De Vila a Botafoc, les essències de l’Eivissa marinera

PalmaEls antics establiments illencs, o eren enfora de la mar, per allunyar-se del perill, o se situaven dalt d’un turó, per controlar-lo des de l’altura. Des de la constitució de l’antiga Iboshim pels fenicis, el segle VI abans de la nostra era, la població es distribuí a una certa distància de la mar i com més amunt millor. No obstant això, el primer port fenici d’Eivissa va ser a la Caleta, ran de mar, entre la platja del Codolar i la punta del Jondal, fundat al segle VIII aC. La Mediterrània era un món en bulliciós creixement i la mar, una immensa plataforma per on es movien les missions comercials, d’un extrem a l’altre.

Iniciam una nova ruta pels voltants de Dalt Vila, que ens durà des de les instal·lacions més antigues del port d’Eivissa fins a les noves plataformes pel trànsit comercial i de passatgers desenvolupades a partir de la nova península formada a final del segle XIX per tres illots. L’enginyer Emili Pou fou l’encarregat de dirigir aquest projecte d’unió de l’illa Plana, l’illa Grossa i l’illa del Botafoc per ampliar l’espai portuari cap a la banda de llevant. El far de l’illa del Botafoc, de 1861, suporta el pes d’il·luminar l’entrada al port de Vila, tot i que el seu nom ens remet a l’acció de botar foc sobre els esculls que podien suposar un perill per a la navegació.

El següent recorregut és una iniciativa del diari ARA Balears i de l’Autoritat Portuària de les Illes Balears per transmetre i donar a conèixer el patrimoni secret dels nostres ports. No detallam horaris, només la longitud del recorregut, desnivell i altura màxima. Es tracta, al cap i a la fi, d’una passejada –que podem fer tots sols o acompanyats– per carrers i places farcits d’històries, llegendes i un immens patrimoni arquitectònic i cultural que requereix temps i calma per transitar-lo sense presses i amb els cinc sentits.

La ruta

Ens situam als peus del monument als corsaris, homenatge del poble eivissenc al valor d’un grapat d’homes de la mar defensors de la seva terra i de la seva gent. És obra de l’arquitecte català August Font i Carreras. Va ser inaugurat el 1915, tot i que el projecte neix el 1906 com a part dels actes commemoratius del primer centenari de la victòria del corsari Antoni Riquer sobre el bergantí anglès Felicity. El corsarisme era una pràctica legal de pirateria al servei de reis i reines i autoritzada mitjançant la patent de cors. Formaven unes unitats navals civils i armades molt útils per a la defensa dels interessos de les monarquies.

Iniciam la caminada des d’aquest punt. Ens orientam cap a ponent i seguim el passeig que acompanya el carrer de Lluís Tur i Palau (1861-1944), militar i polític conservador, declarat Fill Il·lustre per l’Ajuntament d’Eivissa. Les nostres primeres passes pel port de Vila topen amb una sèrie de petits monuments molt vinculats al tarannà de l’illa. El primer és l’obra de Ció Abellí (Girona, 1963), titulada Homenatge als Hippies, inspirada en la icònica fotografia de Toni Riera de 1972. Després, trobam les cireres més icòniques del món, marca de l’imperi de l’oci nocturn fundat per Ricard Urgell el 1967. I fent cantonada amb l’avinguda de Santa Eulària, per on continuam la passejada, trobam el monument A la gent de la mar, obra encarregada per l’Ajuntament d’Eivissa a l’escultor mallorquí Guillem Terrassa i Pol. Esculpida en pedra viva, representa un mariner governant la nau des del seu timó. Va ser inaugurada el 1986.

Prosseguim la marxa per l’avinguda de Santa Eulària. Deixam a la dreta l’estació marítima del ferri de Formentera i ens acostam al bessó de l’activitat comercial del port. Passam per davant la seu de l’Autoritat Portuària, de la Confraria de Pescadors d’Eivissa i de la Capitania Marítima d’Eivissa. Tot seguit arribam a la rotonda d’entrada al passeig Marítim de Vila, presidida per una immensa mà blanca estesa que sosté set cans eivissencs (podencs) en diferents postures de caça. El monument és obra de l’ebenista i escultor eivissenc Andreu Moreno i inaugurada el 6 d’agost de 2010.

Continuam vorejant la primera línia del port de Vila, ara pel passeig de Joan Carles I. Aviat topam amb una gran zona enjardinada, a la nostra esquerra, rere la qual tenim les Feixes del Prat de les Monges. Paga la pena desviar-nos un moment del nostre itinerari portuari per guaitar, encara que només per uns instants, sobre aquest espai natural de gran valor ambiental i paisatgístic. Ho podem fer des de dos observatoris d’aus ubicats, un, el més recent, de gener de 2025, a la mateixa avinguda 8 d’agost, a prop de l’accés al carrer de les Feixes; i l’altre, el més antic, de gener de 2023, a l’entrada del camí vell de Jesús.

Més de seixanta espècies d’aus diferents s’han arribat a fotografiar a l’aiguamoll de les Feixes. Darrerament, s’han condicionat uns 15.000 metres quadrats de sòl municipal, la qual cosa ha permès revertir la imatge d’abocador il·legal que havia assolit aquest espai. Aquesta àrea fou tradicionalment guanyada per al cultiu intensiu d’horta; arribà a ocupar una extensió superior als 600.000 metres quadrats, repartits entre 146 parcel·les agrícoles de forma regular allargada i superfície desigual; una xarxa geomètrica de canals excavats perpendicularment a la costa, les séquies, els feien de partió i servien de drenatge; amb un únic accés a cada parcel·la, el típic portal de feixa emblanquinat, fet d’obra i tancat amb un reixat de fusta. La presència humana a la badia d’Eivissa està documentada en textos clàssics des de l’època fenícia, però les primeres feixes són possiblement d’època islàmica.

La península de l’illa Grossa

Deixam enrere les Feixes i ens dirigim cap a la petita península de l’illa Grossa, formada per la unió de l’illa Plana i de l’illa del Botafoc. Deixam a l’esquerra la platja de Talamanca i de l’avinguda del 8 d’agost passam al carrer d’Iboshim. A la dreta ens queden les estacions marítimes d’Eivissa-Botafoc, i al final del passeig, el far. Ara, però, ens desviam per un vial que neix a la banda esquerra i que s’enfila dalt de l’illa Grossa, 42 metres sobre el nivell de la mar en el punt més alt. Durant la Segona Guerra Mundial s’instal·laren sobre aquest illot unes bateries per a la defensa aèria i marítima de la badia d’Eivissa (Pla Kindelán de 1940). Finalitzarem la passejada als peus del far del Botafoc. Hi accedirem per unes escales que trobam a l’esquerra de la calçada i on tot d’una iniciam el descens.