Abelardo: "¿Els veterans del Barça? L'entrenador no pot mirar què hi diu al DNI"
BarcelonaAbelardo Fernández va defensar durant gairebé una dècada els colors del Barça com a jugador, abans de penjar les botes a l'Alabès i, posteriorment, canviar la gespa per la banqueta. La seva darrera experiència com a entrenador va ser a l'Alabès, després d'haver dirigit mig curs l'Espanyol amb el complicat repte d'evitar un descens a Segona que es va acabar consumant. Malgrat la rivalitat entre els dos clubs, guarda una alta estima a les dues entitats. Mentre espera el seu retorn a les banquetes, segueix vinculat al món del futbol com a comentarista de Movistar, la plataforma que té els drets televisius de la Lliga.
Havies viscut derbis com a jugador i com a entrenador. Ara viuràs el teu segon com a comentarista.
— Després de la meva última etapa a l'Alabès, en què les coses no ens van acabar de sortir bé i vaig decidir fer un pas al costat, no entrenava i al novembre em van contactar des de Movistar per si volia comentar els partits del Barça. Em sento molt còmode i a gust, sense la pressió d'entrenar [bromeja]. M'informo sobre els equips, la seva actualitat, què han comentat els entrenadors i jugadors abans del partit...
No trobes a faltar entrenar?
— A veure. Després de l'última experiència a l'Alabès soc conscient que no és fàcil tornar a agafar una banqueta, però segueixo el dia a dia dels equips de Primera i Segona. Si surt una oferta que m'ompli, l'estudiaria. Però no estic ni preocupat ni ansiós.
Veus molt diferent aquest derbi respecte al de la primera volta? Llavors l'Espanyol tenia el Barça a tocar, ara les dinàmiques són ben diferents.
— No podem comparar el potencial econòmic i, en conseqüència, també esportiu dels dos clubs. Estava clar que el Barça havia d'anar a més. La lògica ens deia que el Barça, recuperant lesionats com Pedri, i amb els reforços, milloraria. L'Espanyol no es va merèixer perdre aquell derbi: el Barça va guanyar amb un penal discutit i l'Espanyol va tenir les seves ocasions. També penso que aquest derbi serà més disputat del que pot semblar. L'Espanyol sortirà molt motivat. Em preguntes per les últimes dinàmiques, però no hem d'oblidar que l'Espanyol acaba de pujar de Segona i tenen nou punts de marge respecte del descens. Han fet una primera volta magnífica i penso que salvaran la categoria sense gaires patiments.
L'ambient al RCDE Stadium pot ser determinant?
— La gent acompanyarà, i a l'Espanyol li van bé els equips com el Barça, un rival que jugui obert i a qui pugui fer mal al contraatac. Tenen la qualitat de Raúl de Tomás al davant i jugadors verticals a les bandes, amb un mig del camp que sap gestionar amb encert i velocitat les transicions defensa-atac. Ja es va veure el dia del Reial Madrid [l'Espanyol va guanyar 2-1].
Has destacat la temporada de l'Espanyol, però ara passen pel seu pitjor moment aquest curs. Ja pot dormir un entrenador quan no li surten les coses?
— [Somriu] Espero que sí, home, que dormirà a les nits. A Primera és molt difícil guanyar. No saps quan guanyaràs, mires el calendari i dius buf!L'Espanyol ve de jugar a San Mamés, ara rep el Barça...
Què és el que més t'agrada de l'Espanyol?
— Vicente Moreno està fent molt bona feina. Té un equip molt equilibrat, amb gairebé dos jugadors per lloc que poden jugar. Els dos laterals es desenvolupen bé tant en defensa com en atac; el tàndem Sergi Gómez-Cabrera de centrals; Diego López està vivint una segona –o tercera [bromeja]– joventut i al mig del camp té futbolistes com Darder. Al davant, com et deia, tenen un gran davanter com RDT i jugadors verticals a les bandes.
És difícil gestionar un jugador amb el caràcter de RDT?
— Vaig coincidir amb ell i no en tinc cap queixa, al contrari. És un jugador amb una gran capacitat de finalització i amb la qualitat tècnica per donar continuïtat al joc i jugar sempre amb criteri. Té el caràcter que té perquè és una persona a qui li agrada guanyar, però ja està.
