Quan la veu del VAR segresta la llibertat de l'àrbitre

El videoarbitratge va néixer com un mecanisme de suport a l’àrbitre per esmenar errors flagrants, però avui dia s’ha convertit en una eina que a vegades et dona un cop de mà i altres et posa la mà al coll. Durant les darreres temporades ha sigut gairebé impossible desxifrar quin criteri seguia el VAR a l’hora d’intervenir. Això ha originat infinitat de polèmiques que han desembocat en la publicació dels àudios de la sala VOR.

Els primers documents que ha facilitat el Comitè Tècnic d'Àrbitres (CTA) constaten que quan un àrbitre de camp es dirigeix al monitor de la zona de banquetes, el peix ja s’ha venut. El VAR no es limita a avisar el col·legiat per revisar una acció, sinó que s’extralimita en les seves funcions i tracta de convèncer l’interlocutor del seu punt de vista amb una descripció detallada dels fets. La veu del narrador passa per damunt de qualsevol interpretació de la jugada, ja que l’àrbitre que xiula no va a la pantalla a jutjar, sinó a validar l’opinió del seu company de la sala VOR.

Fixin-se en la gestió del gol anul·lat (i posteriorment concedit) a Vinícius en el Madrid-Almeria. Alejandro Hernández Hernández, des de la sala VOR, inicia el seu diàleg amb Francisco Hernández Maeso, l’àrbitre de camp, amb les següents paraules: “Et recomano la revisió perquè valoris la no mà... la possible no mà. Et mostro com [la pilota] toca l’espatlla dreta. Te la poso alentida i li toca l’espatlla”. Seguidament, li esmenta que valori una possible falta en atac inexistent per insistir, per tercera vegada, que la pilota toca l’espatlla del jugador blanc. Hernández Maeso, en estat de dissonància cognitiva, conclou que “la pilota li toca a l’espatlla i és gol vàlid”. A la sala VOR donen suport a la seva opinió amb un “així és”.

Quin poder de decisió tenia el debutant Maeso davant l’allau d’afirmacions contundents d'Hernández, àrbitre internacional amb 12 temporades d’experiència a Primera? El VAR va esclafar la llibertat d’elecció de l’àrbitre principal utilitzant el poder de la paraula. La conversa va durar un minut escàs, un minut en què Maeso no diu ni ase ni bèstia i es limita a assentir després de veure reduïda la seva figura a la mínima expressió.

Deixant de banda les altres accions controvertides, l’escàndol del Bernabeu està en el fet que es va canviar una decisió sense tenir la certesa que Vinícius toca –o no– la pilota amb la mà per fer gol. I això és molt greu. Tan greu com que des del VAR es vulgui condicionar la resolució de la jugada amb asseveracions incontestables i dues imatges curosament seleccionades per fer costat a la tesi.

Fa unes setmanes volíem els àudios de la sala VOR, però ara preferim que no obrin la boca quan el seu company revisa l’acció. Amb el VAR pel mig, mil paraules valen més que una imatge.