Voluntaris catalans a París: "Crec que em moriré en uns Jocs Olímpics"

ParísFerran Prats té gravat a la memòria el 17 d’octubre del 1986, quan l’aleshores president del Comitè Olímpic Internacional, Juan Antonio Samaranch, anunciava que els Jocs Olímpics del 1992 es farien a Barcelona. Se sap de memòria la frase que va pronunciar Samaranch. "L'esport és la meva vida, la meva passió. De petit ja m'agradava tot el que envolta els Jocs Olímpics", explica Prats. Aquest professor d'Educació física de 57 anys i de Barcelona és un dels 45.000 voluntaris dels Jocs Olímpics de París.

La tasca dels voluntaris és clau per al bon funcionament de l'esdeveniment: condueixen els vehicles oficials que transporten atletes i responsables de l'organització, assisteixen les delegacions i els atletes, ajuden els espectadors a trobar el seu seient, recullen pilotes, estan a la Vila Olímpica facilitant la vida als atletes, i també fan de traductors si cal, entre moltes altres responsabilitats. "Hi ha un ambient que és increïble i això és gràcies a tots els voluntaris que acullen el públic i ajuden la gent", afirmava el responsable dels voluntaris de París 2024, Alexandre Morenon-Condé, a BFMTV. Hi ha paritat entre homes i dones i un 5% dels voluntaris tenen algun tipus de discapacitat.

Prats està destinat al centre aquàtic on es fan les competicions de waterpolo, de natació artística i de salts, per ajudar els atletes i les seves delegacions. És un veterà: els de París són els seus quarts jocs com a voluntari –va estar a Barcelona 92, Atenes 2004 i a Rio 2016–, però també ha participat en quatre més com a espectador. "Soc molt apassionat amb el tema de viure l’esport. Jo crec que em moriré anant als Jocs olímpics", assegura. "Estàs veient competicions i pots veure-ho des de dins. A més, he fet molts vincles, molts amics", explica el voluntari. A més de català i castellà, Prats parla francès i es defensa en portuguès –que va estudiar per poder fer de voluntari a Rio–, italià i anglès.

190 nacionalitats al voluntariat

Els 45.000 voluntaris dels Jocs Olímpics i Paralímpics de París tenen perfils molt diferents, però tots tenen en comú que parlen diferents llengües, sobretot l'anglès i el francès, i la majoria tenen experiència en algun esport. Van ser escollits entre 300.000 candidats d'arreu del món –n'hi ha de 190 nacionalitats diferents– a través del seu currículum i d'un test psicotècnic. Abans d'arribar a França van haver de fer una formació en línia i un curs de francès. I no només no cobren per treballar durant els Jocs Olímpics sinó que s'han de pagar de la seva butxaca el viatge, l'allotjament i una part de la manutenció. Només poden menjar gratuïtament durant les hores de feina.

Ninona Vilanova és professora d'anglès de negocis i ha estalviat durant tot l'any per poder ser voluntària a París 2024. Abans de ser professora, va ser nedadora professional. "Els Jocs olímpics i l'esport són una finestra oberta, uneix cultures", sosté. Ja va ser voluntària a Rio 2016 i li va agradar tant que ara repeteix a París. "Coneixes molta gent i l'ambient entre voluntaris és fantàstic. Som com una família. Allò que deia la cançó d'Els Manolos és veritat: els amics que fas als Jocs Olímpics són per sempre", explica la voluntària, que té 39 anys i és de Gelida. Ara ja està pensant en Los Angeles 2028. "La veritat és que els Jocs Olímpics t’enganxen. Per molt que ho intentis explicar, no es pot. S’ha de viure", afirma.

Èxit de l'uniforme

Vilanova també parla idiomes –l'anglès i el francès i es defensa en portuguès i italià– i una de les coses que més li ha agradat de París és que la gent és molt amable amb els voluntaris: "Al carrer, al metro... tothom et parla quan et veuen amb l’uniforme". Els 45.000 voluntaris olímpics són fàcilment identificables: van amb una samarreta i uns pantalons verds, un gorro i una bandolera. Aquest outfit olímpic ha tingut tant d'èxit que tant la roba com els complements –que no es poden comprar en cap botiga– es revenen a preus astronòmics a través d'internet.

Els Jocs Olímpics de París 2024 estan a punt d'abaixar la persiana, però el 28 d'agost comencen els Paralímpics, que comptaran també amb milers de voluntaris. Entre ells el català Sergio Cuevas, que té 37 anys i és de Sant Fost de Campsentelles. Igual que Vilanova i el Prats, Cuevas ja té experiències prèvies com a voluntari en esdeveniments –va participar a Rio i també a les olimpíades universitàries que es van fer a Rússia el 2013–, però és la primera vegada que serà als Paralímpics. "Em venia de gust provar una cosa nova. És probable que vegi atletes que tenen unes dificultats afegides i crec que se'n poden aprendre moltes coses", sosté.

Cuevas, que parla anglès, francès i rus, treballa en una biblioteca pública i ha agafat tres setmanes de vacances per poder gaudir de l'experiència de voluntari. Tot i l'esforç personal i econòmic que suposa, creu que val la pena. Treballarà a la Vila Olímpica. "Suposo que hauré de fer una mica de tot. Hi vaig amb la ment oberta", assegura. En té tantes ganes que l'espera fins al 19 d'agost, quan té previst viatjar a París, se li farà llarga.