El Govern ha hagut de tornar 16,5 milions d'euros de fons europeus

PalmaEl Govern del PP va alertar fa un any que, dels 1.094 milions d'euros que la Moncloa havia dipositat a les Balears, 344 estaven en risc de perdre's per la dificultat d'executar els projectes en termini. Finalment, l'addenda que va aprovar l'executiu espanyol ha donat aire a les administracions del conjunt de l'Estat per anar tirant endavant els projectes fins al 2026. Però, tot i això, les Illes Balears ja han renunciat a 16,5 milions d'euros. Així n'informen fonts del Govern, que remarquen que es tracta de devolucions que es fan a partir de convocatòries fetes en l'anterior legislatura.

Per conselleries, Economia, Hisenda i Innovació ja ha tornat 3,3 milions d'euros rebuts dels fons europeus. A més, el conseller Antoni Costa ha assegurat aquest dimarts al ple del Parlament que el departament haurà de tornar 3,6 milions d'euros més. D'altra banda, la Conselleria d'Empresa, Ocupació i Energia, i especialment el Servei d'Ocupació de les Illes Balears (SOIB) ha tornat 8 milions d'euros provinents dels fons europeus; Educació, 3,4 milions d'euros; Habitatge, Territori i Mobilitat, un milió; Agricultura, 500.000 euros; i Famílies i Afers Socials, 300.000 euros.

La presidenta Marga Prohens ha assegurat aquest dimarts al ple del Parlament que, malgrat aquestes renúncies, les Illes ja han executat el 51% dels fons europeus que se'ls han assignat, i és "una de les comunitats amb més execució" dels fons, després de passar d'un 30% l'anterior legislatura al 51% amb el Govern actual.

El vicepresident del Govern, Antoni Costa, ha posat èmfasi en els projectes de la Conselleria d'Hisenda en el ple. En aquest departament s'han tornat dos blocs, un d'1,6 milions d'euros i un altre d'1,7 milions. Segons fonts del seu equip, el Pacte ja va tornar aquests doblers perquè no hi va haver sol·licituds a la convocatòria. El ministeri va demanar a les comunitats que no ho fessin, i varen ajustar el reial decret per intentar que les subvencions tinguessin més èxit tant pel que fa a les condicions dels terminis i al seu objecte. Segons les mateixes fonts, malgrat els canvis, la convocatòria "no s'ajustava a la realitat de les Balears i s'ha confirmat la devolució".

El fet que nombroses convocatòries d'ajudes es facin des de Madrid, sense conèixer la realitat de cada territori, complica el fet que després les institucions locals s'hi acullin. A més, la burocràcia associada als projectes de fons europeus és tan farragosa que alguns consistoris hi renuncien perquè no tenen tècnics suficients. Durant el ple, Costa ha esmentat el Programa dedicat a serveis per als Ajuntaments que, al seu entendre, no era adequat a les característiques dels consistoris de les Illes. "S'hi varen presentar vuit ajuntaments, i cinc hi varen renunciar immediatament quan varen veure la paperassa que implicava", ha dit. Costa ha responsabilitzat l'executiu espanyol d'establir uns criteris per repartir els fons europeus amb "massa burocràcia, terminis massa curts i inadequació a les necessitats dels ciutadans".

Tot i això, el diputat socialista Carles Bona –que aquest dimarts li ha adreçat una pregunta parlamentària sobre la qüestió– critica que altres comunitats varen demanar a l'Estat que els fons europeus finançassin el 100% dels projectes, perquè en molts casos la coberta just era del 80% i, per això, moltes administracions hi renunciaven perquè no tenien accés al 20% restant. També ha remarcat que altres comunitats (com Galícia) han fet una segona convocatòria de projectes que no havien funcionat a la primera. "Per què el Govern renuncia a treure una segona convocatòria amb condicions més favorables?", es demana. "Les altres comunitats, quan els sobren doblers, demanen flexibilització, es concedeix i treuen una segona convocatòria per intentar retornar el mínim de fons possibles", continua, en declaracions a l'ARA Balears: "El Govern del PP no està fent això, per incapacitat o per voluntat està renunciant als fons sense moure un dit".

Després que Costa hagi negat que la Conselleria renuncia al 51% del total dels fons europeus, com defensava Bona, i hagi parlat d'un 36%, el socialista assegura que "voldria veure els números". "Els plans complementaris de recerca en física, ciències marines i biodiversitat sumen uns 4,6 milions d'euros que ja no gestionen ells perquè, arran de la dimissió del secretari autonòmic d'Innovació [Antonio Carmona], les competències de recerca han passat a la Conselleria d'Educació", ha dit.