Les tombarelles de Sánchez i la desfeta de Cs a mans de Vox
La política espanyola ha viatjat al llarg del 2019 en una muntanya russa. Va començar amb Pedro Sánchez dialogant amb els independentistes. Però la manifestació de Colón del febrer a favor de la unitat d’Espanya, que va fer visible per primer cop el trifachito, va fer virar el president espanyol, que va aturar el diàleg amb l’excusa de la presentació per part d’ERC d’una esmena a la totalitat dels pressupostos. Les eleccions del 28-A van situar el PSOE com a primera força, van situar Cs a poca distància del PP i van obrir la porta del Congrés a l’extrema dreta de Vox. Les eleccions autonòmiques i municipals van consagrar els acords de la triple dreta, per una banda, i del PSOE amb Unides Podem, per l’altra, però Sánchez es va resistir a pactar amb Pablo Iglesias i només li va fer una oferta a la desesperada durant el debat d’investidura del juliol que el lila va rebutjar. Sánchez va apostar per la repetició electoral confiant que tindria premi, però no va ser així.
Les eleccions del 10-N van suposar una nova tombarella del líder socialista, que, després de competir en campanya amb la dreta en duresa contra l’independentisme, es va reconciliar amb Pablo Iglesias i va obrir converses amb ERC per la investidura.
L’altra notícia de l’any va ser l’espectacular desfeta de Ciutadans a mans de Vox, que va suposar el final de la carrera política d’Albert Rivera. Els taronges van passar de 57 diputats el 28-A, i ser decisius per a la governabilitat, a només 10 i ser accessoris. El nou escenari de la dreta és el d’un pols constant entre Pablo Casado i Santiago Abascal, amb una influència creixent de l’extrema dreta.
