Un pam de nas per als dos Simeone: els apunts en calent de l'Atlètic de Madrid - Barça

BarcelonaSemblava que el Barça perdria al camp de l'Atlètic de Madrid, però quatre gols en 20 minuts van permetre guanyar al Metropolitano, un estadi en què sempre s'ha de patir, siguis l'equip visitant o els aficionats locals, que no han viscut la millor setmana, entre la derrota als penals contra el Reial Madrid i la remuntada del Barça. L'Atlètic queda molt tocat en la lluita per la Lliga. Serà cosa de dos?

La revenja de Flick. El tècnic alemany per fi va guanyar Simeone. Si els madrilenys van empatar el partit de Copa a Barcelona que perdien 4-2, ara va ser el Barça qui va acabar guanyant per 2 a 4. Flick sembla tenir estrella. Pocs equips poden aixecar un partit així. I qui té estrella és un Lamine Yamal del qual deien que fa pocs gols. Quina bajanada. El seu gol va tenir la fortuna de ser desviat, però era qui més ho havia intentat. Sempre que hi ha un partit gran, apareix.

Simeone al quadrat. Hi ha alguna cosa més pesada que Simeone? Doncs dos Simeones. El fill del tècnic, en Giuliano, ha nascut per jugar a les ordres del seu pare. Un fet és innegable: no juga endollat i s’ho ha guanyat. Però pots reconèixer amb un segon de qui és fill, ja que també tendeix a les sobreactuacions i les exageracions. En veure que Kounde tenia una groga, es va voler inventar una agressió del francès, rodolant per terra com si li haguessin tret un ull. Era un cop de res, realment. Si jugar contra un equip amb un Simeone cansa, fer-ho contra dos costa més. Però ni així van poder amb el Barça.

Robert, no ens fallis. Lewandowski no girava rodó. El polonès sortia a jugar conscient que Kylian Mbappé s’havia acostat a la classificació de màxim golejador de la Lliga amb els dos golets marcats a Vila-real. Més enllà de premis individuals, el Barça necessitava el davanter polonès. Però a la primera part va tenir una opció clara que va fallar. I uns segons més tard era l’Atlètic de Madrid qui no perdonava, amb la jugada en què van trencar el fora de joc blaugrana. Lewandowski, però, ha nascut per fer gols. I se'n va inventar un de magnífic que li va donar vida al Barça. Segueix sent un killer. Ara, Ferran també en va fer dos. La competència és ferotge.

Enamorats d'una aranya. Abans del gol del Lewandowski, però, més d’un blaugrana ja volia canviar-lo per Julian Álvarez. L’argentí fa poques coses, ja que en un equip defensiu li toca anar amunt i avall sense tocar molts cops la pilota, però el que fa ho fa amb encert. L’aranya, com el coneixen, és un jugador llest i amb talent. Va saber brillar amb Guardiola i sap brillar amb Simeone, dos tècnics ben oposats. Té gol i sap donar assistències. No es posa nerviós i les que té, les aprofita. I, veient què és jove, més d’un aficionat del Barça somia que sigui el relleu de Lewandowski. Fitxar-lo no seria fàcil.