El Govern de Prohens
Govern04/09/2023

El Govern deixa sense doblers l'Oficina Anticorrupció

Prohens eliminarà dels pressupostos l'organisme mentre estudia com abordar-ne la supressió definitiva

PalmaEl Govern preveu deixar sense doblers l'Oficina Anticorrupció de les Illes Balears en els pressupostos. L'òrgan, que depèn políticament del Parlament, quedarà sense partida en els propers comptes, corresponents al 2024. Tal com ha avançat l'Última Hora i confirmen fonts de l'Executiu a l'ARA Balears, aquesta és la fórmula ideada per suprimir de facto l'ens mentre concreten el mecanisme per a l'eliminació definitiva. Sense finançament, l'entitat no pot funcionar.

Els conservadors ja havien advertit que eliminarien aquesta oficina si arribaven al Govern. Fonts de l'Executiu argumenten que l'oficina presenta "duplicitats amb altres organismes", com la Sindicatura de Comptes, la Intervenció General de la CAIB i la Fiscalia, i per aquest motiu, advoquen per eliminar-la. Sigui com sigui, Prohens havia acusat en ocasions anteriors l'òrgan d'"arxivar" els casos que afectaven el PSIB. El seu soci d'investidura, Vox, també està en contra de l'existència d'aquest organisme. Justament, Prohens ha anunciat aquest mateix dilluns que en les properes setmanes es reunirà la comissió de seguiment del pacte entre PP i Vox i que ja es preveu parlar de pressupostos.

Cargando
No hay anuncios

L'ens va ser impulsat a través d'una llei el 2016, durant el primer mandat de Francina Armengol, per donar resposta a l'onada de casos de corrupció que havien afectat les Illes Balears en els anys anteriors. La creació de l'oficina va ser una condició de Podem durant les negociacions per formar govern. El portaveu del grup parlamentari socialista, Iago Negueruela, ha lamentat que entre les "primeres mesures" del nou Executiu del PP hi hagi la supressió d'aquest ens, cosa que, a parer seu, indica un "greu problema de salut democràtica" a la Comunitat.

124 informacions tramitades el 2022

Segons la darrera memòria de l'ens, el 2022 va rebre 124 denúncies o informacions sobre possibles irregularitats, la majoria (89) de les quals eren anònimes, i tres, de partits polítics. La xifra és més baixa que la d'altres entitats amb els mateixos objectius, com l'Oficina Antifrau de Catalunya (554) l'Agència Valenciana Antifrau (453). Del total d'informacions rebudes, es van obrir 107 expedients, i només 11 van acabar amb un informe raonat o bé en una denúncia a una instància judicial.