El Wolverhampton, l'últim gran negoci de Jorge Mendes

BarcelonaEl Wolverhampton Wanderers és, des de fa dos anys, un dels equips de moda de la Premier League. Setè el curs passat i vuitè en l'actual, intenta consolidar un projecte ambiciós que faci honor als seus 143 anys de vida. Aquest històric anglès vivia hores baixes des del 2004, quan va convertir-se en un conjunt ascensor amb tres descensos i tres ascensos. Una situació d’inestabilitat esportiva i econòmica que va canviar el 2016, quan un conglomerat empresarial xinès, Fosun Sports Group, va decidir comprar el club per prop de 54 milions d’euros. Aquest fons d’inversió, presidit per Guo Guangchang, té participació accionarial en projectes com el Club Med o el Cirque du Soleil. També controla, a través de la societat Shanghai Foyo, el 20% de les accions de Gestifute, l’agència de representació de Jorge Mendes.

Visionari de negocis, aquest mediàtic representant portuguès no va dubtar en seduir Guangchang per reproduir al Wolverhampton el que ja havia fet a França amb el Mònaco o a Espanya amb el València. Clubs dirigits per propietaris estrangers als quals convenç per col·locar-hi diversos dels jugadors que representa. Els clubs guanyen jugadors que sovint poden revendre més cars, però el principal negoci corre a càrrec de les comissions que cobra per cada moviment. Des de l’aterratge dels nous propietaris, Mendes ha col·locat una vintena de jugadors a canvi de 166 milions d’euros. La majoria representats per Gestifute, com Diogo Jota, Rui Patricio, Joao Moutinho o Daniel Podence, un dels últims d'arribar, aquest gener. D’altres, representats per empreses com TFM Agency o persones vinculades a l’agència, com Jorge Pires, Carlos Bucero o Valdir Cardoso. Un negoci rodó que no ha passat inadvertit per les autoritats, que el 2018 van anunciar l’obertura d’una investigació. “Una entitat amb un interès en un club no pot tenir interès en el negoci o en els assumptes d’una organització d’intermediaris”, va denunciar el The Guardian, mencionant la normativa de la federació anglesa. El propietari del Leeds United, Andrea Radrizzani, també va queixar-se públicament: “Hi ha un conflicte d’interessos. No és legal ni just que hi hagi un club posseït per un fons que té accions en l'agència de jugadors més important amb beneficis evidents”, va denunciar. Unes acusacions de les quals el club es va defensar a través del seu director general, Laurie Dalrymple: “No creiem, ni creiem que les autoritats creguin, que ens hem saltat les normes. Mendes és algú conegut pel club i amic dels propietaris, amb qui té una connexió des de fa temps. Però la nostra estratègia de contractació de jugadors va més enllà d’una sola agència”. Tot i així, és innegable la influència esportiva de Mendes i del seu imperi al Wolverhampton.

Nuno i el cisma amb Rufete al València

Una de les primeres operacions de cert pes del portuguès va ser facilitar el traspàs d’un amic seu, Nuno Espírito Santo, del Vitoria de Guimaraes al Deportivo de la Corunya. Anys més tard, Mendes l’ha mogut per diversos equips, com el València, on va coincidir amb Rufete. L’alacantí, actual director de futbol professional de l’Espanyol, va perdre poder de decisió amb el canvi de propietaris i l’arribada dels dos portuguesos, avalats per Peter Lim. Jugadors com Rulli, Umtiti, Rudiger o Carrasco, a qui Rufete tenia avançats, van caure perquè no agradaven a Nuno. El cisma va anar creixent fins al punt que el tècnic va arribar a pispar a Rufete el despatx de la Ciutat Esportiva de Paterna perquè era dels pocs que tenien finestra i ell era fumador. Nuno ja sabia, o intuia, que setmanes després Rufete i Salvo acabarien marxant.