Volta al puig Roig, un clàssic grandiós de la Tramuntana

PalmaLa volta al puig Roig és un clàssic grandiós de la serra de Tramuntana, un itinerari de pinyol vermell imprescindible per copsar les grandeses de la costa nord de Mallorca. Aquesta ruta només és practicable els diumenges, en qualsevol dels dos sentits, des de Lluc o des de l’entrada a la finca de Mossa, en el km 15,3 de la Ma-10. Si la volem fer circular, es tractaria de sortir des del santuari de Lluc en direcció a l’àrea recreativa dels Pixarells pel camí que passa per la roca del Camell i després baixa cap a la Cometa dels Morts, que deixam a la dreta per seguir tot dret. Trobarem indicadors. En qualsevol cas, abans d’escometre aquesta opció, és recomanable consultar qualque mapa o alguna aplicació mòbil de rutes de muntanya. Al final, només ens quedarà un darrer tram d’un quilòmetre per carretera fins a l’entrada de la finca de Mossa. En tot cas, disposam de transport públic fins a Lluc, amb les línies 231 i 312 (consultau-ne horaris i disponibilitat en el web tib.org).

La ruta

[00 min] Des de la mateixa carretera, prenem el camí que condueix fins a les cases de Mossa. Després d’un breu descens, el camí es fa planer i travessa sementers i olivars. Des de la part central de la plana, si miram a la nostra esquerra, gaudim d’una àmplia i bella panoràmica dels principals cims de la Serra, començant pel puig Major i seguint pel puig de les Vinyes, el Galileu, i el Maçanella, fins a topar amb el Tomir, a l’extrem de la partió del municipi d’Escorca amb el de Pollença. [20 min] Ens acostam a les cases i un indicador ens desvia per una variant del camí que en pocs minuts ens conduirà fins a l’inici del pujador al coll dels Ases.

La possessió de Mossa la trobam documentada en el Llibre del Repartiment, de 1232. Fou un dels darrers reductes de resistència islàmica durant la campanya del rei Jaume I, iniciada el setembre de 1229. Va pertànyer als Morei, als Malferit i als Cànaves. El segle XVI s’hi documenten diversos esclaus, un dels quals dona lloc a la llegenda de la maledicció de l’esclava de Mossa, recollida per Gabriel Janer Manila en el llibre Llegendes de les terres de Lluc (Publicacions del Santuari de Lluc, 1984). Des que a començament del segle XX, Joan March Ordinas, en Verga, es va fer amo i senyor d’aquesta contrada, les possessions de Mossa, Cosconar, Can Pontico i Albarca pertanyen a la família March.

[25 min] Iniciam la pujada al coll dels Ases pel camí del pas de les Cases, una via antiga que volta el massís del puig Roig fins a les cases del Cosconar, i que s’origina als peus dels contraforts de Caragoler de Femenia. Es tracta d’una obra mestra del treball de pedra en sec, probablement bastit durant el segle XIX per resoldre el bloqueig imposat pel propietari de la Plana a una possible via pels costers de migjorn. Tot i l’amplitud del camí i la solidesa dels marges de sosteniment, aquest tram de ruta pot resultar un mica vertiginós. Ràpidament, [50 min] assolim el coll dels Ases, moment en què el nostre camí s’orienta cap a mestral. A partir d’ara, el desnivell ascendent és suau i permanent, gairebé imperceptible, fet que ens permet gaudir de la passa i de la vista. Com una aparició [1 h 05 min], trobam una bassa sota una balma petita que es nodreix de l’aigua que brolla de dins la roca. Tot plegat, un conjunt de naturalesa i empremta humana que atorga un clima especial a un entorn clarament inhòspit.

Seguim el camí i no feim cas dels enfilalls de fites que apunten cap al cim del puig Roig. Des que hem assolit el coll dels Ases, la visió de la mar és permanent. Però arribarà un punt en què esdevindrà espectacular, serà en travessar el pas d’en Segarra [1 h 40 min]. Es tracta d’un cingle per on discorre còmodament el camí. El Morro de la Vaca serà la nostra primera visió inconfusible de la costa nord-escorquina, rere el qual s’amaga el port de la Calobra i la desembocadura del torrent de Pareis. Aviat sortim d’aquesta espectacular cinglera [1 h 45 min]. El senderó ens condueix a un coster de càrritx que resseguim molt a prop dels penyals tallats del puig Roig. La següent passa visual és el Morro d’en Bordils (pren nom de qui era propietari del Cosconar i d’Albarca al voltant del 1600, Joan Bordils), sobre el qual s’assenta la tan malmesa torre de Lluc (també dita de cala Mitjana o del Cosconar). Aquesta infraestructura per a la vigilància costanera entrà en funcionament l’any 1610.

[3 h 00 min] Després d’una llarga tirada pels pendissos septentrionals de puig Roig (1003 m), el caminet travessa una paret que baixa perpendicularment de la muntanya. Si la seguíssim tot dret per amunt, arribaríem al vertiginós pas de la Paret, accés al capcurucull del puig pel Cosconar. Des del punt on ens trobam ja és visible a la dreta el famós quarter dels Carrabiners, aixecat l’any 1924 sobre un turó situat a 466 m d’altura, en uns terrenys cedits pel financer Joan March per albergar el personal que ‘suposadament’ havia de controlar el pas del contraban per aquesta zona. Continuam pel caminet, sempre a cota, fins a arribar a les cases del Cosconar [3 h 20 min]. Aquesta és, curiosament, la possessió més gran del terme d’Escorca, amb unes 1.800 quarterades, i la que presenta les cases més humils. De fet, consisteixen tan sols en una cova natural paredada per davant i on, a l’interior, la roca nua forma la sotilada de totes les seves dependències. Poc apta per a l’agricultura, les seves terres es destinaven al bestiar i als olivars que vesteixen encara els voltants de les cases.

Incursions pirates del segle XVI

A partir d’aquí, la resta de la caminada fins a arribar al santuari de Lluc discorre per una pista de terra, àmplia i còmoda, que ens permet gaudir de les belleses sense límits de tot l’entorn. A la dreta, la fondalada del torrent de Lluc ens separa dels costers de la possessió d’Escorca, als peus del Galileu, confrontades amb Son Colom i Son Colomí pel costat de Lluc. Després d’unes llargues llaçades descendim cap a la Plana [4 h 25 min], molt a prop del Clot d’Albarca. Tot seguit travessam un bell i encisador llogaret configurat per les cases de Ca l’Escrivà, Son Llobera i Can Pontico [4 h 35 min], possessions antigament molt afectades per les incursions pirates del segle XVI, com la del fatídic dia de Sant Mateu (21 de setembre) de 1569. Aquell jorn, tres-cents moros entraren pel torrent de Pareis disposats a saquejar el santuari de Lluc i les possessions dels voltants. Un total de 12 persones foren capturades, tot i que la Mare de Déu de Lluc protegí les persones arrecerades al seu voltant. A l’altura de les grans cases d’Albarca, amb torre de defensa, s’inicien els revolts de pujada al santuari. Unes dreceres ens ajuden a estalviar passes sobre asfalt. La plaça dels Pelegrins de Lluc marca el final de la nostra ruta [5 h 30 min].