De la Xina als Estats Units: el viatge de l’Espanyol fins a arribar a l'Stage Front Stadium

BarcelonaCornellà-El Prat, Power8 Stadium, RCDE Stadium i, a partir del curs 2023-24, Stage Front Stadium. L’estadi de l’Espanyol rebrà un quart nom en tot just 14 anys de vida, el segon comercial després de la fugaç etapa de Power8. L’acord que es presentarà aquest dilluns amb Stage Front, una empresa tecnològica nord-americana especialitzada en la venda d’entrades d’esdeveniments, serà el més elevat d’un club de Segona. I si puja a Primera serà el tercer contracte de naming rights més important de la Lliga, només superat pel de Spotify amb el Barça i el de Cívitas amb l’Atlètic de Madrid (8,4 milions anuals). 

Mentre jugui a la categoria de plata, l’Espanyol rebrà una mica més d’un milió d’euros anuals, una xifra que augmentaria si tornés a l’elit. Segons ha pogut saber l’ARA, a Primera Stage Front pagaria un fix inferior als dos milions, una xifra que podria superar-los si es complissin alguns variables. El club blanc-i-blau podria arribar a percebre més de deu milions d’euros durant els cinc anys contemplats en l’acord. El contracte deixa oberta la porta perquè s’ampliï més enllà del 2028 si les dues parts hi estan d’acord. Es tracta d’un impuls econòmic vital per a l’entitat, que afrontarà el seu sisè descens sense el paracaigudes econòmic que va tenir el curs 2020-21. 

El camí de l’Espanyol per aconseguir un nom comercial per al seu camp es remunta a fa gairebé dues dècades. El 2005 el club blanc-i-blau buscava una font d’ingressos que ajudés a finançar el seu nou estadi. El primer pas per trobar alguna marca interessada en el nom comercial del camp va ser contractar una consultora nord-americana. La recerca aleshores no va fructificar perquè va topar amb tres grans impediments: la falta de renom mediàtic que tenia el club a escala internacional; que la cultura dels naming rights no estigués estesa a la Lliga, i, no menys important, que es venia un projecte sobre plànol que no va veure la llum fins al 2009. Tampoc hi va ajudar que diverses empreses espanyoles estiguessin tècnicament vetades per alguns membres de les juntes directives de l’època, que tenien interessos comercials amb companyies de la competència.

L'estafa de Power8

La recerca es va intensificar el 2011, quan Cornellà-El Prat ja era una realitat. Una altra consultora va analitzar quin retorn podria tenir per a una empresa patrocinar el nom de l’estadi. La recompensa va arribar el 2014, quan es va tancar l’acord amb Power8, una companyia tecnològica xinesa vinculada a les apostes esportives que patrocinava altres clubs, com el Fulham i l’Everton. Entre fixos i variables, aquell acord –que incloïa la samarreta i altres actius– podia assolir els 5,5 milions d’euros. Dels gairebé 40 milions que hauria pogut arribar a cobrar, però, només en va cobrar uns vuit, perquè l’acord es va trencar a finals de 2015, quan va descobrir-se que Power8 formava part d’una estafa piramidal. Aquells recursos van suposar una gran ajuda per a un Espanyol ofegat per un deute que va acabar propiciant la venda a Rastar. 

Des del 2016, ja amb Chen Yansheng a l’entitat, l’Espanyol ha sondejat diverses empreses de tot el món per tornar a posar nom comercial a l’estadi. Una de les primeres va ser l’estat mexicà de Quintana Roo, que el 2017 va tornar a vincular-se al club, però només per aparèixer al frontal de la samarreta. Les elevades pretensions econòmiques de l’entitat, que en alguns moments va arribar a demanar entre 2,5 i 4 milions, van frustrar l’interès d’algunes empreses asiàtiques i nord-americanes. Les que van estar més a prop van ser una empresa tecnològica i una altra d'automobilística a la qual se li va proposar fer un showroom a l’estadi, amb un circuit inclòs. Ara l’Espanyol s’abraça a Stage Front, que ha trobat en Cornellà-El Prat la seva porta d’entrada a Europa.