Joan Verdú: “A la Xina hi ha equips amb un potencial econòmic igual o més gran que els del Barça o el Madrid"
Entrevista al jugador català del Qingdao Huanghai
BarcelonaDesprés d’una extensa carrera en cinc clubs de la Lliga espanyola, Joan Verdú va fer les maletes ara fa un any per provar l’aventura xinesa. Jordi Vinyals, fins al 2015 tècnic del futbol base del Barça, va convèncer-lo perquè s'unís amb ell al Qingdao Huanghai de la Segona Divisió. Mentre passa uns dies de pretemporada al CAR Sant Cugat, atén l’ARA per repassar el seu primer any a l’estranger.
Com li prova el canvi d’aires?
De moment bé; la cultura i el futbol són molt diferents. En el dia a dia tot canvia, fins i tot ens netegem la roba i les botes, però t’hi vas acostumant, no hi ha altra solució. No és un canvi fàcil, però està sent millor del que m’esperava en un principi. He tingut la sort d’anar a parar a un club on la majoria del cos tècnic és espanyol, i això ho fa tot més fàcil. L’idioma és un dels grans problemes: a l’equip només quatre o cinc jugadors parlen anglès, i tenim tres traductors. Ens són un gran suport. Qingdao és una bona ciutat, i en algunes coses es pot comparar amb Barcelona. Té mar, un passeig marítim, és una de les grans ciutats xineses.
Com el va convèncer Jordi Vinyals?
Quan hi vaig arribar ell ja portava un any a l’equip. Va ser un curs molt dur, ja que va haver de canviar moltes coses del grup, des de la dinàmica del dia a dia fins a les dutxes. Quan vaig arribar ja va ser més fàcil, em va ajudar molt. Li agraden els jugadors d’estil Barça, i tots els exercicis són de possessió de pilota, d’intentar portar nosaltres el ritme. Els entrenaments són molt europeus. Al principi als xinesos els va costar, ja que estaven acostumats a córrer i a defensar, però s’hi han habituat molt bé i ja prefereixen aquest estil a l’anterior.
Jugadors experimentats com vostè, Javier Mascherano o Fran Sandaza hi aterren en el tram final de les seves carreres. És un lloc per retirar-se o s’hi pot competir?
Mira el cas de Paulinho. Tothom el donava per retirat, ningú pensava que tornaria al futbol europeu, i va i el fitxa el Barça. Les condicions que té ja se li veien a Anglaterra. Un migcampista amb arribada, capaç d’abastar molta part de camp, amb molt bon físic, i tècnicament també remena bé la pilota. Ha sigu un encert per al Barça, per les condicions que té és molt complet. Els jugadors amb qui parlo diuen que tot el que fa al Barça ja ho feia a la Xina. En el meu cas, sé que tinc una edat, i que cada cop és més difícil que sorgeixi una oferta europea, però és futbol i mai se sap.
Hi ha gaire diferència entre la Primera i la Segona Divisió xinesa?
A la Superlliga xinesa hi ha equips que poden tenir un potencial econòmic com el del Barça, el Madrid o fins i tot més. Els propietaris dels clubs són multimilionaris i poden invertir molts diners en jugadors. Per fitxatges com Hulk, Pato o Gervinho paguen grans traspassos i salaris que a Europa els jugadors no haguessin cobrat mai. Ells tenen els diners i intenten, a través des diners, fer un millor equip cada any. Encara que tenen les seves normes: per cada jugador de fora han de pagar la mateixa quantitat a la Federació, és un doble cost. La Federació intenta potenciar així els jugadors xinesos.
Què li falta al futbol xinès per tenir més ressò?
Cada cop intenten fer millor les coses, fitxant jugadors i entrenadors europeus per millorar el nivell. Hi estan posant les eines per aconseguir-ho, encara que la distància hi fa molt. El fet de no poder competir contra equips europeus, que només ho pugui fer el guanyador de la Champions asiàtica, també hi fa molt, ja que no poden millorar tant.
Tornant a Catalunya. Què li va semblar el derbi?
El partit va estar totalment condicionat per la pluja, però es va veure la intensitat d’un derbi, que tothom vol guanyar. Un partit ben preparat on es va veure aquella tensió que fa tant atractius els derbis. Pràcticament no es podia jugar per la pluja, això va influir negativament en el joc del Barça, però també el de l’Espanyol, que tenia previst sortir al contraatac amb homes ràpids al davant. Però quan la pilota s’atura, és impossible. Pel que fa al físic, les ganes i la intensitat, va ser molt igualat.
Coutinho va tornar a Cornellà. Hi va coincidir a l’Espanyol: quin record en té?
Molt bo. Ja se li veu que quan té la pilota als peus és un jugador d’estil molt brasiler. A tothom li entra pels ulls. Amb els partits al Barça segur que anirà endavant i creixerà com a jugador, ja que al costat hi té magnífics companys que li faran les coses més fàcils. El record que té dels mesos que va estar amb nosaltres és boníssim; també va ser un bon any per a nosaltres. A part dels resultats, la gent va gaudir del bon futbol que fèiem. Fora del camp era un jugador introvertit, més aviat tímid. Però és futbol, i si tens les condicions tècniques i físiques, que ell les té de sobres, de seguida es nota la qualitat i la diferència respecte als altres jugadors. Des del primer dia va encaixar molt bé. Va estar a un nivell molt alt; va ser un encert que vingués a jugar amb nosaltres.
Chen Yansheng ha repetit alguns cops que li agradaria veure un jugador xinès a l’Espanyol. Veu factible, per nivell, que això pugui passar?
Sí que podria, hi ha jugadors de nivell. Ho penso sincerament. Passa que després hi ha altres factors, com l’adaptació, com em passa a mi en aquest sentit. Una altra cultura i un altre idioma, tot és diferent, i necessitaria un procés d’adaptació, però per qualitat futbolística estic convençut que podrien jugar al primer equip o en un altre equip de la Lliga.
Aquesta barrera cultural és el principal impediment perquè surtin més a jugar a l’estranger?
Si, són bastant introvertits. Els agrada molt la seva cultura, com ens pot passar a nosaltres, que podem pensar que com a casa, enlloc. Però no sé fins a quin punt un jugador xinès acceptaria sortir. Potser si l’oferta fos del Barça o d’algun gran club s’ho pensaria, però si fos a un altre amb menys potencial econòmic que els clubs de la Xina, no sé si ho acceptaria. Si no n’han marxat gaires, per alguna cosa deu ser. No tenen el desig ni la necessitat de sortir del seu país.