Volta al puig Falcó, encinglerats per ses Salines d’Eivissa

PalmaEn aquest itinerari transitam pel vesant més salvatge del Parc Natural de ses Salines d’Eivissa i Formentera, que des del 2001 protegeix 17.000 hectàrees de superfície d’un alt valor ecològic i patrimonial a la part més meridional de l’illa. Voltam el puig Falcó (136 m), el punt més elevat d’una curta, estreta i vertiginosa serreta que s’estén des de la punta de la Rama fins a la platja del Codolar. Tot plegat, un àmbit geogràfic –litoral de migjorn– integrat dins el municipi de Sant Josep de sa Talaia. La platja de ses Salines és el punt de referència fonamental en aquest itinerari circular, de certa dificultat pels forts costers, la proximitat als cingles i l’estretor dels tiranys.

L’establit de sa Canal, de principis del segle XX, és el punt on ens calçam les botes i ens penjam la motxilla a l’esquena. La seva presència és conseqüència de la privatització d’aquestes llacunes salines el 1871. Les cases, ajustades al patró estètic dominant, i tot el seu entorn –piràmides de sal– copsaren l’atenció de l’escriptora escocesa Mary S. Boyd. En el seu llibre Les illes venturoses. Vida i viatge a Mallorca, Menorca i Eivissa (1911/Documenta Balear, 2008) ho descriu de la manera següent: “En el moll, tot era blanc: els camins, les escasses cases, els grans magatzems de sal que esperava ser carregada, les sabates dels homes que romanien drets a les barcasses de fons pla amb llargs rasclets i escampaven la sal mentre queia formant una torrentada blanca i espurnejant de la màquina polvoritzadora instal·lada a la bastimentada del dic d’amunt”.

Malgrat que sigui un paratge natural protegit, tot l’entorn litoral suporta la pressió del turisme, especialment els mesos d’estiu. Un servei del transport públic eivissenc (L-11) connecta Vila amb la platja de ses Salines (consultau-ne horaris al web eivissa.tib.org).

La ruta

[00 min] Iniciam la caminada allà on ens deixa el bus de línia i ens dirigim cap a Llebeig, on se situa el nucli de sa Canal, ben davant el carregador de la Sal. El primer tram de ruta avança àgilment vora la mar i sense considerables desnivells. A poc a poc guanyam altura i perspectiva sobre la fàbrica de sal i la platja de ses Salines, limitada a llevant per la torre de ses Portes. [15 min] Deixam enrere aquest petit nucli urbà i industrial, les poques casetes varador que hi trobam i, sobretot, l’asfalt; i ens començam a endinsar pels forts pendissos de la punta de sa Cova Llarga a través d’estrets carreranys de terra.

Baixam fins a una caleta reduïda i reposada [35 min], desembocadura de l’estret i allargassat canal de s’Olla que solca uns dels pendents del puig Falcó. Un cartell ens avisa que entram dins una zona sensible del parc –fauna vulnerable a molèsties, ens informa–, per on tenim prohibit transitar –zona restringida, ens avisa– de l’1 de març al 31 de juliol. Continuam a l’altre extrem de la rada, cap a llebeig, per un senderó que ens durà a voltar per damunt el penyalar de la punta de la Rama. Ens preparam per al primer coster fort de la ruta. El tirany clar i ben fressat s’enfila esponerós cap al nord fins als 111 metres d’altura [1 h 05 min], altura discreta, però suficient per gaudir de valent del gran espectacle paisatgístic: la punta del Vedrà apuntant directament al cel. Emproats cap a tramuntana, iniciam un ràpid descens cap a una petita plana, on acaba la zona restringida [1 h 20 min].

Iniciam una segona i rosta ascensió, un poc més breu que l’anterior [1 h 35 min], després de la qual tornam a descendir ràpidament. Nova pujada i conseqüent baixada. Assolit el tercer capcurucull de la ruta (119 m) [2 h 05 min], som gairebé sobre el puig Falcó (136 m), a la nostra dreta. És en aquest punt on Tomàs Vibot, en el seu llibre Les Pitiüses, per la passa i la mirada’ (2009, El Gall Editor), ens diu que “aquí dalt, l’erudit Isidor Macabich ubicà en el segle XVI una talaia de vigilància que a voltes també actuava d’escolta marítima”. El camí es decanta del penyal i arrenca en descens mirant cap a gregal (nord-est). Els nostres ulls s’omplen amb les agradables sensacions que ens transmeten els estanys dels Còdols, del Codolar i del Roig, entre d’altres, però que xoquen amb l’eixordador brogit de l’aeroport.

Explotació de la sal

“Tot i que a Santa Eulàlia s’extreu plom i zinc, les Salines d’Eivissa i Formentera constitueixen la principal indústria de les Pitiüses i produeixen tanta sal que s’exporten fins a nou tones cada any a diversos indrets del món”, ens explicava Mary S. Boyd en el seu llibre Les Illes Venturoses de 1911. El cert és que, amb tota probabilitat, l’explotació de la sal a les Pitiüses nasqué amb els cartaginesos a partir de l’any 600 aC. Posteriorment, els romans i altres pobles que visitaren les Illes les continuaren aprofitant. Durant el període andalusí es produí un avenç important pel que fa al desenvolupament de l’explotació gràcies a la introducció de comportes, molins i canals. Amb la conquesta catalanoaragonesa, les salines passaren a ser propietat de la Universitat, que les explotà amb eficàcia, per ser una font d’ingressos molt important. En el 1871, es varen vendre a una companyia privada que ha continuat amb el negoci. Actualment, Salinera Española SA extreu més de 50.000 tones anuals de sal.

Som a punt de cloure la ruta. Abans, però, hem de completar la volta al puig Falcó. Cal posar-hi atenció, perquè acabat el darrer descens hem d’evitar arribar a un restaurant que hi ha vora la mar. [2 h 30 min] El carrerany que hem de seguir parteix cap a llevant i progressivament assoleix la forma de pista. Després d’una breu i agradosa remuntada, arribam a les cases de Can Batles, a l’esquerra. A partir d’aquí, la pista ens duu sense més problemes ni ensurts fins a sa Canal [3 h 00 min].

@Fita_a_Fita