Futbol - Lliga de Campions

Ni victòria ni gol de Stuani en l'últim ball del Girona a la Champions

Final cruel a Europa per als de Míchel: l'Arsenal els remunta i el VAR anul·la un gol a l'uruguaià

Danjuma, autor del gol blanc-i-vermell
29/01/2025
3 min
Regala aquest article

GIRONAL'últim ball del Girona també va acabar amb derrota. En el comiat de la Champions, qui sap si per sempre, els de Míchel van patir una nova remuntada en contra davant l'Arsenal (1-2) i tanquen la competició amb un únic triomf i 3 punts de 24. Stuani, que buscava estrenar-se a Europa, va tenir el desig negat: el seu gol va ser invalidat per fora de joc.

El gran estímul de la nit no era cap altre que el fet de veure complert el gran somni de Cristhian Stuani de marcar a la Champions, una competició que ha conegut de forma inesperada als 38 anys, després d'una trajectòria de llegenda al Girona. L'uruguaià, que va arribar el 2017, ha disputat 273 partits i ha marcat 134 gols, i s'ha convertit en el màxim golejador de la història i en el futbolista més mediàtic de l'època moderna. Tots els clubs necessiten una figura que representi la seva identitat. Tots els clubs necessiten una figura que expliqui, mitjançant el seu comportament, què volen ser. La del Girona és Stuani, no hi ha més. Els nens i nenes de la ciutat passegen vestint el seu nom a la samarreta, desitjant ser com ell.

I si ho fan no és perquè sigui un tros de davanter, que també, sinó per la fidelitat que ha demostrat cap a un club que fa temps que sent com a propi. Stuani ha plorat pel Girona. Quan va produir-se el descens a Segona, el 2019, va decidir quedar-se quan la majoria fugien, cames ajudeu-me. Això, Montilivi no ho ha oblidat. Com tampoc la penitència dels anys menys vistosos, en què si tocava anar a Alcorcón, Amorebieta o Fuenlabrada, ho assumia amb el mateix compromís amb el qual ara visita el Santiago Bernabéu o el Parc dels Prínceps. No li han importat mai ni el rival ni l'escenari, ell només ha tingut ulls blanc-i-vermells.

Per això va sobtar el poc tacte de Míchel, al deixar-lo a la banqueta quan, esportivament, l'equip estava eliminat des de feia una setmana. Si el Girona ha pogut participar en la Champions, un tant per cent molt elevat és gràcies al que han fet homes com Stuani durant tant de temps. Només un cop l'havia pifiat d'aquesta manera, el madrileny, i va ser quan en el retorn a Primera, va oblidar-se de l'uruguaià a Mestalla per col·locar el Taty Castellanos, recentment fitxat. En una nit que havia de ser d'homenatges i d'un bonic comiat, Portu tampoc no va ser titular. De la vella guàrdia, només hi era Juanpe, assistent del primer gol i que ja havia marcat contra l'Slovan.

Va ser una decisió decebedora, per a molts, la d'escollir Abel Ruiz i Danjuma, que ja solen ser titulars a la Lliga. I tampoc no és que sigui una exigència romàntica i prou, perquè Stuani, avui dia, és el màxim golejador de la plantilla, i això que només surt a estonetes. L'alineació contra l'Arsenal va ser la cirereta a una competició que ha sigut estranya. Impactant, perquè potser ningú no tornarà a veure el Girona tan amunt. I també negativa, per la gran empipada de la massa social, que fins i tot va provocar una mocadorada.

Pau López marxa a Mèxic

De l'onze encara es pot treure més suc, perquè Míchel va alinear Pau López, que va aturar un penal en el descompte a Sterling abans de fer les maletes cap a Mèxic; i el central Antal, per un lesionat David López en l'últim entrenament. La primera part va ser tan rocambolesca com ho van ser les jornades precedents: Danjuma va avançar els gironins, aprofitant una sortida en fals de Neto; i els d'Arteta van remuntar, gràcies a un penal transformat per Jorginho i una fuetada de Nwaneri. Déu sap com costen les coses, a Montilivi.

Per fi va entrar Stuani en el minut 57 i allà el Girona va tenir una missió claríssima: pilotes a l'olla perquè rematés tot el que pogués, tal com s'esperava que fos des de l'inici. Tres ja li havien servit Arnau i Tsygankov en tres minuts, símptoma que el missatge s'havia transmès adequadament. No va arribar-hi. En el 68 va ser el torn de Portu, que es va apropar a l'uruguaià. Formen una parella envejable, junts. D'aquelles que no necessiten omplir els silencis amb paraules i comparteixen secrets.

De fet, tan sols van necessitar una connexió per marcar, però quan Stuani, Portu i Montilivi saltaven d'alegria amb el gol del 7, va aparèixer el VAR per assenyalar fora de joc. Ho era per un pèl. Ni en l'últim dia la Champions va tenir pietat. Sincerament, ha estat massa cruel amb el Girona.

Girona 1-2 Arsenal

  • Girona: Pau López, Arnau, Antal, Juanpe, Francés, Oriol Romeu (Jhon Solís, 57'), Iván Martín (Van de Beek, 68'), Tsygankov (Portu, 68'), Asprilla (Yangel Herrera, 57'), Danjuma i Abel Ruiz (Stuani, 57'). Entrenador: Míchel Sánchez.
  • Arsenal: Neto, Kiwior, Gabriel, Partey (Timber, 46'), Calafiori (Lewis-Skelly, 70'), Merino, Jorginho (Rice, 81'), Nwaneri (Martinelli, 87'), Odegaard, Sterling i Trossard (Havertz, 70'). Entrenador: Mikel Arteta.
  • Gols: 1-0 Danjuma (28'), 1-1 Jorginho, de penal (38') i 1-2 Nwaneri (42').
  • Àrbitre: Maurizio Mariani (Comitè Italià).
  • Targetes grogues: Antal (51'), Sterling (70'), Portu (79'), Arnau (85'), Stuani (93') i Rice (93').
  • Targetes vermelles: Cap.
  • Estadi: Montilivi, 9.048 espectadors.
stats