR remata un Espanyol que s'embolica a les àrees

L’Espanyol va patir a Tenerife els mateixos botxins que el van enviar a Segona: badades grolleres darrere, ineficàcia de cara a la porteria rival i, de postres, un VAR inexplicablement inexistent. Tres ingredients letals amb els quals va cuinar-se la primera derrota del curs dels blanc-i-blaus (1-0). El vent li va bufar en contra a un Espanyol que va desaprofitar un bon fotimer d’ocasions per marxar al descans amb el partit vist per a sentència. Melamed, Milla, Puado i Braithwaite, probablement l’atac més mortífer de la categoria, va olorar el gol en un primer temps en què qui va acabar veient porteria va ser el Tenerife. 

L’astut i veterà Enric Gallego va castigar els dubtes d’un Pacheco que va fer-se un gran embolic en una jugada que sortirà al resum de pífies de la temporada. En lloc de rifar en llarg o de passar en curt la pilota, va voler retallar el punta català, que li va pispar la cartera abans de marcar a plaer. L’Espanyol no va necessitar fer un bon futbol per seguir fabricant ocasions, però la falta de punteria va impedir que els blanc-i-blaus firmessin l’empat a l’Heliodoro Rodríguez López. 

A la feblesa a les dues àrees s’hi va afegir un vell protagonista de la parròquia blanc-i-blava: un arbitratge nefast en accions determinants. L’Espanyol va marxar als vestidors protestant un claríssim penal per una puntada de peu dins de l’àrea, per darrere i sense opció de jugar la pilota, de Waldo a Omar. Una falta clamorosa que ni l’àrbitre principal ni el VAR van advertir. Una decisió inexplicable que va fer recordar la visita de Mestalla del curs passat. 

L’Espanyol va tornar a trobar a faltar el control i la clarividència de Darder en partits encallats per atacar amb més criteri. Urgeix que Aguado, que per fi va tenir els seus primers minuts com a blanc-i-blau, es converteixi en el timó de l’equip. El Tenerife, un dels equips més rocosos de la categoria, no va desfer-se i va mantenir la intensitat en tot moment. Sense grans filigranes, però amb ullals ben afilats, els canaris van anar cruspint-li la moral a un Espanyol cada cop més cansat. Waldo, primer, i Roberto López, després, van perdonar-li la vida a un Espanyol que va tenir l’empat en una rematada de cap de Puado a l’àrea petita. Aquest cop, no hi va haver remuntada èpica. L’únic consol, que el lideratge segueix a dos punts gràcies a l’entrebanc del Saragossa.