Costa: "L'acord amb Vox no diu res d'eliminar el requisit del català de la funció pública"

PalmaVox ha presentat una moció en què reclama l'eliminació del requisit del català de la funció pública. La votació del text coincidirà en els terminis amb la tramitació parlamentària dels pressupostos, que l'extrema dreta ja va condicionar a la implantació de la lliure elecció de llengua a les escoles. Però el portaveu del Govern, Antoni Costa, ha assegurat que "no tem" que aquest text "afecti" els comptes. El vicepresident ha assegurat que el Govern "no pot estar en contra" de l'escrit de Vox, perquè "cita literalment un punt de l'acord" de governabilitat: el que fa referència a "garantir que el desconeixement del català no penalitzi l'accés a la funció pública". Però mentre l'extrema dreta interpreta que aquest pacte parla d'eliminar el requisit de coneixement de català per accedir a l'administració, Costa n'ha discrepat en roda de premsa. "Enlloc de l'acord no diu res d'eliminar el requisit del català de la funció pública", ha remarcat.

Això vol dir que el Govern no eliminarà aquest requisit? "Ni ho descart ni ho deix de descartar", ha respost Costa, en la mateixa línia que ha mantingut el Govern des de l'inici de la legislatura. "No és una decisió que s'abordi a curt termini, a mesura que vagi transcorrent la legislatura anirem prenent decisions respecte d'aquesta qüestió", ha sentenciat. Tot i això, l'extrema dreta ha advertit que abanderarà les qüestions de llengua i serà on més pressionarà. Ja ho va fer pel que a fa a l'aplicació de la lliure elecció de llengua a les escoles, un debat que el Govern no va poder posposar. La pressió del seu soci al Parlament va acabar forçant el conseller d'Educació, Antoni Vera, a comprometre's amb la iniciativa i concretar-ne un calendari.

Els populars no descarten donar suport a la moció registrada per Vox, però aquest és un text sense rang jurídic i, per tant, l'extrema dreta podria exigir més concrecions a l'Executiu. Fonts consultades de Vox eviten respondre si condicionaran el seu suport als comptes al fet que el Govern es banyi sobre la lliure elecció de llengua. Amb tot, les mateixes fonts insisteixen que la llengua serà el seu cavall de batalla i no afluixaran la pressió damunt del PP.

La moció registrada per l'extrema dreta insta el Govern a "dur a terme el desenvolupament normatiu corresponent per garantir que el desconeixement del català no penalitzi l'accés a la funció pública". Però també reclama "iniciar la tramitació parlamentària per derogar o reformar les normes amb rang legal que siguin necessàries" per a aquest fi, i així modificar la llei de règim jurídic de l'administració i "totes aquelles normes de rang inferior que impedeixen el bilingüisme i la llibertat d'opció de llengua als tràmits i comunicacions de l'administració". En el mateix sentit, planteja "garantir el dret dels ciutadans a dirigir-se a l'administració en qualsevol de les dues llengües oficials i ser contestats en la llengua que desitgin" i reclama al Govern que doni suport a la creació de l'Oficina de Garantia de la Llibertat Lingüística de Vox, que ja està dotada als pressupostos.

Esmenes a la totalitat del PSIB, MÉS per Mallorca, Més per Menorca i Unides Podem

El PSIB, MÉS per Mallorca, Més per Menorca i Unides Podem ja han registrat esmenes a la totalitat als pressupostos, que es debatran en el ple de dimarts. Una vegada finalitzi el termini per a les esmenes parcials (Vox va avançar que en presentaria, però encara no les ha registrades), es convocarà una ponència per als dies 4 i 5 de desembre a la Comissió d'Hisenda, que ha d'emetre el dictamen entre el 12 i el 14 de desembre. La sessió plenària per a l'aprovació definitiva dels comptes tindrà lloc, si es compleix el calendari, entre el 19 i el 21 de desembre.

El portaveu del grup socialista, Iago Negueruela, ha criticat que el Govern hagi presentat "el major pressupost de la història" però "el que pitjor atén les necessitats de la ciutadania", i ha lamentat que es retirin ajudes socials d'entre 300 i 600 euros per als treballadors durant l'hivern, que es retallin ajuts a la dependència o que no es pressuposti la gratuïtat del transport públic. Per part seva, el líder de MÉS, Lluís Apesteguia, ha censurat que els comptes no "solucionaran els problemes estructurals que tenim com a país". "Aquests pressupostos són els que justificaran una nova onada d'atacs contra la llengua catalana", ha afegit. Per part de Més per Menorca, Josep Castells ha considerat que demostren una "manca de projecte" del Govern, i hi ha trobat a faltar "mesures per fer front als problemes que afecten les Illes", com la saturació turística o els problemes d'habitatge. Al seu torn, la diputada d'Unides Podem Cristina Gómez ha denunciat que, a més, els comptes "no incorporen el projecte pilot de llibertat lingüística que ha anunciat la Conselleria d’Educació, que, a part de ser il·legal, en no pressupostar-se, posa en risc partides sí pressupostades, retallaran en beques per a l’alumnat o en formació per al professorat?".