El viatge d'un nedador de l'Afganistan dels camps de refugiats fins als Jocs Paralímpics

Nova YorkLa primera vegada que Abbas Karimi va saltar a una piscina, l'aigua li va permetre refrescar-se de la calor de Kabul. Karimi, de 24 anys, va néixer sense braços. I la piscina també li donava una sensació de llibertat i protecció. A mesura que avançava ràpidament per l’aigua, primer amb una armilla salvavides i després guanyant curses, va descobrir un lloc on podia superar els tràngols que havia patit.

La natació també va permetre a Karimi, un dels sis atletes que competeixen amb l’equip paralímpic de refugiats a Tòquio, fugir de l’Afganistan quan tenia 16 anys. Després de guanyar un campionat nacional a la seva terra natal, anhelava estrenar-se en competicions internacionals sense la por diària de la guerra i el terrorisme. "Necessitava ser en algun lloc on pogués estar segur i continuar entrenant-me per ser campió paralímpic", assegurava en una entrevista via Zoom. Vuit anys després d'haver-se escapat de l'Afganistan va encapçalar la desfilada de les nacions a l'estadi, en la cerimònia d'obertura dels Jocs Paralímpics, com un dels dos abanderats de l'equip de refugiats.

Com que el caos que envolta la presa del poder de l'Afganistan a mans dels talibans va impedir que la delegació paralímpica afganesa volés a Tòquio, Karimi s’ha convertit en l'únic atleta del seu país als Jocs. Dos paralímpics afganesos formaven part d’un grup de més de 50 atletes que van poder ser evacuats de Kabul i van volar a Austràlia aquesta setmana, però els organitzadors no han dit si competiran a Tòquio o no. Segons l'Alta Comissaria de les Nacions Unides per als Refugiats, només a l'Iran i al Pakistan ja hi ha 2,2 milions de refugiats afganesos.

El 2013 un dels germans grans de Karimi el va portar fins a l’Iran i el va posar en contacte amb un grup de refugiats que anaven cap a Turquia. Durant tres dies van caminar i amagar-se dins de camions. Un cop a Turquia va passar per quatre camps de refugiats, gairebé un cada any. Estava decidit a continuar nedant, encara que hagués d'agafar un autobús dues vegades al dia –amb una hora de trajecte– fins a una piscina on podia entrenar-se. A l’Afganistan havia començat a nedar en modalitats d’estil lliure i braça, però els seus entrenadors a Turquia el van convèncer perquè aprengués a nedar en l'estil papallona. "És un dels exercicis més durs de la natació", assegura. "Però l'única manera de poder nedar més de pressa i convertir-me en campió era la papallona". Karimi havia començat a publicar a Facebook missatges per buscar suport per arribar als Paralímpics. Poc després d’arribar a Turquia, va connectar amb Mike Ives, un entrenador de lluita lliure i futbolista de Portland (EUA) que finalment va muntar una campanya d'enviament de cartes que va ajudar Karimi a reassentar-se com a refugiat als Estats Units el 2016.

Karimi va viure amb Ives a Portland i es va unir a un equip de natació dels Estats Units, els Oregon Reign Masters. Dennis Baker, l’entrenador principal, va reconèixer instantàniament el talent, l’empenta i l’autosuficiència de Karimi, i es va meravellar de com podia sortir tan àgil de la piscina sense ajuda. Quan Karimi va competir en el seu primer campionat estatal a Oregon "va guanyar un munt de punts per a nosaltres", recorda Baker. El 2017 va competir en els campionats mundials de natació a la ciutat de Mèxic amb l’equip de refugiats i va guanyar una medalla de plata als 50 metres papallona. Ell i Ives van volar directament a Ginebra, on Karimi va participar en una conferència convocada per les consultes mundials de refugiats de l'agència de refugiats de l'ONU. Ives també li va ensenyar a conduir, i va aconseguir el carnet al tercer intent.

Al Campionat del Món del 2019, a Londres, Karimi es va classificar en el sisè lloc en els 50 metres papallona. Va ser un any dur per a ell, perquè el seu pare va morir a Kabul poc després de la prova. Karimi va recordar que el seu pare sempre havia estat el seu primer fan i que li deia: "No tens braços però has fet el teu camí". Quan la pandèmia va arribar l’any passat, Karimi no va poder entrar a l'aigua durant gairebé quatre mesos. Durant un viatge de deu dies a Folsom (Califòrnia), on nedaven cada dia, va rebre una invitació per traslladar-se a Fort Lauderdale per viure i entrenar-se amb un altre tècnic, Marty Hendrick. Amb ell va ajustar la seva posició corporal per millorar les sortides. És una manera de treballar diferent, perquè Hendrick prohibeix parlar de natació durant més de deu minuts després dels entrenaments i proposa mirar pel·lícules d’herois de Marvel. "Puc imaginar-lo a ell en una pel·lícula de Marvel –diu Hendrick–. Seria una barreja d’Aquaman, Superman i Spider-Man, amb totes les seves habilitats”.

Després d'un entrenament a Tòquio a principis d'aquesta setmana, Hendrick li va assegurar que volia que gaudís de l'experiència. "Ja ets un campió", li va dir, tant si guanya com si no. Però el teló de fons de les notícies de l'Afganistan és inevitablement "molt i molt dur". Mentre lluitava per aconseguir treure els seus germans dels camps de refugiats, Karimi va penjar una fotografia al seu Instagram on deia: "El meu somni s’ha fet realitat".