El Govern farà una campanya de promoció de l'elecció de llengua als pares

PalmaEls nous pressupostos no inclouen la partida per a l'elecció de llengua (es concretarà durant la negociació parlamentària), però Vox ja ha arrencat al Govern el compromís de fer una campanya informativa al respecte. Després de les queixes de l'extrema dreta perquè no es publicitàs prou als pares la possibilitat d'escollir la llengua vehicular al primer ensenyament (només onze centres s'han adherit a la proposta), finalment el PP ha acceptat fer una campanya el 2025. L'objectiu és que més centres acabin integrant l'elecció de llengua, encara que el vicepresident i conseller d'Hisenda, Antoni Costa, ha negat que es vulgui pressionar els equips directius a través dels pares.

"El nostre compromís és fer una campanya de promoció en matèria de llibertat lingüística perquè el màxim nombre de centres educatius s'apuntin al programa", ha explicat Costa en la roda de premsa de presentació dels pressupostos al Parlament. A més, tot i que l'elecció de llengua no té una partida específica, ha insistit que "la Conselleria d'Educació assignarà prou recursos per a tots els centres educatius que es vulguin afegir al programa". Són els centres els que escullen sobre el programa lingüístic, però, en canvi, la campanya anirà dirigida als pares. Tot i això, Costa ha dit no entendre per què això pot "suposar un conflicte": "Nosaltres apel·lam sempre a la llibertat".

Aquesta és una de les novetats dels comptes que l'Executiu va desgranant. Com ja va avançar Vox ahir, Costa ha confirmat que l'Oficina de Llibertat Lingüística de l'extrema dreta queda enguany fora dels pressupostos. L'any passat s'hi varen destinar 750.000 euros, però no s'ha arribat a posar en marxa. En canvi, el Govern ha acceptat la creació d'una Oficina Antiocupació i l'ha pressupostat en 250.000 euros.

Després que l'any passat el PP apujàs el sou un 7,5% als seus alts càrrecs, Costa ha dit que enguany els seus sous només augmentaran si el govern espanyol accepta un increment del 2% als sous de tots els treballadors públics.

Menys recursos a la Conselleria de Turisme

Una de les novetats és que el pressupost de la Conselleria de Turisme cau 99,6 milions d'euros, i passa de 195,4 milions el 2025 a 95,8 milions d'euros. Per tant, rebrà un 51% menys de recursos que l'any passat. Costa ha explicat que el motiu és que enguany s'han executat 100 milions d'euros provinents de fons europeus que ja no estan disponibles per a l'any vinent.

Per conselleries, la que més incrementa el pressupost és Empresa, un 24,3%, i passa de 204,7 milions el 2024 a 254,5. En canvi, el pressupost del Servei d'Ocupació (SOIB) disminueix un 4,7%, i enguany només rebrà 119,2 milions d'euros (l'any passat eren 125,1). També obtindran més recursos Educació (1.416,5 milions, 63,8 més que l'any passat) i Salut (2,450, 81,7 milions més). A més, l'IB-Salut també veu incrementat el seu pressupost en 137,6 milions d'euros, un 6%.

La Conselleria del Mar també rebrà més recursos, 181 milions d'euros (16,2). Costa també ha anunciat que bona part dels ingressos provinents de l'Impost de Turisme Sostenible (ITS) aniran destinats a inversions en el cicle de l'aigua. Es preveuen recaptar 154,7 milions d'euros amb aquest tribut. Famílies i Afers Socials rebrà 380,1 milions d'euros, 37 milions més que l'any passat; Agricultura, Pesca i Medi Natural rebrà un increment de 8 milions (un total de 135,2), i el pressupost d'Habitatge creix un 7,7%: passa de 263,9 milions el 2024 a 284,1 per al 2025. L'Institut Balear de la Dona millora un 0,1% el pressupost i passa de 9,4 milions l'any passat a 9,5 enguany.

Els consells insulars surten perdent

Les aportacions al sector públic passen de 905,3 a 916,1 milions d'euros, per tant, s'incrementen un 1,2%, i les del sector privat decauen un 18,7%, passant de 475,4 milions fa un any a 386,5. La davallada es produeix perquè es faran menys transferències a empreses privades, mentre que la concertació amb entitats privades creix un 3,5%.

Pel que fa al sector públic, els consells insulars surten perdent i rebran 14,3 milions menys enguany, i quedaran en 642,9 (un 2,2% menys). Segons ha explicat Costa, això es deu al fet que la liquidació del 2023 no ha estat "tan favorable com la del 2022 als consells insulars". "Aquesta caiguda de finançament es compensarà a través dels convenis de carreteres", ha remarcat.