Un projecte per portar el Vaticà als Jocs Olímpics

BarcelonaEl setembre del 2017 22 atletes vestits de curt van començar a donar voltes a la plaça de Sant Pere del Vaticà. Eren els membres del Club Atlètic Vaticà, creat pocs dies abans. El sacerdot aragonès Melchor Sánchez de Toca va presidir l’acte de presentació i es va animar a completar unes quantes voltes al costat d’atletes més joves que ell. Nascut a Jaca el 1966, Sánchez de Toca s’ha convertit en el sacerdot que ha posat de moda fer esport entre els capellans residents al Vaticà. Ara planifica la possibilitat que la ciutat estat tingui representació per primer cop en uns Jocs Olímpics. L’estat més petit del món, amb tot just 0,43 km² i una població d’unes 1.000 persones, de les quals només la meitat tenen la nacionalitat, no ha competit mai de manera oficial en cap esport. Però Sánchez de Toca afirma que no li sembla impossible imaginar la bandera vaticana a la desfilada dels Jocs Olímpics de París el 2024.

El projecte va començar a finals de l’any 2015, quan el cardenal Gianfranco Ravasi va decidir crear un ministeri d'Esports. Sánchez de Toca, que fins llavors treballava en una comissió per crear ponts entre el Vaticà i organismes dedicats a la ciència, va ser escollit per liderar-lo. En declaracions al portal Francs Jeux, Sánchez de Toca ja ha deixat clar: “Les nostres relacions amb el Comitè Olímpic Internacional són excel·lents. L’esport professional s’ha convertit en un gran mercat, en una gran indústria, no podem oblidar-ho. Però calen codis ètics de treball, posar la gent sempre al centre de l’esport i no pas els diners. Una veu de fora del món de l’esport, com la de l’Església, podria ajudar a ressituar els valors de l’esport”.

Sánchez de Toca admet que aquesta iniciativa no es podria fer realitat a curt termini, però fixa la mirada en els Jocs del 2024. “S’ha començat amb l’atletisme. I seguim treballant. El Vaticà té un equip de criquet i una lliga de futbol entre els col·legis majors”, ha explicat, en referència a la Clericus Cup, un torneig nascut l’any 2007 entre els estudiants dels diferents col·legis pontificis romans.

Una lliga de futbol local

A més, el 1972 es va crear la Lliga de Futbol Vaticana, que disputen equips formats per treballadors dels Museus Vaticans, periodistes de L'Osservatore Romano o metges de l’Hospital Bambino Gesù, campions de les dues últimes edicions. Si els futbolistes de la Clericus Cup són capellans de tot el món que estudien al Vaticà, els de la lliga són romans que cada dia travessen caminat una frontera, entre Itàlia i el Vaticà, per treballar. També hi ha una selecció no oficial, formada pels millors jugadors de la lliga, que va arribar a jugar un amistós contra San Marino.

La relació de la Santa Seu i l’esport és antiga. Ja al segle XIV s’hi van jugar partits de calcio storico, un esport tradicional italià, a mig camí entre el rugbi i el futbol, molt violent. Des de l’any 1977 hi ha una pista de tenis al Vaticà, on es juga un torneig anual. I el 2013 va néixer, per iniciativa de l’ambaixador australià a la Santa Seu John McCarthy, el Club de Criquet Sant Pere, que juga amistosos amb clubs d’immigrants de l'Índia o el Pakistan per fomentar el “diàleg entre les religions”, segons explica Sánchez de Toca, que recorda com a la Santa Seu també s’hi practica taekwondo i judo, gràcies al llegat deixat per un exmembre de la policia vaticana, Pio Gaddi, que als anys 50 va arribar a tenir el cinturó negre de judo i va participar en uns europeus. Com a ciutadà italià, esclar.

Sánchez de Toca s’ha marcat un full de ruta que va començar amb una visita a la seu de la Federació Internacional d’Atletisme fa pocs mesos. “Si aconseguim el reconeixement oficial de la nostra Federació d’Atletisme, serà un primer pas. Un cop s’arriba a cinc federacions d’esports diferents reconegudes oficialment, ja pots pensar en constituir un comitè olímpic propi”. Sánchez de Toca va ser convidat pel Comitè Olímpic Internacional en condició d’observador als Jocs Olímpics d’Estiu de Rio de Janeiro el 2016 i els d’Hivern del 2018 de Pyeongchang, a Corea del Sud. Dos viatges que el va engrescar encara més per obrir les portes del Vaticà a l’esport. “El nostre somni seria poder participar en una desfilada en uns Jocs Olímpics. Però el nostre repte no seria lluitar per les medalles, sinó aconseguir una presència simbòlica que ens servís per demostrar que els valors de l’olimpisme i el cristianisme són els mateixos”, diu el sacerdot que ha posat de moda el running a la Santa Seu.