L'adeu de l'últim gran capità de l'handbol

BarcelonaVíctor Tomás deixa l'handbol. L'anunci de la seva retirada al final d'aquesta temporada per un problema cardíac va fer emmudir ahir la sala de premsa de la Ciutat Esportiva Joan Gamper. El Barça va posar en marxa un compte enrere sense fil musical. Si es classifica per a la final four de Colònia, l'adeu serà el 31 de maig al Lanxess Arena, a dues victòries de tornar a aixecar el títol de la Lliga de Campions com el 2015, i posar la pedra angular d'un ple de títols per sempre. L'extrem dret té el privilegi enverinat de construir-se un acte final a mida.

El romanticisme dels tempos reforça la seva condició d'icona per a tota una generació que ha après a estimar l'esport de la pilota i la resina amb el 8 blaugrana. Com en la cultura pop, sempre se'n van els millors. Una part de la mística de la secció són les seves celebracions mirant a la graderia entre crits, tocant-se el pit i fent-se petons a la mà. Tomás vesteix la samarreta del Palau Blaugrana com entén l'esport, amb una passió obsessiva per complir les expectatives i una responsabilitat professional de motlle. Sent seu el credo dels valors que es prediquen des de l'ADN Barça.

Té 117 dies per tancar un llegat al nivell de Carles Puyol i Joan Carles Navarro. El club dels grans capitans serà una mica més breu. És un altre one-club men en la dimensió de les propostes milionàries, els cants de sirena asiàtics i d'una competència més injusta que exigent. A l'handbol sembla que només serveixes si ets decisiu a Europa. Ell ho és. Viu un graó més amunt. Ha construït un llegat de 67 títols i 18 anys amb contracte al primer equip sortint des de La Masia en temps del dream team de Valero Rivera. Va ser l'aposta més encertada de les últimes dècades: és el blaugrana amb més gols a l'EHF Lliga de Campions i el tercer en haver celebrat més títols, per darrere d'Aitor Egurrola (72) i David Barrufet (71). El full de serveis és memorable, frame a frame.

El club va saber ahir estar a l'altura del mite. Va poder fer una purga de consciència per la sortida massa discreta d'altres il·lustres. Tomás va estar acompanyat per la plana major de l'entitat, encapçalada per Josep Maria Bartomeu, d'una extensa representació dels diferents estaments esportius, des d'Éric Abidal fins a Andreu Plaza, Aitor Egurrola i Pierre Oriola, passant per tots els treballadors de la secció d'handbol i una comitiva de llegendes, amb Valero Rivera pare i fill, Daniel Saric, Enric Masip i Andrei Xepkin. "Estic eternament agraït a tots per ser aquí. No és ni el motiu ni la forma que m'havia imaginat, però les coses van així, ho haig de deixar".

Dues revisions i una anomalia

El jugador va fer una radiografia del procés mèdic que l'ha forçat a penjar les botes. El club li va detectar per primer cop una anomalia en la revisió mèdica l'estiu del 2018. "Els metges em troben un bloqueig auriculoventricular. Es va descartar que fos greu amb més proves. Semblava que la cosa estava controlada. Aquesta pretemporada hem repetit revisió i es veu que el problema s'ha agreujat. Llavors començo a parlar amb especialistes i comencem a analitzar riscos", detallava.

Tomás va prendre consciència de la situació quan el doctor de la secció, Josep Antoni Gutiérrez Guti, li va dir que s'hauria de sotmetre a un nou examen i que si el diagnòstic no era favorable hauria de retirar-se. "Va ser un xoc dur. Si continuo demanant al meu cor que mantingui el ritme, podria arribar al punt de no poder fer una vida normal, com ara jugar amb els meus fills o anar amb bicicleta. Hi ha vida més enllà de l'handbol", insistia.

L'anomalia afecta directament els impulsos elèctrics del cor que coordinen el tempo de les bategades. El jugador tendeix a abaixar pulsacions, no a augmentar-les. No hi ha un perill de patir un episodi crític durant la pràctica esportiva. Admetre públicament que un esportista d'elit pateix problemes de cor dispara instintivament totes les alarmes. Club i jugadors van voler insistir en les circumstàncies reals d'aquesta retirada prematura.

El risc principal és a llarg termini si es manté el ritme d'exigència física que demanda un equip com el Barça. Tomás es troba bé. No hi ha una conseqüència directa del quadre clínic en la seva rutina, fins i tot la professional. El seu entorn assegura que viu des de fa mesos un gran moment de forma. L'impacte a la pista havia sigut proporcional. El capità ha sabut reinventar-se per fer-se seva la nova identitat tàctica de Xavi Pascual, recuperant jerarquia des de la titularitat i els números, atès que ha signat el cinquè millor registre golejador a la Lliga de Campions sense exercir d'especialista en els penals.

El rendiment va convèncer la direcció esportiva a ampliar-li el contracte, que s'acaba aquest estiu. L'arribada del també extrem dret Blaz Janc no comportava la sortida de Víctor. La idea era que l'eslovè, de 23 anys, alternés la cantonada amb la primera línia. Seria una alternativa a Dika Mem i especialment a Jure Dolenec, que millora però a un ritme per sota de les expectatives. Tomás va voler demostrar que l'argumentari del seu adeu no podia generar debat. "Vull comunicar que el club em va transmetre la seva confiança per continuar jugant al final de temporada. Volia continuar a l'equip de la meva vida, sempre ho he dit. Els últims 23 anys han sigut com un somni. Sona a tòpic però és veritat. M'he sentit un privilegiat. Ser capità del Barça és un orgull i una responsabilitat. El club i jo ens hem donat moltes coses mútuament. Vull que continuï així el temps que queda", llegia el barceloní, esforçant-se per no esclatar a plorar.

El vestidor i la nova vida

Tomás treballa des d'ara mateix per assimilar el canvi de registre. A partir de l'estiu canviarà la pista pels despatxos. S'integrarà en l'estructura administrativa del club amb una funció que encara no s'ha pogut especificar, segons va confirmar el president Bartomeu, que també va anunciar que la samarreta amb el número 8 del barceloní penjarà del sostre del Palau. Fer pública la seva situació va tancar un serial complicat. Ha hagut de donar per bona la retirada, assumir que no hi havia alternativa i comunicar-ho als diferents nivells de la vida blaugrana. L'extrem va voler ser molt hermètic. Va comunicar la decisió a la plantilla divendres, després de la rotllana de l'entrenament al costat de l'staff i amb representants de la directiva.

"Va ser estrany. Quan vam veure tota la gent que havia vingut, vam veure ràpidament que la cosa era molt seriosa. Ha sigut un bon cop a la cara, perquè des del primer moment el vam veure molt emocionat", comenta Gonzalo Pérez de Vargas. Tomás va acabar el seu discurs i ningú va ser capaç de dir res. El vestidor assegura que era un silenci sepulcral. "No ho sabíem, ell va decidir quedar-se la realitat per a ell. A tots ens afecta. Aquestes coses a vegades passen. L'única manera de passar-ho bé durant el temps que li queda amb nosaltres és gaudir. La nostra relació va més enllà de la pista. He parlat amb ell perquè sé que aquesta situació és molt difícil. Ja li he dit que ell és el meu nan, que és una llegenda del club", assegurava Cédric Sorhaindo.