El drama de València fa que el Govern es plantegi rectificar i prohibir xalets nous en sòl rústic inundable

PalmaPrimer va ser Marga Prohens qui ho deixà entreveure el passat dimarts al Parlament, i finalment ha estat Antoni Costa, que va coordinar el Decret llei de simplificació administrativa, qui ho ha confirmat: el Govern es planteja fer cas als especialistes i rectificar la norma que fa mig any va derogar la prohibició de construir en zones inundables. "Mai penses que et pugui passar, però el que ha succeït al País Valencià ha posat en evidència la veritat del canvi climàtic, que ens ha de dur a un canvi estructural i, potser, a canviar coses", ha remarcat Costa aquest dimecres.

La catàstrofe a València ha fet que l'Executiu reflexioni. La disposició setena del decret llei, que està en vigor i a hores d'ara es tramita com a projecte de llei, serà modificada si el Govern rectifica de manera definitiva. Els centenars de morts per la DANA –les Illes han enviat un contingent d'emergències per ajudar la Generalitat Valenciana– i l'advertiment dels experts han provocat que el Govern es replantegi un dels compromisos estrella del PP: la legalització i construcció en zones inundables en rústic.

"El que ha passat al País Valencià ens pot succeir a nosaltres", ha admès Costa a la roda de premsa posterior al Consell de Govern. El vicepresident i conseller d'Hisenda ha presentat els pressupostos i ha anunciat que els comptes per a 2025 duplicaran la partida de neteja de torrents, que passarà de quatre milions a vuit, i que hi haurà partides del factor d'insularitat que es destinaran a inversions hidràuliques. Quant a permetre construir en zones inundables, Costa ha assenyalat que l'Executiu "reflexiona" i que pot "emprendre mesures de prevenció i de conscienciació de la ciutadania".

El Pacte va aprovar la prohibició de construir en zones inundables en sòl rústic l'any 2020 amb el Decret llei de territori, dos anys després de la torrentada de Sant Llorenç des Cardassar, que va deixar 13 morts i va commocionar les Illes. Aquella decisió no va agradar als particulars que tenien expectatives urbanístiques, i tampoc a alguns ajuntaments que rebien la pressió dels propietaris. Entre les crítiques n'hi havia una que els especialistes admeten: la cartografia que va fer servir el Pacte era molt genèrica i deixava fora de la possibilitat de construir a llocs on el risc no era clar. Només hi havia una excepció, que eren les construccions agrícoles, que es podien continuar construint en zones inundables, i a la resta de zones en situació de risc, com incendis o esllavissades.

Amb una intensa pressió per part d'alguns ajuntaments, Prohens va derogar l'article amb el qual el Pacte havia prohibit la construcció a qualsevol zona de risc en sòl rústic (erosió, inundació, incendi i esllavissament) amb el Decret llei de Simplificació administrativa. Tots aquells que no havien pogut construir en el seu moment, es fregaven les mans. Amb tot, la gravetat de la situació a València ha fet que es plantegi rectificar, almenys en el cas de les zones amb risc d'inundació.

Entre 1.300 i 1.500 xalets en zones de prevenció de riscos

Segons els càlculs del geògraf Mateu Vich a petició de l'ARA Balears, el nombre de cases noves que el Decret llei de simplificació permet són entre 1.300 i 1.500 a Mallorca, si bé la xifra pot variar una mica en funció de diferents paràmetres urbanístics i de la interpretació que en facin els tècnics municipals. Per exemple, Campos –el municipi de Marga Prohens–, amb més de 330 xalets, era el que més noves cases en rústic hauria pogut tramitar. Després de Campos, els termes municipals que poden edificar més (fins que es modifiqui la norma, si és que finalment es fa) són Palma, amb 117 nous habitatges en rústic; Manacor, amb 105; sa Pobla, amb 74; Bunyola, amb 43; Felanitx, també amb 43; Pollença, amb 32, i Capdepera, amb 27. Petra, Muro, Artà i Son Servera també estan lleugerament per sobre dels 20 nous xalets, mentre que la resta de municipis hi queden per davall.

Com pot rectificar el Govern?

Per rectificar el decret en vigor, el Govern pot aprofitar la tramitació del text com a projecte de llei, que dimarts que ve es debatrà al ple del Parlament. Ara bé, el text ja ha estat modificat a ponència i comissió, i ara caldrà trobar una fórmula per encaixar la intenció de l'Executiu i que la llei mantingui la coherència tècnica.

De moment no ha transcendit si, a més de les noves cases en zones inundables, el Govern impulsarà a través del grup parlamentari popular que torni a ser vigent la prohibició de construir a la resta de zones de risc, com les que tenen perill d'incendi o esllavissament, avui desprotegides gràcies a l'esmentat decret.