Vilanova i la Geltrú, la vila més marinera, capital mundial de la vela gràcies a la Copa Amèrica

Vilanova i la GeltrúLa competició més prestigiosa de la vela mundial arriba a Vilanova i la Geltrú. D’aquella primera regata on l’Amèrica va derrotar un grup de vaixells britànics davant la Reina Victòria el 1851, han passat 172 anys fins aquesta primera regata preliminar de las 37ª edició d’un dels torneigs esportius més antic del món. Si la Copa es disputarà el proper any a Barcelona, el port del Garraf ha estat l’escollit pel tret de sortida de les regates prèvies. «És un lloc ideal. Un port que com passa amb Barcelona, permet seguir les regates des de terra, amb unes condicions difícils de millorar» explica Grant Dalton, el cap de l’equip organitzador i vigent campió, el Team New Zealand. Fent un cafè a la zona de premsa, observa el panorama, sempre amb una mirada freda, calculadora. És un vell llop de mar que ha creuat tots els oceans, guanyant un munt de regates. Ell és el principal responsable de que el trofeu més valuós de l'esport, una vella copa feta a Londres a inicis del segle XIX, sigui ara a Vilanova i la Geltrú. "Una de les coses que més m'agrada de ser aquí, a més de les facilitats, és la història. Aquí ja es navegava a vela quan els europeus ni havien arribat allà a baix" diu en referència a la seva terra. No accepta més preguntes. Sempre marca distàncies.

La Copa Amèrica s'ha posat en marxa aquest dijous amb els primers entrenaments, on han dominat els favorits, l'Emirates Team New Zealand liderat per Peter Burling i Nathan Outteridge, que han guanyat les tres mànigues d'entrenament. La competició serà de divendres a diumenge, el dia de la final d’una primera regata entre els sis equips participants. Els nova-zelandesos, responsables d'organitzar aquesta edició del torneig, no paren de parlar bé de les condicions per navegar a la costa catalana. Enlloc d’organitzar la copa a casa seva, van decidir fer-ho ben lluny després de no arribar a una entesa amb el seu govern. I així, el primer acte d’un torneig que es decidirà l’octubre del 2024 es viurà a la «vila més marinera», lema que han recordat aquests dies les autoritats locals. «És una sort i una oportunitat per rebre milers de visitants. Les previsions amb què treballem és que ens arribin de l'ordre de 10.000 visitants diaris de mitjana. Això vol dir que hi haurà restriccions de trànsit a tot el passeig Marítim, però semblants a les de la Festa Major o Sant Joan» explica Juan Luís Ruiz, l’alcalde socialista de la ciutat. S’han reforçat el servei de ferrocarrils i busos, i enllestit diferents pàrquings al voltant de la Ronda d’Europa, la porta d’entrada per carretera a la ciutat.

La Copa Amèrica s’ha convertit amb el pas dels anys en alguna cosa més que un esdeveniment esportiu. És també un gran negoci que mou milers de persones, patrocinadors i empreses. Un gran reclam que ha transformat per uns dies la part marinera de la ciutat, Baix a Mar, com els vilanovins defineixen els vells barris de pescadors, on encara sobreviuen casetes blanques de portes blaves, velles associacions de pescadors i edificis que recorden que els primers documents que ens parlen de la tradició marinera de Vilanova daten del 1285. Molt han canviat els vaixells en aquests 750 anys. Ara volen per sobre l'aigua a gairebé 100 km per hora.

Vilanova i la Geltrú vol treure pit amb la seva tradició marinera acollint aquesta competició que ha generat debat, a la vila. De fet, una trentena d'entitats, la majoria de la comarca del Garraf, van crear fa unes setmanes la plataforma 'No a la Copa Amèrica a Vilanova i la Geltrú'. Els membres de la plataforma denuncien que la copa podria tenir un impacte "molt negatiu" en termes d'emissions de CO2 i de consum d'aigua, definint la copa com un "macroprojecte més dels que trinxen el territori". Al centre de la ciutat, les pintades als murs, espais on parlen els rebels, es poden veure a prop de les banderes penjades per l'ajuntament. Un centenar s'han manifestat contra aquesta cita el dijous.

