HANDBOL
Esports13/08/2019

Xavi Pascual: “La línia entre gaudir i patir és molt fina”

entrenador del barça d’handbol

Gonzalo Romero
i Gonzalo Romero

Sant Joan DespíLa Lliga de Campions monopolitza la temporada del Barça d’handbol. És la factura per l’eliminació a les últimes semifinals. Tot comença i acaba al Lanxess de Colònia. Xavi Pascual (Barcelona, 1968) té deu mesos per rearmar l’equip que millor va jugar durant la temporada. Les expectatives són la seva particular espasa de Dàmocles. Res de nou. Un dia més a l’oficina.

Costa tornar a començar?

Com a tothom quan està de vacances. L’aturada es fa sempre molt llarga. Tinc ganes que torni a haver-hi moviment, la veritat. Nosaltres no fem unes pretemporades gaire llargues. Entre altres coses perquè la càrrega de tot l’any és molt forta. Hem de tenir en compte que els jugadors tenen els compromisos del club i els de les seleccions.

¿L’aposta pel nou model de joc és ferma? Creu que l’han mecanitzat?

L’única certesa que pots tenir en l’esport és el camí que vols fer. Nosaltres el tenim ben traçat, hi creiem. Si guanyem, ho farem des d’aquí. El model no ens ha de generar dubtes. El tenim interioritzat, una mica rovellat, però el procés més difícil ja l’hem fet. L’eliminació a Colònia va ser un cop molt fort perquè teníem la confiança d’haver fet les coses bé durant la temporada. Però això també passa. Va ser un accident. En 15 minuts se’n va anar tot en orris.

¿Com s’evita que hi hagi 15 minuts dolents en un curs?

Cargando
No hay anuncios

Hem de ser conscients que l’esport no són matemàtiques. Valores les coses des d’un punt de vista oposat. Si un rival llença des del córner i el meu porter no l’atura dius, ostres, quin porter més fluix. Però si és el meu extrem qui fa gol, ep quin tros de jugador, eh? L’handbol t’obliga a prendre decisions constantment. Algunes són de l’entrenador i d’altres dels jugadors. Tu pots insistir en els conceptes, però qui escull és la persona que té la pilota. Hem d'adaptar-nos. Les errades formen part de la vida.

L’obsessiona no tenir el control?

Els entrenadors hem d’estar acostumats a conviure amb la incertesa. Poden passar tantes coses en un partit... Jo els hi dic als meus jugadors que entre un metge i un forense, prefereixo que em visiti el metge, perquè encara podrem fer alguna cosa, que no estic mort.

Cindric és la solució? David Barrufet va dir que aportarà el que falta.

Cargando
No hay anuncios

El David es referia al fet que a les semifinals de Champions vam trobar a faltar més lideratge. Ja sabíem que ens podia passar. El resultat final per desgràcia ens va donar la raó. Si l’haguéssim tingut a les semifinals potser hauríem guanyat. O no. Això és esport ficció. No m’agrada elucubrar. Quan incorpores gent nova és perquè t’aportarà alguna cosa que no tenies.

Fins a quin punt té present Colònia?

Bé, ens ha servit molt. Vam analitzar la derrota i en vam treure unes conclusions per evitar que torni a passar. I prou, hem d’aparcar-la. El passat és passat. Algú m’ha arribat a dir que potser hauria sigut millor no haver arribat a la final four. Però què estem dient? A vegades ens bevem l’enteniment. Totes les opinions són respectables, però han de tenir un criteri. El desconeixement fa que la gent tingui opinions que no pots valorar.

¿Li han arribat gaires opinions així?

He sentit alguna cosa que m’ha fet pensar si estàvem parlant del mateix. Que quedi clar que jo soc el primer afectat. Cap esportista juga amb la intenció de perdre. Ningú li pot dir al meu equip que no hi va deixar la pell per arribar a la final d’Europa. Però, noi, a vegades les coses no surten. Sí que podem posar l’accent en situacions concretes.

Cargando
No hay anuncios

¿Li molesten més les crítiques a l’equip o a vostè?

Tant me fan. Tothom té dret a donar una opinió i jo a acceptar-la o passar-ne. No pots estar pendent de si et critiquen al Barça, amb l’exposició mediàtica que tenim. L’esport s’ha convertit en una excusa per matar els entrenadors. Jo no vull entrar en aquest joc. Al voltant del club hi ha molta gent que es dedica a fer mal. Per això no m’agraden les xarxes socials. Tant me fan. Tinc perfils, no mentiré, perquè m’ajuda a tenir informació sobre els rivals, però res més.

Sempre ha sigut capaç d’aïllar-se?

Sí. Amb el temps aprens que no aconseguiràs canviar l’opinió de la gent si no vol escoltar. És complicat raonar amb algú que insulta. La seva justificació és que paguen l’entrada, que és el seu dret. Perdona. Tu pagues per veure un espectacle, no per insultar-me. Tu quan et prens un cafè al bar ¿insultes el cambrer? ¿O vas al forner i li dius cabró quan pagues la barra de pa? No, oi? Doncs és exactament el mateix. Jo haig de preocupar-me de guanyar. És la meva obligació.

Cargando
No hay anuncios

Es pot gaudir així?

Has de gaudir de la manera com jugues. Jo l’any passat vaig gaudir del meu equip com no ho havia fet mai. Va ser probablement la temporada en què hem jugat millor, amb molta diferència, fins i tot a nivell de concepció del joc. Vam fer un pas endavant. Gaudir? El dia que no gaudeixi ho deixaré, perquè no pots estar patint constantment. És veritat que la línia entre gaudir i patir és molt fina. Si només gaudeixes pel resultat, t’ho jugues tot a cara o creu.

¿Ha donat voltes al seu partit de semifinals de Lliga de Campions? ¿Canviaria alguna decisió?

Esclar, sempre. Hi ha un parell de coses que dius, ostres, podríem haver intentat una altra cosa. Les valoracions correctes són les que fas des del criteri absolut que hi ha en aquell moment. Aquella decisió que vas prendre en aquell moment determinat, sense saber què vindrà després, la repetiries? Si la resposta és vol dir que està ben presa.

El va decebre l’equip?

Cargando
No hay anuncios

Esperava alguna cosa de l’equip que no va sorgir. Decebre, no. No et pot decebre un grup que ha jugat com ho ha fet durant tants mesos. A nivell individual vaig trobar mancances. Els hi he dit als meus jugadors, un per un.

¿Va patir pel seu càrrec?

En cap moment, ben al contrari. Seguint la jerarquia del club, Josep Maria Bartomeu va fer-me costat i em va transmetre confiança. Vaig agrair la seva trucada. Jordi Argemí, Óscar Grau, Albert Soler i Barrufet eren allà amb nosaltres. Hem fet les coses bé, però ens vam equivocar. Si llegíssim els diaris de la prèvia de les semifinals ens n’adonaríem.