I gestionar un vestidor amb tants egos com pot ser el del Barça? Tu el vas viure com a jugador.
— Moltes vegades pot ser més fàcil gestionar un vestidor amb molta qualitat que altres amb plantilles no tan bones. Si arribes a un equip com el Barça és perquè ets bo, però en tots els aspectes: com a futbolista i com a professional. Els entrenadors d'equips com el Barça el desgast el tenen sobretot amb la gestió de la premsa, perquè han d'abordar moltes rodes de premsa. Respecte a la gestió de la plantilla, has de ser un molt bon gestor i, a la vegada, un psicòleg.
Creus que el Barça acabarà entre els quatre primers?
— Sí. A la primera volta han hagut de jugar molts partits amb molts jugadors joves junts a l'onze, però s'han reforçat bé. Xavi ara té molt per escollir al davant i segur que en treu rendiment.
Tenen un gran gruix de jugadors joves amb un futur prometedor.
— I tant, però quan n'ajuntes molts no pots carregar tanta responsabilitat a l'esquena de jugadors tan joves. Contra l'Atlètic va jugar Gavi, però estava envoltat de jugadors com Pedri, que ja acumula un any a la categoria, i d'altres molt experimentats com Piqué, Busquets, Alves, Jordi Alba o Ferran Torres, que també és jove, però que ja té trajectòria al primer nivell.
Has anomenat els veterans. El seu rendiment sovint està qüestionat...
— L'entrenador no pot mirar què diu al DNI de cada jugador, ha de posar els que li donin un millor rendiment. A més, avui dia els jugadors allarguen més la seva carrera: hi ha més informació, tant en aspectes físics com de nutrició. Per a mi els veterans del Barça segueixen rendint a un gran nivell i per això són titulars.
S'ha parlat molt de l'estil de joc darrerament.
— Aquest debat dels estils no l'acabo d'entendre. Per a mi tots els estils són bons i m'agrada veure diferents maneres de jugar, des del Barça amb Xavi, fins a l'Atlètic amb el Cholo o el Liverpool amb Klopp. L'estil també està molt condicionat per la plantilla que tinguis i, al final, el que se'ns exigeix als entrenadors és guanyar i complir els objectius.
Sents que s'assenyala molt de pressa els entrenadors quan no es guanya?
— L'entrenador ja sap com són les coses. En el meu cas, quan vaig agafar l'Espanyol, els meus números no eren per baixar, però, esclar, vaig assumir el repte amb l'equip amb només 10 punts i a falta d'un partit perquè s'acabés la primera volta. Sabia on em ficava, però havia de fer 30 punts en 20 partits i això era molt difícil. Un entrenador sap a què s'enfronta, és igual que el joc sigui bo, regular o dolent, que si no guanyes et faran fora. El futbol és un esport que té dues coses: que tothom pensa que en pot opinar i que sense jugar bé, amb una mica de sort, pots guanyar, a diferència d'altres esports. Evidentment que si fas les coses malament acabaràs perdent molts partits, però el futbol pot ser injust.
Com es fa fort un entrenador que arriba al cuer?
— T'has de guanyar els jugadors. Els entrenadors depenem d'ells. Els has de transmetre quin vols que sigui el senyal d'identitat, la teva manera de veure el futbol i convèncer-los que aquest és el camí a seguir. Si no estan amb tu, estàs mort. En el cas de l'Espanyol, calia recuperar la confiança: el gruix de la plantilla havia jugat l'Europa League el curs anterior, no s'havien oblidat de jugar a futbol. Em va saber molt greu marxar de l'Espanyol perquè em vaig trobar amb una plantilla molt receptiva. M'hauria agradat continuar, ni que fos a Segona. Va ser una sorpresa quan el club em va comunicar que no comptava més amb mi [a set jornades del final de la Lliga].
Creus que Koeman va perdre la confiança dels jugadors quan el president va dubtar si ratificar-lo?
— No, jo crec que tenia els jugadors a favor i veia un equip que sortia a competir i a donar-ho tot, que estava amb l'entrenador. El van matar els resultats, però la temporada anterior Koeman va fer una gran feina, guanyant la Copa, lluitant per la Lliga gairebé fins al final i apostant per molts dels joves que ara estem veient al Barça.