Viran Morros: “No negocio l’esforç, sempre moriré pel meu equip”
Entrevista al jugador del Barça Lassa i de la selecció espanyola d’handbol
BarcelonaViran Morros (Barcelona, 1983) viu els seus últims mesos com a jugador del Barça Lassa d’handbol. És l’adeu cronometrat d’un dels grans ídols del Palau, reforç de luxe a l’estiu del París Saint-Germain. El central defensiu s’esforça per repassar a l’ARA el canvi d’aires, “obligat”. El somni d’aixecar el primer Europeu de la història estatal ho absorbeix tot i la il·lusió pesa. El títol passa per batre aquest divendres la supercampiona França a les semifinals (18.00 hores, Teledeporte).
El repte és directament històric.
Trobar-se les experts ho fa tot més difícil. Pots dir que si aconseguim la classificació encara serà més èpic. El rival és molt fort, però l’equip està preparat per competir. No tenim res a perdre.
Es pot guanyar aquesta França?
Anem a totes. Intentarem sorprendre. És complicat, perquè són molt bons i tots ens coneixem bé. Haurem d’aprofitar els nostres recursos i estar concentrats al 100% en el partit. Ja som grandets, sabem que no serveix per a res pensar en una hipotètica final.
Amb els canvis, les absències i les lesions, ¿s’esperava lluitar per les medalles?
El nostre objectiu sempre és entrar a les semifinals. No ha sigut fàcil aconseguir-ho a Croàcia.El grup de la primera fase era exigent i creuar-nos amb Eslovènia, Alemanya i Macedònia a la main round va exigir-nos encara més. A priori ho veus difícil, sincerament. Però Espanya sempre està ben preparada.
Individualment també. Ha estat a un gran nivell en l’esquema 6:0 i com a referent del 5:1...
Vull ajudar l’equip. La meva aportació és per sumar. Ho intento fer sempre. Amb el Jordi (Ribera) hem afegit la defensa en avançat al nostre repertori i està funcionant, ens aporta coses diferents. Jo, encantat, però que les coses rutllin és una qüestió de l’equip. Un sol jugador no pot guanyar un partit d’handbol, i menys un de tall defensiu.
Quan el Barça va anunciar que no comptava amb vostè va posar en dubte el seu rendiment. ¿Necessitava un Europeu així?
En cap moment he estat preocupat. Estic molt tranquil i satisfet amb el meu rendiment a Barcelona. No he hagut de plantejar-me per què no m’han volgut renovar o si hi havia alguna cosa que no funcionava. Tinc la consciència molt tranquil·la.
Tampoc durant el campionat? Hi ha pensat?
Gens. Des de l’estiu que sé que el Barça no compta amb mi i que la situació era aquesta. Tot el que havia de pensar, les voltes que hi havia de donar, ja ho he fet. Al final és llei de vida. Els contractes s’acaben i a vegades no ens volen renovar. Ho he viscut amb altres companys, no és estrany. No s’ha de dramatitzar, són decisions que pren la secretaria tècnica i l’staff.
Accepta la situació però... l’entén?
No soc l’encarregat de prendre aquestes decisions. Ells tenen unes idees i això és tot. No m’haig de plantejar si s’equivoquen o no.
Com és el moment en què s’assabenta que ha de buscar equip?
M’ho comuniquen directament. Havíem parlat dos o tres cops i hi va haver un moment en què ja era una realitat. Ja ha passat un temps i ara estic centrat a esprémer al màxim els sis mesos que em queden al Barça: disfrutar, fer-ho bé i guanyar els títols que estem disputant.
Volia que s’anunciés així, a mig curs?
El PSG va voler fer públic el fitxatge amb aquests timings i finalment es va fer així. Són coses del club i jo estic encantat. Aquests anuncis són habituals en el nostre esport. El curs passat es va anunciar el fitxatge de Jure Dolenec quan estàvem al Mundial. No és res d’especial.
Fa vertigen deixar el Barça?
Jo particularment no el noto. Visc aquest canvi com un nou repte. Tenir una oportunitat com aquesta a la meva edat (34 anys) és molt il·lusionant. Es tracta de disfrutar d’un projecte molt ambiciós i d’una ciutat magnífica.
¿Costa centrar-se en el present, suar la samarreta, sabent que marxarà?
No he de gestionar res. Per a mi el grup sempre és el més important. Mai negocio l’esforç, com treballo, i no ho faré a partir d’ara. Jugui on jugui sempre moriré per l’equip.
Com creu que respondrà el Palau?
Són coses que no puc controlar. No ho sé. Jo no puc dir-te res. És l’afició qui ha de respondre. Suposo que rebré el que em mereixo.
Suposo que anar al PSG ho fa tot més fàcil.
Sí. La dimensió de l’entitat em permet seguir lluitant per tot, amb companys amb els quals tinc una gran relació i un entrenador, Raúl González, amb qui vaig tenir molt feeling en la meva etapa al Ciudad Real.
Si ha d’escollir: marxar del Barça amb la Champions o guanyar l’Europeu?
Són coses diferents. No puc triar les dues? [Riu.] Tinc moltes ganes de conquerir aquest Europeu perquè no l’hem guanyat mai. Ens hem quedat a les portes d’aconseguir-ho massa vegades. Crec que el grup i els entrenadors s’ho mereixen perquè estem treballant molt. D’altra banda, no hi ha millor manera d’acomiadar-me del Barça que amb una Champions.