Mallorca, el paradís de l’escalada més lliure i refrescant

PalmaMallorca s’ha convertit en una referència turística mundial. Les platges que atresora el seu litoral atreuen milions de turistes a la recerca d’una desconnexió refrescada per les ones mediterrànies. Ara bé, la costa mallorquina no només és ideal per capbussar-s’hi després d’haver-se torrat damunt l’arena. L’illa s’ha convertit en el paradís de l’escalada més lliure i refrescant, el psicobloc. El litoral mallorquí reuneix les condicions necessàries per practicar aquesta disciplina d’escalada lliure, per a la qual només es requereixen -a banda dels coneixements mínims d’escalada- uns peus de moix i saber nedar.

Potser per les seves condicions naturals, l’origen del psicobloc està íntimament lligat a l’illa. A finals dels anys setanta s’obriren les primeres vies d’aquesta disciplina i es va desenvolupar la primera zona de blocs que es coneix, la del dic de Portopí. De totes maneres, no va ser fins l’any 2002 quan el psicobloc es va donar a conèixer més enllà dels aficionats a l’escalada. Va ser gràcies a l’aparició de diversos reportatges de la zona de Portocristo en mitjans internacionals que els focus dels escaladors es dirigiren cap a la gran de les Balears.

Condicions ideals

Dos d’aquests aficionats són els germans bascos Eneko i Iker Pou. Escaladors professionals que han voltat per tot el món pujant les parets més empinades i complicades del globus, han convertit l’illa en la seva base d’operacions durant l’estiu per les possibilitats que els ofereix per entrenar-se. Encara més, des de fa uns anys l’han transformada en el seu camp base durant l’estiu i viuen a cavall entre Euskadi i l’illa.

Tal com explica el major, Eneko, el que converteix Mallorca en una destinació ideal per a la pràctica d’aquest esport són el “clima” i la “qualitat” de les parets. “El que fa de Mallorca un lloc tan especial per a la pràctica del psicobloc és, sobretot, el clima. Hi ajuda el fet que pots nedar durant tot l’estiu sense tenir fred. La roca és de qualitat i la mida de les parets al litoral és magnífica. Hi ha moltes parets d’entre 10 i 20 m, una alçària ideal, ja que quan superen els 20 m el perill és massa elevat”, hi afegeix l’escalador, que juntament amb el seu germà acaba d’arribar del Perú, escala del seu darrer gran repte, ‘4elements, 4escalades’.

Una tècnica mínima

I quines condicions s’han de reunir per poder practicar aquesta modalitat d’escalada que és “llibertat pura i dura”? Doncs, sobretot, uns “mínims coneixements tècnics d’escalada”.

“S’ha de saber quan es pot caure i tenir tècnica per aconseguir-ho. A més, s’ha de saber moure’s molt bé dins la mar. L’has de conèixer, saber que hi ha corrents, ones i que no pots caure de qualsevol manera”, indica Eneko Pou, el qual hi afegeix que “els mallorquins no tenen aquest problema perquè la majoria us heu relacionat amb la mar des de petits, a diferència d’escaladors nord-americans o europeus”.

Els germans Pou, que conegueren Mallorca l’any 2008, reconeixen que ha augmentat molt l’afició a la muntanya, que a la serra de Tramuntana “és exagerat” el nombre d’excursionistes que s’hi veuen i que ara tenen problemes amb el Govern en lloc de tenir-ne amb els propietaris. Malgrat tot, recorden que intenten mantenir els valors del muntanyisme tradicional (solidaritat, superació i sacrifici) tot i els nous corrents competitius que impregnen tots els aspectes de les nostres vides.