Victòria i rècord per a Kilian Jornet a la Zegama-Aizkorri
El corredor supera la marca del 2017 en la clàssica marató de muntanya guipuscoana
BarcelonaKilian Jornet va complir els pronòstics i es va imposar amb claredat en la marató de muntanya Zegama-Aizkorri, en la qual també va batre el rècord per més de vuit minuts. És la desena vegada que el corredor s'adjudica aquesta prova. La categoria femenina la va guanyar la neerlandesa Nienke Brinkman, que també va fer rècord.
Una participació de luxe i una climatologia favorable, després de dos anys de suspensió a causa de la pandèmia, feien presagiar que es podia batre el registre històric del 2017 aconseguit pel noruec Stian Angermund-Vik (3 hores, 45 minuts i 8 segons). Aquest diumenge Jornet el va fer miques amb una autoritat que va destrossar en tots els parcials.
La prova, emmarcada en la Golden Trail World Series, que es traslladarà també a recorreguts de França, els Estats Units, Noruega i Suïssa, va certificar la seva millor edició quant a aficionats, temps i qualitat dels corredors. 500 van tenir la sort de córrer-la entre més de 1.250 peticions per a convidats.
Jornet no va fer un temps encara millor perquè li va faltar competència directa, ja que en la dura pujada a la muntanya Aizkorri es va treure de sobre la vigilància de l'italià Davide Magrini per transitar en solitari durant els últims quilòmetres.
El lleonès Manu Merillas va ser un altre dels destacats. Va anar de menys a més i va trepitjar podi en un tram final en què va demostrar haver administrat molt bé les seves forces per aconseguir un crono excel·lent.
La prova femenina va ser dominada per sorpresa per la neerlandesa Nienke Brinkman, que es va distanciar gairebé des de l'inici de la favorita, Maude Mathys, de Suïssa, i va iniciar una carrera en solitari que va coronar davant dels centenars d'aficionats congregats en el cim de l'Aizkorri amb distància suficient per no posar en perill el seu triomf.
Brinkman va treure a Mathys, en el punt més exigent del recorregut, una distància considerable (més de quatre minuts) que la corredora helvètica no va poder restar en els quilòmetres posteriors, ja no tan durs. A més va haver d'extremar la vigilància sobre la donostiarra Sara Alonso, tercera després d'una carrera magnífica en la qual va superar la nòmina d'atletes estrangeres que, per jerarquia, estaven destinades a classificar-se per davant de la jove basca.