Wu, a la recerca del somni xinès que Zhang no va complir al Rayo

BarcelonaL’arribada de Wu Lei a l’Espanyol va provocar una inevitable mirada a l’hemeroteca per veure com van funcionar altres jugadors exòtics de perfil similar a la Lliga i al mateix club blanc-i-blau. Pràcticament tots els precedents demostren que les aventures de futbolistes procedents de l’orient asiàtic acaben sent un repte fallit. Com ja va anunciar a la seva presentació, però, Wu es vol rebel·lar contra aquests casos i reivindicar que la Xina té molt a dir al futbol europeu. Aquesta dissabte (18.30 h, BeIN LaLiga), el davanter tindrà una nova oportunitat contra un Rayo Vallecano que no guarda especial bon record del primer xinès que va debutar a la Lliga.

L’estiu del 2015, QBAO (una firma xinesa de serveis integrals del sector de les noves tecnologies i el màrqueting digital) era el patrocinador principal del Rayo Vallecano. A l’acord de patrocini hi van afegir la possibilitat d’incorporar el futbolista xinès que volgués durant els tres anys del vincle. El director esportiu Felipe Miñambres va escollir Zhang Chengdong, un reputat jugador de banda que havia jugat a Portugal i Alemanya, i que va arribar cedit un temporada. “Vull aprendre de la lliga espanyola. Soc el primer xinès en arribar a Espanya i això és un somni per a mi. Gregorio Manzano ha parlat amb Paco Jémez i m’ha dit que si em deixo la pell en els entrenaments, el nou míster no tindrà problemes amb mi”, va confessar Dudú, com es coneixia popularment al jugador.

A Jémez, però, aquella imposició d’un patrocinador no li va fer gens de gràcia. “És un tema molt espinós i particular, només del club. No cec que se li hagi de permetre a ningú aliè al club que intervingui a l’àrea esportiva. Aquesta és, possiblement, la pitjor decisió que han pres des que soc aquí. No es pot permetre una imposició d’un patrocinador”, va queixar-se, fent públic un conflicte amb la presidència i la direcció esportiva del club. El tècnic canari va deixar clar que “no es tracta de si és bo o dolent”, i va tenir un gest amb el jugador: “Serà un més. El nano no té culpa de res, és més, és un cel. Ve amb tota la il·lusió, a aportar, i si em demostra que és millor que la resta jugarà”. Les oportunitats per a Dudú, però, es van limitar a 8 minuts en un partit de Lliga i a 214 en tres duels de Copa. La història del jugador a la Lliga va ser fugaç, perquè Zhang, que va agrair “la seriositat, el treball i la sinceritat” de Jémez, va acabar marxant de Vallecas al mercat hivernal d’aquell mateix curs. Un any després, el Beijing Gouan el va vendre al Hebei China Fortune de Manuel Pellegrini per 20 milions d’euros i es va convertir en el xinès més car de la història.

Nishizawa i Nakamura, casos fallits

Anys enrere, l’Espanyol ja havia viscut dues experiències similars amb dos jugadors japonesos. El primer, Akinori Nishizawa. Va arribar cedit el gener del 2001 procedent del Cerezo Osaka, però només va jugar cinc mesos, en els quals va disputar vuit duels. Era una de les grans estrelles del país asiàtic, on havia sigut màxim golejador de la Lliga i segon màxim golejador de la Copa Àsia guanyada pels nipons. Però l’escassa confiança dipositada per Paco Flores, i l’ombra de Raúl Tamudo i Martín Posse, li va pesar massa. El seu fet més destacat, un gol anul·lat en una eliminatòria contra el Barça que hauria forçat la pròrroga. “Semblava que era un fenomen, però aquí es va inflar a menjar pernil i poc més”, va reconèixer Flores a Pericosonline.

Uns anys més tard, el 2009, va ser Sunsuke Nakamura qui va arribar a l’Espanyol. 7.000 aficionats i un centenar de periodistes van acudir a la primera presentació del jugador a Cornellà-El Prat, que encara no s’havia inaugurat. Nakamura va tenir un gran impacte mediàtic i, com va passar amb Wu Lei, la seva presentació es va retransmetre en directe al seu país, on va tenir un gran seguiment. El club va quedar-se amb més de la meitat dels seus ingressos en concepte de màrqueting (en total generava uns vuit milions anuals). Amb la seva incorporació, gratis, l’Espanyol esperava obrir vies de negoci al Japó. Una operació de màrqueting, a priori, rodona. Tenia 31 anys i va firmar per dos cursos, però, més enllà de l’assistència a Luis García en el gol inaugural del nou estadi, la seva petjada va ser força discreta: va jugar quinze partits, vuit de titular, i la falta d’adaptació el va portar a tornar al Japó l’hivern d’aquell curs. “Existeixen evidents problemes de comunicació amb Nakamura”, va sincerar-se Pochettino. L’Espanyol, almenys, va aconseguir vendre’l al Yokohama Marinos per un milió. Ara li toca a Wu, considerat el millor xinès de les últimes dues dècades, demostrar sobre la gespa que és molt més que una operació de màrqueting.