Les Balears davant els pactes de Sánchez: entre el rebuig i l’oportunitat

Palma“Davant un PSOE sense paraula, que ha creuat totes les línies vermelles, hi ha un Govern disposat a donar la batalla”. Aquesta va ser la primera reacció de la presidenta Marga Prohens tan bon punt la presidenta del Congrés, Francina Armengol, va acabar de comptar els vots que certificaven la reelecció de Pedro Sánchez com a president espanyol. El PP balear es prepara per a una legislatura amb el govern estatal de signe contrari, especialment per la majoria plurinacional que el sustenta. Prohens formarà part, a més, de la guàrdia pretoriana d’Alberto Núñez Feijóo, que farà ús del seu poder territorial per desgastar la coalició del PSOE i Sumar. Però, tot i això, el Govern també és conscient de les oportunitats que els pactes per a la investidura esbossen per a les Illes: des del reconeixement de la insularitat a Europa, fins a les bonificacions al transport públic, o la condonació d’una part del deute a través del Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA). Així que Prohens combinarà el to dur davant l’Estat amb la negociació institucional.

El torcebraç entre els models autonòmics del PP i Vox i el del govern espanyol a Madrid s’ha fet evident a la política fiscal. Prohens ha hagut de posposar l’eliminació de l’impost de patrimoni mentre es mantingui l’impost de solidaritat de les grans fortunes a l’Estat. Fonts de l’Executiu admeten que també han assumit que la llei d’educació espanyola (LOMLOE) continuarà en vigor i, per tant, es mantindran les avaluacions qualitatives. A l’altre cantó, el Govern ha impugnat la llei estatal d’habitatge al Constitucional. Mentre que la llei de memòria democràtica estatal s’haurà de complir a les Illes per més que el PP i Vox suprimeixin l’autonòmica. 

Davant aquest contrapès de Madrid, fonts del PP assenyalen que l’Executiu optarà per una línia de confrontació en el discurs –Prohens ha dit que estudia si pot impugnar la llei d’amnistia–, però cercarà també l’acord en qüestions com la condonació del deute. Mentre que alguns barons del PP, com Alfonso Fernández Mañueco a Castella i Lleó, han estat crítics amb l’acord signat entre el PSOE i ERC, que estableix el retorn del 20% del deute a Catalunya a través del FLA, però també especifica que serà aplicable a la resta de comunitats, el Govern balear s’ha limitat a exigir que aquesta recuperació de recursos es negociï al Consell de Política Fiscal i Financera. “No acceptam una negociació que s’ha fet sense nosaltres”, apunten. A més, l’Executiu va anunciar que reclamarà que el transport públic gratuït que el PSOE ha pactat per les Canàries també s’apliqui a les Balears.  

En paral·lel, l’acord d’investidura entre el PSOE i Sumar-MÉS conté mesures pel conjunt de l’Estat que afecten els ciutadans de les Illes, com la pujada del salari mínim interprofessional (SMI) o la reducció de la jornada laboral a 37,5 hores. Però també estableix que, aprofitant la presidència espanyola de la Unió Europea (UE), es defensi el reconeixement de la insularitat de les Illes a Europa, i instaura l’Obligació de Servei Públic per als trajectes aeris entre Menorca i Barcelona, a més de mesures per protegir el litoral de la serra de Tramuntana.  

Una estratègia mútua de desgast

“Es pot donar la paradoxa que el fet que el govern espanyol depengui d’una majoria plurinacional serveixi de contrapunt als governs del PP i Vox”, apunta el diputat de Sumar-MÉS al Congrés, Vicenç Vidal. Malgrat que els partits del Pacte varen perdre el poder a les Illes el 28-M, tant els ecosobiranistes com el PSIB han guanyat visibilitat a Madrid, tant pel que fa a Vidal com, especialment, respecte de la presidenta del Congrés, Francina Armengol, que continua liderant els socialistes a les Illes. “Tenim una oportunitat de quatre anys, l’hem d’aprofitar per agendar temes”, assenyala Vidal. 

“Si l’estratègia de Prohens passa per intentar desgastar el govern espanyol, això repercutirà en els ciutadans de les Illes”, assegura el diputat del PSIB al Parlament, Marc Pons, que reclama al Govern una “actitud més constructiva” per arribar a pactes. Tot i això, Sánchez no es va estalviar els retrets cap a les comunitats governades pel PP, i en el seu discurs d’investidura va carregar contra el tancament de l’Oficina d’Anticorrupció a les Illes. “Evidencia les pràctiques del PP i Vox quan governen”, assenyala el diputat. Per la seva banda, fonts del PP insisteixen que el Govern tindrà “una relació institucional” amb l’executiu de Sánchez, encara que serà “molt reivindicatiu”. De fet, el portaveu de l’Executiu, Antoni Costa, va cridar els ciutadans a manifestar-se contra la investidura de Sánchez a la sortida d’una reunió del Consell de Govern. Tant la presidenta com bona part dels seus consellers varen assistir-hi. 

Des de Vox, el diputat Sergio Rodríguez considera “una intromissió inacceptable” les crítiques de Sánchez al Govern balear. Després que tant el el PSOE com Sumar-MÉS hagin impugnat al Tribunal Constitucional l’eliminació del requisit del català a la sanitat, Rodríguez adverteix contra els “intents dels partits nacionalistes de fer servir el govern de l’Estat per oposar-se al que faci el de les Illes”. La seva formació, assenyala, “resistirà”: “Emprarem el nostre poder territorial per oposar-nos al govern de Sánchez”.

Segons el politòleg i membre del col·lectiu Passes Perdudes, Guillermo Bezzina, és habitual en els partits “fer servir tots els altaveus possibles per confrontar políticament un govern d’un altre color polític, i es fa de manera bidireccional”. A parer seu, encara és “massa prest per veure com serà la relació” entre els dos executius. Però destaca les tensions entre “un mapa territorial clarament dominat pels governs del PP i Vox” i un PSOE que ha pactat amb independentistes. Una de les conseqüències d’això, apunta, és el retorn del debat sobre el català a la primera línia política. “Es faran més avanços en el reconeixement de la diversitat lingüística des de l’Estat que des de les Illes”, apunta l’expert:“Això durà confrontació”. Bezzina pronostica que “continuarem veient com el conjunt de forces nacionalistes, independentistes, i que fan part de Sumar, empenyen per implantar una agenda més territorialitzada al Congrés”. Una tendència que topa frontalment amb un PP aliat amb Vox a les Illes.