Sí, Xavi, és una vergonya: els apunts en calent del Barça - Vila-real

BarcelonaDuríssima derrota del Barça contra el Vila-real a casa. Duríssima. Amb polèmica servida i dos gols al descompte per fer enorme la ferida. A continuació, uns apunts en calent.

Una vergonya. Abans d'obrir-se en canal en roda de premsa per dir que marxava, Xavi va repetir "vergonya" tres vegades a la càmera. L'egarenc tenia raó perquè el penal que l'altre dia es va assenyalar en contra del Girona al camp del Mallorca és el mateix que Munuera Montero i el VAR van prendre-li al Barça contra el Vila-real. Pilotades al braç com la que va rebre Comesaña a dins de l'àrea de Jörgensen s'han xiulat desenes de vegades, en aquesta Lliga. Per què aquesta resulta que no? Per què no hi ha un criteri clar per posar en pràctica en cada jugada similar? D'altra banda, vergonya potser no (perquè l'equip va remuntar i competir), però basarda sí que fa, veure un oponent de la zona baixa marxant de casa teva amb ni més ni menys que cinc gols al sarró. Ara mateix, el Barça és un flam a deu punts del Madrid. A aquest pas només ens quedaran palanques i obres per celebrar. Que llarga pot fer-se aquesta temporada...

És un humà privilegiat. Gündogan ho juga absolutament tot en un equip que és un manyoc de dubtes i, esclar, per força ho ha d'acusar. És molt diferent rendir sense gaires complicitats construïdes a la medul·lar que fer-ho al City de Guardiola, en què tothom sabia què havia de fer. Al Barça de Xavi, l'alemany ha encarnat tots els papers de l'auca, i per això ha tendit a desdibuixar-se. Va arribar per sumar cervell als tres quarts de camp i s'ha hagut de reinventar per ajudar en funcions que ni Romeu ni De Jong són capaços d'exercir. Però el talent sempre sobresurt, i Gündogan va pel camí de superar els seus millors números en gols i assistències. Si el Barça va somiar en remuntar contra el Vila-real va ser gràcies a ell. Quina manera de desaprofitar-lo.

I Lamine Yamal, què? Si afirmem que el jove de Rocafonda és el millor davanter del Barça, ja no ens posem vermells. Sí, millor que Lewandowski (un altre partit sense gol i amb substitució), millor que João Félix (la gran nineta dels ulls de Laporta), molt millor que Raphinha (un extrem que no marxa de ningú), millor que Vitor Roque (30+31 milions a ritme de pretemporada) i millor que Ferran Torres (més ganes que talent). No ens hem de cansar de dir que és un futbolista nascut l'any 2007 i que a la seva edat (16 anyets) hauria d'estar disputant partits com a juvenil de primer any. ¿S'imaginen el curs sense aquesta troballa? Jo sí, i per això celebro tant que hagi caigut del cel. Glòria sempre a La Masia. La mateixa escola, per cert, que va formar Ilias Akhomach, una perla que avui dia es guanya la vida al Vila-real després de passar-se mesos castigat per un embolic de despatxos. Va marcar contra el seu antic club i, a sobre, va demanar perdó.