Voluntària el 1992, voluntària el 2023

Altres vilanovins però, s’han engrescat amb la copa. Dels 350 voluntaris que ajudaran a fer funcionar-ho tot aquests dies, gairebé 290 són del Garraf. La Copa Amèrica els ha prioritzat, ja que gairebé mil persones van voler apuntar-se. «Hem preferit la gent que coneix la ciutat i la zona. Gent involucrada, que es sent orgullosa de Vilanova i la coneix» explica un dels coordinadors de la Copa, Xavi Prat. S’han buscat perfils diferents, gent que parli català, castellà i anglès. El dia anterior als entrenaments oficials, els voluntaris es van trobar a l’escola tècnica Neapolis. Alguns, com el jove Pol Arbiol, arribaven atrets per la crida del mar: «La meva mare és de Croàcia, d'Split. I allà la vela és l'esport nacional, pràcticament. Era un pas lògic, segueixo la vela i aquesta és la competició més important». Al seu costat l’escoltava l’Annette Harzbecher, una mexicano-alemanya que fa anys que va tirar l’ancora a Catalunya, on s’ha criat. De fet, el 1992 era a l’escola alemanya de Barcelona quan van arribar els Jocs i va poder fer-se voluntària. Ara, espera el mateix esperit, però centrat en el mar, la seva vida. «He dedicat la meva vida a la sostenibilitat, a ser del que s’anomenaria en anglès una Ocean ambassador. És a dir, col·laborar en campanyes per netejar el mar, contra els plàstics a l’aigua, per fomentar una navegació ecològica». L’Annette ha col·laborat en projectes per salvar balenes i dofins, per cuidar l’Oceà i valora positivament com la Copa Amèrica ha anat evolucionant per fer seu un missatge més sostenible. «Per exemple, s’aposta per no gastar gairebé plàstics a totes les zones comuns» explica, il·lusionada en recordar els Jocs del 1992. «Llavors va haver-hi un ambient de germanor molt bonic» explica. En Pol, d’una generació diferent, confia en que la competició segueixi per «potenciar Catalunya com a seu d’esdeveniments com aquest, ja que tenim una gran tradició de vela, tot i que no en aquest model de competició com és la Copa Amèrica. Espero que la gent la descobreixi, ja que és espectacular». Els dos per cert, ja s’han apuntat per ser voluntaris a Barcelona el 2024 per la fase final del torneig.

El dia abans de l’inici de la competició, els sis equips ja han entrenat a la zona de regates, davant de la zona de la Daurada. Les aigües s'han omplert d'embarcacions per veure els competidors com més a prop millor i de fet, a altres ports de la zona, com Port Ginesta o Sitges, han fet l'agost llogant embarcacions a aficionats de la vela.

L'Emirates Team New Zealand, defensor del títol, l'INEOS Britannia, el New York Yacht Club American Magic, el Lluna Rossa Prada Pirelli, l'Alinghi Red Bull Racing i l'Orient Express Team France, l'últim equip en arribar, es veuen les cares en unes regates on competiran en igualtat de condicions, amb embarcacions idèntiques de quatre tripulants, els AC40. Es tracta d'uns monotips amb hidroales d'11,90 metres d'eslora total. És a dir, no seran els mateixos vaixells que lluitaran per la glòria d’aquí un any. I tot, amb les instal·lacions del Club Nàutic Vilanova com a nucli central de les regates. Després de la regata oficial d'entrenament del dijous, es disputaran tres mànigues entre boies divendres i dissabte, amb dues més el diumenge per tancar la competició el mateix dia amb una regata final en match-race, vaixell contra vaixell, entre els dos primers classificats després de les vuit mànegues. L'horari dels tres dies de competició serà de les 15.30 a les 17.30 hores.

Vilanova espera l’arribada d’unes 15.000 persones i uns mil periodistes que treballaran al un centre instal·lat la Daurada. De fet, aquesta mateixa setmana s'ha ultimat el pla director de seguretat de l'esdeveniment on els Mossos d'Esquadra desplegaran 530 agents a Vilanova en coordinació amb Policia Nacional, Guàrdia Civil i Policia Local.

El patí de vela català, present

A una costa amb gran tradició de vela, però no amb aquests vaixells, la copa no oblidarà les arrels. El cap de setmana de fet, 210 embarcacions de la classe Patí català farà la reunió més gran de la seva història, prenent part en dues regates d'exhibició al mateix escenari de la competició, el camp de regates on competiran els AC40. A més, la Fundació Barcelona Capital Nàutica ha creat l'exposició itinerant “Parlem del mar per parlar de nosaltres”, que recorrerà Catalunya per explicar la història de la nàutica, la cultura del mar, l'economia blava i la Copa. La mostra s’ha inaugurat aquest dijous i «posicionar Catalunya com a referent nàutic a nivell nacional i internacional», segons va informar la Fundació en un comunicat.

Vilanova i la Geltrú de fet, aprofita la copa per treure pit amb el seu llegat. Si una part de la ciutat mirava cap a l'interior, una altra ho feia cap al mar, amb una gran tradició pescadora recordada en la processó de Sant Pere del barri de mar cada 29 de juny, amb el sant dalt de barques que surten a navegar i com no, el llegat dels indians. Vilanova i la Gelrú va ser coneguda com l’Havana el segle XIX, quan molts vilanovins que havien fet fortuna a Cuba van tornar. La vila del xató, del comerç, l'all cremat, les gambes i l'espai far, un s’exposa el patrimoni mariner d'un port que ara rep un torneig històric. La vila més marinera. Tot i que segurament, a Sitges ho veuen diferent. Coses de la rivalitat, ja sigui per parlar del xató o la tradició marinera.