Xavi suma més soldats al seu projecte gràcies a la Copa (0-5)

BarcelonaBufa el vent a favor del Barça, darrerament. L'equip de Xavi Hernández va saber convertir el duel de Ceuta a la Copa en un trampolí per rellançar alguns jugadors que semblaven abatuts, com Raphinha, per donar continuïtat a la dolça ratxa de resultats dels últims dies (0-5). Altres, com Ferran Torres, segueixen atrapats en un laberint, perduts, convertits en una ombra que ni reacciona en escenaris ideals com aquest. L'home del dia, però, va ser Kessie, un totterreny capaç de pispar pilotes, donar assistències i marcar gols. Xavi va confiar en ell i l'ivorià no li va fallar. El Ceuta va fer el que va poder durant mitja hora de joc i després va córrer la mateixa sort que el Madrid a la final de la Supercopa, convertit en una joguina en mans d'un Barça voraç, amb fam, que sap interpretar tots els papers de l'auca. Ben elegant a la final de Riad i amb la granota de treballar a la Copa.

En pocs dies el Barça passava de jugar a l'Àsia a fer-ho a l'Àfrica. De la Supercopa a la Copa del Rei. D'un duel de primer nivell contra el Madrid a la incomoditat d'enfrontar-se amb un Ceuta que pateix a la Primera Federació però que volia aprofitar el partit per millorar la seva autoestima. La Copa té aquestes coses. Els jugadors del Barça amb el pas dels anys potser recordaran sobretot haver fet la part final del viatge en helicòpter, fins a arribar a la ciutat autònoma. Per als jugadors del Ceuta era un dels partits de la seva vida. I van aprofitar-lo, jugant un bon primer temps en què van saber buscar les pessigolles a un Barça ple de suplents. Si en els últims partits l'equip de Xavi sortia al terreny de joc a menjar-se el món, a Ceuta va ser tot el contrari. Fins que el Ceuta no va crear perill després de fer marques a l'home, el Barça no va endollar-se, encomanant-se al joc de Pablo Torre, que sempre deixa detalls, que sempre insinua coses. El jove càntabre manava al mig del camp acompanyat de Kessie i d'un Sergi Roberto que es frega els ulls quan pot fer de migcampista. Ja ha assumit que li sol tocar de lateral. Ara, en un centre del camp ple de jugadors locals, jugar-hi era com intentar caminar per una selva verge: no hi havia espai.

Kessie, el motor de l'equip

Dels jugadors que solen ser titulars només suava la cansalada sobre la gespa Lewandowski, ja que el cap de setmana encara no podrà jugar a la Lliga per la famosa sanció de Pamplona, que sembla no acabar-se mai. La realitat per a Raphinha i Ferran Torres, titulars amb el Brasil i Espanya, és ser suplents en un Barça on continuen jugant amb la cara trista, moixos, com si els haguessin fet un encanteri. Contra el Ceuta, el brasiler va recuperar la rialla. Li feia falta. El valencià no. Van aportar més els laterals, Alba i Bellerín, tot i que era un partit de mastegar sorra. El Ceuta, enfonsat a la Lliga, s'havia motivat de valent traient de context una frase de Xavi en què havia dit que havien tingut sort en el sorteig per haver de jugar amb un equip de la Primera RFEF i no amb un de categoria superior. Vivim en una època en què sentir-se ofès sembla la cosa més fàcil del món. La seva resistència es va començar a esquerdar abans del descans, quan una pèrdua de pilota local la va aprofitar Kessie per accelerar el joc al veure que hi havia espais. Raphinha, des de la frontal, va batre Mejías amb un xut en què el porter local, que havia tingut poca feina fins llavors, va posar-hi de la seva banda.

Al descans Xavi va fer entrar Gavi, que s'ha convertit en un pilar de l'equip. Tant, que ni pot descansar en aquests partits. Però tant és, té corda per a estona. El sacrificat va ser Pablo Torre, que havia engrescat amb el seu joc, en lloc de Kessie. I la jugada li va sortir bé al tècnic egarenc, ja que l'excapità del Milan és tot cor. Potser li falta cintura, però s'hi deixa l'ànima i la seva pressió alta va tenir premi, ja que va recuperar una pilota i l'hi va posar un llacet per convertir-la en un regal a Lewandowski, que marca gols en qualsevol context i en qualsevol escenari. L'ivorià també s'encarregaria de marcar el quart, quan Ansu Fati ja havia fet el tercer. Gairebé totes les apostes de Xavi li van sortir bé, amb els gols de Raphinha i Ansu. Llàstima de Ferran Torres, que no se'n va sortir. La festa mai és completa.

Mentre a Madrid l'equip d'Ancelotti grinyola, el Barça s'enlaira. Xavi va poder donar minuts a Arnau Tenas, mentre Kessie seguia corrent amunt i avall, gaudint del seu dia de glòria i intentant marcar el cinquè gol blaugrana. I es van tornar a mostrar les ganes de triomfar i la fam que també tenia Lewandowski, que va posar la cirereta amb el seu segon gol. En dies i escenaris com aquests és on es veu la natura dels projectes i dels jugadors. I Xavi va tornar cap a Europa amb bones sensacions.