Chris Sharma: “Tenim massa brossa al cap, massa preocupacions que ens distreuen”

Chris Sharma (Santa Cruz, Califòrna, 1981) feia deu anys que viatjava amb una motxilla i poca cosa més quan va decidir instal·lar-se a Lleida. “Semblava un rodamón”, reconeix sense vergonya. Els seus vídeos, en què protagonitza algunes escenes d’escalada extrema espectaculars, s’han convertit en un fenomen viral. Ara viu a Barcelona, on dimecres que ve posa en marxa el Sharma Climbing Barcelona, un rocòdrom situat al carrer del Marroc que aspira a convertir-se en un punt de trobada dels aficionats d’arreu del món.

Què buscava i què va trobar a Catalunya?

Jo sóc de Califòrnia i fa deu anys vaig conèixer Mallorca, on vaig descobrir el psicobloc, l’escalada sobre l’aigua. Això em va revolucionar la vida. Al lloc on em vaig criar hi ha surf, però no roques. Quan vaig començar a escalar em vaig allunyar de l’ambient de la platja. Aquest estil d’escalada em va permetre barrejar els meus dos mons preferits. El Miguel Riera em va ensenyar l’idioma i ben aviat em vaig enamorar de l’estil de vida i de la gent d’aquí. Fa vuit anys em vaig instal·lar a Lleida per escalar per les parets que hi ha a Catalunya. Vaig conèixer gent que em va inspirar molt. M’hi vaig quedar i m’he dedicat a obrir rutes noves. Ara ja hi he fet arrels.

És un bon lloc per escalar?

Catalunya és un dels lloc més privilegiats del món per escalar i cada vegada es coneix més. Hi ha molta gent que viu a Barcelona i no en té ni idea del que té a 30 minuts. És increïble. La natura ens sorprèn constantment.

Dimecres vinent estrena projecte a Barcelona. En què consisteix?

El rocòdrom ha de servir per compartir la meva passió amb la gent. He treballat molt durant l’últim any, però sé que dimecres que ve me’n sentiré molt orgullós. Tindrà boulder, escalada amb corda, una botiga i una cafeteria. Els pròxims mesos, a més, desenvoluparem una zona de fitness, d’entrenament específic i de ioga. La idea és crear un lloc perquè la gent de Barcelona tingui unes instal·lacions increïbles per entrenar-se i que serveixi, a més, per atreure nova gent cap a l’escalada. És més important que un negoci, ha de servir de punt de trobada per a la comunitat local i internacional. Hi he posat la meva ànima, en el projecte.

Quin és l’objectiu?

Quan faig les coses, intento transmetre la meva energia i compartir la meva passió. La meva manera de veure la vida i l’escalada són molt semblants. Sóc dels que pensen que l’energia positiva es pot encomanar.

Què té de diferent l’escalada?

La comunitat és molt important en el món de l’escalada. És un esport petit, però molt especial, que et permet fer molts amics. A partir d’ara si vius a Barcelona tindràs l’oportunitat d’apuntar-te a un gimnàs o a un rocòdrom, que té gairebé totes les coses d’un gimnàs, però que és més divertit. Escalar et permet conèixer gent. L’escalada es converteix en part de la identitat de la majoria de la gent que comença a practicar aquest esport. L’escalada em va canviar la vida.

Quan està escalant en què pensa?

El millor que té l’escalada és que et permet desconnectar de tot i no pensar en res. Quan escales t’oblides de totes les preocupacions de la vida, deixes la ment en blanc i vius el present. Tenim massa brossa al cap, massa preocupacions que ens distreuen. Desenvolupar una connexió amb la natura és molt potent.

Vostè s’ha convertit en una espècie de guru per a molta gent, que segueix els seus reptes a través de les xarxes socials.

Jo sóc feliç i necessito compartir aquesta sensació amb altres persones. M’agrada desconnectar, anar a la muntanya i no veure ningú, però també m’agrada compartir el que faig a través de vídeos. La meva experiència pot inspirar algú, i això és molt gratificant.

¿Li agrada l’atenció mediàtica que genera?

Vaig començar a escalar quan tenia tan sols 12 anys. Porto molts anys al mateix ritme. Fa temps que em vaig fer escalador professional i hi estic acostumat. Necessito escalar per ser feliç, però també em sento afortunat de tenir aquest estil de vida i de poder compartir la meva passió amb la gent.

Quina és la clau per tenir èxit?

El meu estil no és gens artificial, intento ser jo mateix i ser lliure. Per això vaig connectar tan bé amb l’escalada, on no hi ha gaires regles. Es tracta de ser un mateix i divertir-se a la natura. Em sento molt afortunat d’haver fet realitat el meu somni i ara vull ajudar els altres a fer possibles els seus desitjos. M’encantaria, per exemple, esponsoritzar equips d’escalada.

Ha fet del seu hobby una feina. Per a molta gent, és un heroi.

A la vida és molt important tenir un projecte, una passió. Tant és si té a veure amb l’esport, la música o la ciència. Jo ara estic intentant trobar a la ciutat els mateixos reptes que a les roques.

Com li va per Barcelona?

És la primera vegada que visc en una ciutat i és un repte per a mi. És una experiència a la qual encara m’estic adaptant.