Un vell conegut contra el Barça de les golejades

BarcelonaEl futbol no s’atura i el Barça gairebé no té temps d’assaborir les victòries, com reconeixia a l’ARA el porter Claudio Bravo. Després de golejar el Reial Madrid al Bernabéu (0-4) i d’assegurar el primer lloc de grup a la Champions amb una exhibició contra el Roma (6-1), els blaugranes reben la visita de la Reial Societat (16 h, C+ Liga). Amb el retorn de Mascherano i sense Sergi Roberto, arriba un partit per comprovar que la maquinària blaugrana segueix ben greixada i per mirar de mantenir la distància al capdavant de la classificació. Però també per donar la benvinguda a Eusebio Sacristán, que torna al Camp Nou com a tècnic del conjunt donostiarra.

Eusebio coneix bé el Barça. Va jugar al Dream Team, va ser ajudant de Frank Rijkaard i, fins al febrer, entrenador del Barça B. Això converteix la Reial Societat en un rival “perillós”, segons comentava Luis Enrique a la prèvia del partit. “Coneix perfectament com juguem, però després és difícil aplicar el pla, sobretot si nosaltres estem al nostre nivell. Amb el Celta jo també sabia com havia de frenar el Barça, però t’agafa la pilota Messi, en regateja tres i s’acaba la pressió i el partit”, afegia.

Al vestidor del Barça hi ha un clima d’optimisme. L’equip ha assolit un estat de forma òptim al mes de novembre. “L’objectiu és allargar-lo tot l’any”, deia l’entrenador, que no podrà comptar amb Sergi Roberto, ja que encara té molèsties després del cop que va rebre contra el Roma. En canvi, sí que podrà jugar Mascherano, que ahir va completar l’entrenament amb normalitat.

El retorn d’Eusebio

Serà un partit especial per a Eusebio Sacristán, que torna al Camp Nou com a entrenador de la Reial Societat. El noi de La Seca va prendre el relleu de l’escocès David Moyes, destituït pels mals resultats del club txuri urdin.

Eusebio va deixar el filial el 9 de febre, i vuit mesos després (9 de novembre) firmava amb la Reial Societat. El seu debut es va saldar amb un triomf a casa contra el Sevilla (2-0), un marcador que li permetia escapar del descens. Ara, però, li toca una prova de màxim nivell contra un Barça que va llançat. “És cert, el Barça està a un nivell altíssim. Però nosaltres hem de centrar-nos en el nostre joc, explotar les nostres virtuts per minimitzar les seves”.

Si Luis Enrique va parlar bé d’Eusebio, el seu homònim a la banqueta de la Reial Societat també va respondre amb elogis. “La grandesa del Barça està en la seva filosofia, i Luis Enrique, amb els seus matisos, li ha donat personalitat”, deia Eusebio.

Un adéu precipitat

El comiat d’Eusebio del Barça B va ser convuls. El club, a nivell global, no travessava un bon moment i el president Bartomeu feia poc que havia anunciat que hi hauria eleccions a l’estiu. Andoni Zubizarreta va ser cessat com a director tècnic i Eusebio va ser el següent a abandonar el club abans d’hora. “Va ser una decisió més política que esportiva”, comenten des del filial.

Eusebio no va voler dir-hi la seva i va preferir marxar sense fer soroll. “En aquell moment, no tocava. La situació de l’equip era molt delicada i els meus comentaris no haurien aportat res. Al contrari, haurien restat”, comentava fa unes setmanes en una entrevista a Catalunya Ràdio.

Eusebio va deixar l’equip després de perdre per 0-4 al camp del Saragossa. A la 24a jornada, el filial tenia 26 punts, dos per sobre del descens. Jordi Vinyals va agafar el relleu, però el canvi no va servir de res. Al contrari, el Barça B va acabar últim i només va sumar 10 punts en els últims 18 partits. “Es va demostrar que el problema no era l’entrenador, sinó el nivell de l’equip -comenten des del Barça B-. La temporada anterior, la de la millor classificació de la història del filial [va ser tercer], l’equip estava consolidat i tenia nivell per jugar, fins i tot, a Primera. Però van marxar nou jugadors, es va trencar el grup i el nivell va caure en picat”. De fet, aquesta temporada -a la Segona B- es manté el mateix problema. L’equip no ha pogut fitxar arran de la sanció de la FIFA i ha perdut alguns dels principals futbolistes, com Munir, Sandro, Halilovic i Adama.

Al filial, el record d’Eusebio és contradictori. Algunes veus li recriminen que no va aportar gaires solucions futbolístiques als jugadors. D’altres, li agraeixen el seu tracte proper i que exercís de tutor. Un exemple, les trobades semestrals que feia amb els pares i mares dels jugadors, aprofitant alguna concentració de l’equip, per parlar personalment de la situació de cadascú i conèixer el seu entorn familiar.