Vitor Roque i el malson del Barça amb l'aixeta de Javier Tebas
La Lliga ultima una flexibilització del control financer davant la insistència dels clubs, collats pel famós 'fair play'
BarcelonaLa història recent del fair play financer de la Lliga hauria estat molt diferent si el Reial Madrid també hagués tingut pèrdues el 2020. L'any de la pandèmia, la majoria d'equips es van enganxar els dits amb la davallada d'ingressos. Sobretot, el Barça. Però Florentino Pérez, que presideix el club de Chamartín amb mà de ferro, va saber renegociar els contractes amb els futbolistes i va trobar la fórmula per tancar el curs amb números verds. Des de llavors, els blancs han pogut recórrer al mercat de fitxatges sense massa dificultats, mentre que al Camp Nou, com és ben sabut, fa tres anys que dura el malson.
El Barça ha liderat la llista de clubs que han fet pressió a la patronal per intentar suavitzar les regles del joc. En canvi, el Madrid no ha tingut cap interès en flexibilitzar el control econòmic. Tot i que hi ha molts aspectes de la normativa que no agraden a Florentino, el context actual el beneficia i "obrir l'aixeta del tot" –com diuen a la patronal– no faria més que beneficiar els seus rivals esportius a l'hora d'inscriure nous fitxatges. Des del 2020 els canvis que s'han fet han estat mínims. Alguns, cosmètics. "Hem obert l'aixeta, però només una mica per incentivar el mercat", expliquen a la Lliga. La darrera modificació, també de mínims, està en marxa i s'ha d'aprovar aquest mes de novembre.
Els equips miren a Anglaterra i veuen com a la Premier League no hi ha ni la meitat de restriccions per als clubs. Això els ha permès gastar a cor què vols i ser els més competitius en els mercats de fitxatges. En canvi, a la Lliga, la gran obsessió de Javier Tebas per sanejar els comptes de resultats ha passat per sobre de tot. El president de la patronal recorda una vegada i una altra que el control econòmic es va crear, precisament, perquè els equips estaven tan endeutats –amb Hisenda i amb els futbolistes– que l'Estat va amenaçar, el 2012, amb intervenir-los el negoci. "A Espanya som campions del món d'estirar més el braç que la màniga i si eliminem les restriccions, d'aquí quatre dies els clubs no seran sostenibles i alguns desapareixeran. Ja ha passat i no volem que torni a passar", justifiquen des de la patronal.
La setmana passada, a l'assemblea general de la Lliga, estava previst que es votés una lleugera modificació del control econòmic. Dels punts a retocar, el més destacat tenia a veure amb les pèrdues derivades del coronavirus, que inicialment s'havien de cobrir en cinc anys. A partir d'ara, i en funció del volum de negoci de cada equip, es podrà dilatar durant més temporades. "Si arrosseguem menys pes, són molts milions de marge i una gran notícia", asseguren des del club. Aquest canvi, si s'aprova, ja estarà en vigor aquest mes de gener i, si bé és una normativa conjunta per a tothom, el Barça se'n veurà beneficiat perquè li donarà oxigen de cara a la incorporació de Vitor Roque, que és el gran objectiu de l'àrea esportiva en aquest mercat d'hivern. El brasiler està cridat a ser el relleu de Robert Lewandowski.
Votació posposada a l'espera de noves modificacions
La votació, però, es va posposar. Els equips van considerar que els canvis no eren suficients i van respondre amb un seguit de propostes. La patronal les està estudiant i prendrà una decisió les setmanes vinents. De moment, al Barça es mantenen prudents i prefereixen esperar a llegir la lletra petita del nou fair play abans de fer valoracions. A priori són optimistes, però dubten que amb els canvis n'hi hagi prou per poder inscriure Vitor Roque, ja que el marge salarial continuarà excedit i segurament caldran més operacions.
De moment, i a l'espera que s'aprovin les modificacions, el Barça ha de generar uns 15 milions de fair play per poder inscriure Vitor Roque. Sempre, esclar, que hagin arribat els 40 milions que té pendents de pagar el fons Libero per Barça Studios. La jugada és complicada, però la flexibilizació de la Lliga pot rebaixar força el marge a generar a banda dels diners de Barça Studios, que han d'entrar abans que acabi aquest 2023. No és el mateix anar al mercat de gener necessitant generar 15 milions que havent guanyat marge gràcies a un canvi de norma que rebaixaria la pressió a l'àrea esportiva a l'hora de vendre –cosa improbable, perquè Xavi no vol retallar encara més una plantilla molt curta– o bé renegociar el contracte amb alguna peça franquícia com De Jong per guanyar aquest espai. Sigui per activa o per passiva, el Barça té tres mesos per arreglar els papers.
D'altra banda, tal com va explicar l'ARA, des d'un punt de vista de fair play, l'arribada de Vitor Roque al gener és més beneficiosa que no pas a l'estiu perquè el Barça només estaria obligat a assegurar el pagament del sou i l'amortització del jugador una campanya més. Posposant la inscripció fins a l'estiu vinent, el club hauria de demostrar als ulls de la Lliga que és capaç de pagar dos exercicis complets, la qual cosa podria condicionar la viabilitat d'altres operacions, com ara l'arribada d'un altre migcentre. Si l'objectiu de Vitor Roque s'assoleix al gener, el símptoma serà positiu de cara a l'estiu, quan el Barça, en virtut dels canvis que normativa que prepara la Lliga, preveu tornar a operar amb normalitat. És a dir, podent-se gastar el mateix que estalvia, cosa que Joan Laporta només va poder fer l'estiu del 2022. Gràcies, això sí, a l'efecte de les palanques.