El decret llei del Govern vol reduir l'oferta d'habitatge turístic il·legal, que estima que és el 90% del total
L'Executiu ha aprovat la norma, que, a més, desvincula la situació urbanística d'un edifici de les seves condicions d'habitabilitat
PalmaEl Govern ha aprovat aquest dilluns finalment el decret d'habitatge després d'introduir-hi mesures per fer front a l'oferta d'habitatge d'ús turístic il·legal, que estima que és del 90% del total, encara que és difícil tenir-ne la xifra definitiva. Així ho ha explicat la consellera d'Habitatge, Marta Vidal, que ha assegurat que la norma introdueix una modificació de la Llei de turisme amb l'objectiu de reduir aquest percentatge.
La norma estableix la clausura temporal de l'habitatge d'ús turístic com a mesura cautelar amb la intenció que els immobles de lloguer vacacional que es precintin es recuperin després per al mercat residencial. Com ha explicat la consellera, la Llei de turisme actual només permetia la paralització i la clausura de l'habitatge, però amb el decret s'introdueix el precinte temporal per facilitar el canvi d'ús de l'immoble. Tot i això, els habitatges que tornin al mercat residencial a partir d'aquesta actuació no necessàriament tindran el preu limitat: "Només els que es generin a partir del decret tindran aquesta condició", ha exposat la titular d'Habitatge.
Segons Vidal, afegir aquest punt al decret és el que n'ha retardat dos dies l'aprovació, prevista inicialment per al passat divendres. La consellera ha assegurat que hi va haver un debat amb la resta de membres del Govern sobre fins on podia arribar el decret llei i si també podia incloure mesures per lluitar contra l'oferta clandestina de pisos turístics. Una iniciativa que la presidenta Marga Prohens va posar damunt la taula durant l'acte d'entrega dels Premis del Turisme, remarcant que seran els consells insulars els que tindran la competència per fer-ho. "El debat excedia el marc polític que correspon al Consell de Govern, tocava una matèria tècnica que és complexa", ha explicat Vidal.
D'altra banda, el decret també desvincula la situació urbanística d'un edifici de les seves condicions d'habitabilitat. Segons la consellera, això permetria facilitar la concessió de cèdules d'habitabilitat a llars que les compleixin amb independència de si l'immoble en conjunt incompleix la Llei d'urbanisme. Vidal ha negat que aquesta disposició impliqui cap tipus d'"amnistia" davant les edificacions irregulars, que continuaran subjectes al règim de la Llei d'urbanisme. D'altra banda, el decret que permet crear habitatges protegits a edificacions inacabades amb llicència caducada, en estat ruïnós o en situació d'inadequació s'amplia i inclou també la figura d'habitatge de preu limitat, una nova categoria de pisos creada amb l'impuls d'aquesta normativa.
Un registre autonòmic
El Govern crearà, a més, un registre autonòmic d'habitatge de preu limitat per gestionar les mesures. Els habitatges de preu limitat tenen una superfície útil màxima de 90 metres quadrats, i es poden destinar tant a ús propi com a la venda o el lloguer. Els beneficiaris han de complir diversos requisits. Han de ser majors d'edat, tenir la residència permanent a les Illes, no poden ser propietaris d'un altre habitatge (amb titularitat del 100%) i l'habitatge de preu limitat només pot ser el seu domicili habitual i permanent.
Els preus dels pisos de lloguer aniren dels 385 als 905 euros en edificacions existents, i dels 455 als 1.070 en les que siguin d'obra nova. Pel que fa als de compra, es vendran els edificis ja existents per entre 102.000 i 241.000 euros, mentre que els d'obra nova aniran dels 121.000 als 285.000 euros.
Com ja s'havia anunciat, el decret permetrà, també, la divisió horitzontal de grans pisos en habitatges de fins a un mínim de 60 metres, la reconversió de locals en habitatges i el creixement d'edificis en altura. En el cas del canvi d'ús de locals a habitatges, s'eliminaran limitacions i es permetrà augmentar la densitat residencial encara que vagi en contra dels planejaments urbanístics, sempre que els immobles resultants de les obres tinguin el preu limitat. La norma amplia el termini màxim de concessió del dret de superfície a constructors perquè hi facin habitatge de preu limitat: abans era d'un màxim de 50 anys i ara serà de fins a 75 anys.
