Àlex Márquez: “Em vaig sentir oblidat, deixat de les mans d'Honda”

BarcelonaRenovar-se o morir, això és el que va sentir Àlex Márquez (Cervera, 1996) quan va veure per segon any consecutiu que Honda no era el seu lloc. Malgrat que compartia fàbrica amb el seu germà Marc, no se sentia valorat ni escoltat i quan Ducati va picar a la seva porta va decidir fer el pas. Ara, quan tot just comença la preparació física de la temporada vinent, el pilot català atén l'ARA.

Com estàs passant les festes? Has pogut fer net i descansar?

— No he descansat del tot perquè no m'agrada descansar i parar. Després reenganxar costa una mica, així que millor fer descans actiu, que dic jo [riu]. Durant tot l'any faig esport i parar de cop és estrany per al cos. He gaudit i he fet coses diferents, però també m'he mantingut actiu. Estic preparat per, a partir de gener, començar l'entrenament físic, ja que és on fem la base per a tot l'any. 

Any nou, nous reptes?

— Estic molt il·lusionat. Era un canvi més que necessari. Era o canviar o morir. No hi havia altre remei. Quan perds la il·lusió en un projecte no té sentit continuar i cal trobar la motivació en un altre lloc. No va ser fàcil, ho he de reconèixer, perquè estava en una situació complicada. Ara em sento estimat, no només per Gressini, sinó també per la fàbrica. 

Com t'ha convençut la marca italiana?

— Sé quina moto tindré l'1 de gener i amb quina acabaré el 31 de desembre. Més que prometre res, veus els resultats. No cal mirar res més. Jo volia una moto competitiva i mires els resultats i el rànquing i allò no enganya. Molts pilots amb diferents estils van de pressa amb aquella moto. No tindré excuses, ara. Em poso pressió, però sé que tinc una moto competitiva i he de donar tant sí com no el cent per cent.

¿T'has sentit una mica oblidat a Honda en aquesta etapa que ara tanques? 

— En molts moments sí. Sobretot quan vaig anar a l'LCR [equip satèl·lit d'Honda]. Allà va ser un canvi que a mi em va costar al principi. Ho vaig entendre, però després de la temporada que havia fet al Respol Honda... Em va saber greu, però no es podia canviar. Em vaig sentir oblidat, deixat de la mà d'Honda. Tenia molt bon equip, però per part d'Honda no hi havia el mateix suport. 

Ha sigut un any molt complicat per a tu.

— Ha sigut dur, no t'enganyaré. Quan hem pogut treure el cap l'hem tret i vulguis o no, tenir la tranquil·litat que quan les coses han funcionat més o menys i els astres s'han alineat d'alguna manera hem estat allà. Jo sempre dic que en els moments de dificultat és quan més aprens i aquests anys ha sigut així. Aquests dos anys han sigut durs, però et fan fort. 

Mentalment com t'has sobreposat?

— És saber-te envoltar de la gent indicada i que t'ajudin en els moments durs. Em pregunten si vaig al psicòleg, doncs no. Tinc la gent correcta al voltant perquè en els moments de dificultat que m'ajudin i em facin tocar de peus a terra. No m'he sentit mai sol. 

Què ha sigut el més difícil?

— La frustració de començar amb una moto no competitiva l'any i acabar-lo amb aquesta. Com a pilot, que veus que els problemes estan localitzats però no arriben solucions. Et crea impotència. 

I Ducati t'ha assegurat que això no passarà. 

— Per a ells són molt importants els comentaris de cada pilot. Vagis primer o quinzè. Passen sempre a preguntar, i això al pilot li dona tranquil·litat. És un concepte diferent de curses que ara està donant més resultats. 

Quin objectiu et marques?

— Els resultats són rellevants, però és molt important per a mi recuperar la il·lusió. Vull tornar a tenir les ganes de pujar a la moto, d'anar a un Gran Premi i saber que tens les armes per fer-ho bé. D'això és del que tinc més ganes.