Què delata el nou èxit d’Antena 3
Antena 3 ha trobat en les telenovel·les turques una màquina de captar audiència. Aquestes festes la nova proposta és Mi hija (Kızım), una adaptació d’un drama televisiu sud-coreà. La protagonista és l'Öykü, una nena de vuit anys òrfena de mare que és abandonada per la seva tieta, una dona de mala vida que mai ha tingut cura d’ella. A través d’una carta envia la nena a buscar el seu pare, a qui no coneix. Quan el trobi descobrirà que és un estafador amb molts problemes amb la justícia. El pare no entrarà a la presó gràcies a l’excusa d’haver de tenir cura de l'Öykü, tot i que la rebutjarà i no atendrà les seves necessitats. El melodrama potser té alguna coherència i versemblança sota el règim d’Erdogan, però des de la nostra perspectiva la trama fa feredat. Es normalitza la situació d’abandonament i maltractament a una criatura tot i que es compensa amb la suposada maduresa de la nena, que és tan espavilada que sap subsistir per ella mateixa com si fos una persona adulta. A la sèrie, les dones són víctimes constants de l’infortuni, suporten grans dosis de patiment i aguanten les males passades dels homes. Els personatges masculins són una colla d’irresponsables fatxendes. I s’és indulgent amb la delinqüència i l’estafa com a delicte.
Més enllà dels valors i els missatges retrògrads i impropis que dona la sèrie, impacta el nivell d’interpretació de la nena protagonista. L’actriu Beren Gökyıldız, tot i no tenir més de deu anys, en aquesta producció es desenvolupa davant de les càmeres com si fos força més gran. Té una capacitat d’imbuir-se d’un dramatisme i d’unes emocions i d’integrar un patiment en la seva actuació que fins i tot sap greu en una menor d’edat.
Mi hija, que a Antena 3 repeteix l’èxit de Mujer, va congregar a Espanya una mitjana de gairebé tres milions d’espectadors en la seva estrena. A Catalunya va ser el sisè programa més vist del dia i en cada emissió ha tingut una audiència superior a les tres-centes mil persones. Aquesta setmana Antena 3 n’oferirà més episodis perquè amb les telenovel·les turques no té rival a la graella.
Mi hija, com és habitual en aquest gènere, mostra uns paisatges molt atractius, un gran realisme en l’ambientació perquè es grava es mansions autèntiques i no en decorats i les protagonistes femenines s’ajusten als estereotips de bellesa publicitaris. Narrativament utilitza unes pauses dramàtiques inversemblants. Davant de qualsevol gir argumental, s’atura l’acció perquè els personatges es mantinguin gairebé mig minut fent cara de sorpresa mentre sona la música de suspens.
Les telenovel·les turques són transmissores d’uns valors que ens transporten seixanta anys enrere a nivell social i cultural. A Antena 3 ja li deu anar bé. L’èxit aclaparador d’audiència, segurament, ens permet interpretar aspectes importants de la realitat del país.
