Veritats incòmodes sobre el cas Negreira

BarcelonaQuan falten tres dies perquè es compleixin dues setmanes de la primera publicació relacionada amb el cas Negreira, la Fiscalia no s'ha querellat contra l'exvicepresident del Comitè Tècnic d'Àrbitres (CTA). El ministeri públic tampoc ha posat accions legals en marxa contra el Barça, que durant dues dècades va pagar al voltant de set milions d'euros a diferents empreses de l'excol·legiat català a canvi d'assessorament. Si bé el soroll generat per les sospites de pagament de favors arbitrals no ha parat de créixer des que SER Catalunya va destapar la polèmica, la investigació segueix sobretot centrada en el període 2016-2018, quan l'empresa Dasnil 95 va percebre 1,6 milions corresponents a 33 factures enviades al club blaugrana, llavors presidit per Josep Maria Bartomeu, que el 2018 va tallar el conveni amb la companyia de Negreira, domiciliada al barri barceloní del Guinardó.

Hisenda tan sols va posar el focus en els últims dos anys de relació mercantil perquè qualsevol irregularitat anterior hauria prescrit. És aquí on la Fiscalia té la potestat de judicialitzar el cas amb una demanda per corrupció entre particulars o administració deslleial; perquè Bartomeu i les juntes que han governat el Barça des de principis de segle han reconegut relació i pagaments amb les empreses de Negreira i, per tant, els dos exercicis que l'Agència Tributària ha posat sota la lupa només són la punta d'un iceberg amb diverses preguntes sense resposta i algunes veritats incòmodes, com per exemple que el club català va estar lustres pagant –amb sobrepreu, segons els experts del sector– a canvi de serveis que avui té internalitzats i que es proveïen des de companyies que eren propietat d'un alt càrrec arbitral. A més, la investigació mostra que Dasnil 95 basava la seva supervivència en els ingressos que rebia del Barça, tal com palesa el fet que cessés la seva activitat quan Bartomeu va tallar-li l'aixeta el 2018, justament l'any en què Negreira, que avui addueix un principi d'Alzheimer, va acabar mandat al CTA.

Dasnil i Nisdal, un pervers anagrama

Com que les indagacions que s'han documentat, filtrat i publicat se cenyeixen al període 2016-2018, els detalls concrets de la relació contractual en temporades anteriors, sota els mandats de Gaspart, Laporta i Rosell, són més confusos. En aquest sentit, quan Bartomeu va declarar al diari Abc que l'actual dirigent blaugrana va "quadruplicar" els honoraris de l'exàrbitre en el seu primer mandat, no es referia a un augment satisfet a Dasnil 95, sinó a la represa del vincle amb Negreira la temporada 2005-06, després de tres anys d'aturada, amb pagaments a una empresa diferent: Nisdal. Així figura en els papers de Football Leaks, que revelen a partir de documentació de l'entitat que, sota el primer govern de Laporta, l'exvicepresident del CTA va recuperar i elevar els emoluments que la junta de Gaspart li havia pagat a través de Dasnil 95 el 2002 (136.000 euros més IVA) mitjançant una societat civil privada batejada en virtut d'un senzill anagrama.

Segons aquesta filtració, Nisdal va facturar de manera creixent un total de 4,37 milions entre el 2005 i el 2015, quan Negreira va rescatar el CIF de Dasnil 95 per cobrar les polèmiques assessories, les que han sigut objecte de la investigació d'Hisenda, les que assenyalen el govern de Bartomeu. En aquell moment, la col·laboració anual sobrepassava el mig milió d'euros, "una barbaritat" definida per l'exvicepresident esportiu culer, Jordi Mestre, a RAC1. El de l'actual directiva, Rafael Yuste, que també va estar en el càrrec entre el 2008 i el 2010, guarda silenci com Laporta mentre es completa una auditoria externa per aclarir uns pagaments que el 2015 i el 2016 també van anar a parar al fill de Negreira, Javier Enríquez, a través d'una tercera empresa, Tresep 2014, propietat de Josep Contreras, exmembre de la comissió esportiva del Barça que va morir a finals del 2022. Contreras va percebre gairebé la meitat dels 394.460 euros que va pagar el Barça pels treballs d'Enríquez, segons dades de la Fiscalia.

En aquest marc de trossejament empresarial, crida igualment l'atenció que Dasnil 95, que segons els registres de les directives de Rosell i Bartomeu no va rebre pagaments del Barça entre el 2005 i el 2015, presentés ingressos de centenars de milers d'euros durant aquest temps i dediqués al voltant d'un 70% d'aquests ingressos a pagar Hisenda i a tercers, quan la seva estructura era més aviat minsa. L'ARA ha preguntat a exdirectius i extreballadors del Barça si els consta que Nisdal facturés a l'entitat i després Dasnil 95 facturés a Nisdal, però no ha obtingut cap resposta. I és que més enllà de l'ombra de compra d'àrbitres, principal motiu d'escàndol a l'estat espanyol, un dels dubtes que batega és si el modus operandi que es va seguir amb Contreras –comissionar sobre una factura pagada pel Barça– va ser aïllat o recurrent. Considerant el sobrepreu, els investigadors seguiran el rastre dels diners.

Dany reputacional a les portes de la firma del finançament de l'Espai Barça

Sigui com sigui, directius de les últimes dècades a Can Barça tenen clar que l'assumpte no anirà a gaire més. "No vam comprar àrbitres, i si els haguéssim comprat, amb 300.000 euros anuals no en teníem ni per començar", bromeja un d'ells. "Els pagaments no són il·lícits, no hi ha res d'il·legal", sentencia un altre. Ara bé, una altra cosa és el dany reputacional que tot plegat causa als ulls del món del futbol. En aquest sentit, als despatxos del Camp Nou temen conseqüències en la negociació dels últims serrells de l'emissió de bons que ha de servir per pagar la reforma integral de l'estadi. "Als bancs no els agrada el soroll i ara n'estem tenint molt", asseguren des d'Arístides Maillol.