Visitam el Parc Natural de la Dragonera

AndratxL’illa de la Dragonera és, podríem dir, la part més occidental de Mallorca, ja que just les separa un estret canal de menys de vint metres de fondària. A més a més, la figura del Parc Natural de la Dragonera vincula l’illa i el Freu amb els illots de na Mitjana i el Pantaleu. El Govern de les Illes Balears i el Consell de Mallorca en tenen la gestió conjunta.

Des de Sant Elm

Partim de l’embarcador del Carregador, a Sant Elm (Andratx), amb la familiar barca Na Margarita, amarats de la sensació d’iniciar una aventura singular. L’orografia de la Dragonera ens recorda que se l’ha assimilada al perfil d’un dragó marí de pedra. L’habiten, entre moltes altres criatures valuoses, unes atrevides i pidolaires sargantanes que, quan amarram, ben aviat ens escometen.

El mollet de Cala Lladó

Pirates, corsaris i bandejats, com Dragut, Barba-rossa o Parosso, al llarg dels segles XV, XVI i XVII, protagonitzaren des de Dragonera terribles atacs contra les poblacions costaneres de Balears. El 1229, la flota del rei Jaume I hi recalà en patir forta tempesta quan intentava el desembarcament a les costes pollencines, amb l’ull posat en la conquesta de les Illes. Un mollet defensa una tranquil·la caleta, on es troba el centre de recepció del Parc i altres instal·lacions.

Els fars, miradors d’exepció

Seguim el camí marcat, que ressegueix la costera de migjorn fins al far de Llebeig -datat de 1919, com el de Tramuntana-, una passejada de tres hores, entre anada i tornada. Al costat del far, defensant Cala Llebeig es conserva una restaurada torre de defensa, erigida el 1580. Prop del camí es localitza algun secret de contrabandistes. Encara que ja hi ha documentats episodis de contraban des del segle XIX, la memòria popular recorda Joan Flexas de l’Almudaina amb el sobrenom d’ en Verga Petit, que comprà l’illa el 1941 i la mantingué fins al 1974, data en la qual passà a mans de Pamesa, una constructora que intentà urbanitzar massivament la Dragonera. L’oposició popular frustrà el disbarat.

Camí del far Vell

Des del far de Llebeig desfeim camí i, poc abans d’arribar a Cala Lladó, ens desviam a mà esquerra pel caminet del far Vell o de na Pòpia. Passam pels conreus del Tancat i assolim el coll Roig (102 m), una corprenedora miranda de la cinglera marina. Un sinuós caminet escala, tossudament i amb belles perspectives, fins al cap cimal del serrat (353 m), dit antigament puig dels Orxellers. L’orxella és un liquen que creix als obacs, molt apreciada en el passat per les seves propietats colorants. En aquest vèrtex s’hi alçava, des de 1580, una torre de defensa, dita de sa Pòpia o de na Guinavera, enderrocada en construir-s’hi el far de Dragonera, el 1850. Aquest fanal, el primera de Balears, va funcionar amb oli d’oliva i, més tard, amb petroli. Ben aviat es va constatar que, amb climatologia adversa, el far no servia de res i, finalment, va ser abandonat i substituït, el 1910, per dos fars nous, un a cada extrem de l’illa.

Abastam tot l’horitzó. El vol de les gavines, cridaneres, ens fa sentir com qui arriba amb vaixell a port. A l’estiu ens pot sorprende el pas fugaç d’un falcó pelegrí o el vol de festeig o de caça del falcó marí, que cada any va i ve a terres balears des de Madagascar. La declaració com a Zona de Protecció per les Aus avala la riquesa ornitològica del parc: virots, baldritges, nonetes, corbs marins, gavines roges, rapinyaires i nombroses espècies d’ocells petits.

Pasejada fins al far de Tramuntana

En devers una hora de trescada podem acostar-nos al segon far, que guaita sobre el cap més pròxim al Freu. Pel camí indicat, cap a l’est, ens acostam a na Miranda, un excel·lent mirador, i tot seguit passam el collet de Tramuntana i acabam al far. Tot contemplant la mola del morro d’en Fabioler i els penyals de la Trapa ens sentim “dragoners”. És el titol de privilegi que guanyen aquells que estimen l’illa.