El Govern preveu eliminar les cèdules d'habitabilitat en edificis de primera ocupació
L'Executiu podria incloure la mesura, que ja s'aplica a Eivissa, en el decret de simplificació administrativa
PalmaEl Govern estudia eliminar les cèdules d'habitabilitat en edificis de primera ocupació, una mesura que ja és vigent a Eivissa des de 2022. Segons ha sabut l'ARA Balears, aquesta podria ser una de les novetats del decret de simplificació administrativa que l'Executiu preveu anunciar a finals d'aquest mes. La tesi del Govern és que aquest requisit en les obres noves (es mantindrà per a la resta) suposa una duplicitat amb un altre tràmit que se sol·licita als propietaris: la llicència de primera ocupació, un acte administratiu que acredita que l'obra està acabada completament, compleix amb els requisits exigits per ser habitada i permet contractar-hi subministraments.
La iniciativa s'emmiralla en el Consell d'Eivissa, que el 2022 va aprovar (també a través d'un nou reglament de simplificació administrativa) l'eliminació de les cèdules d'habitabilitat de primera ocupació. Ara bé, les mateixes fonts assenyalen que la cèdula sí que s'haurà d'aportar en aquells habitatges que ja existeixen i que duguin a terme renovacions. La cèdula d'habitabilitat es regula a través d'una llei autonòmica però l'expedeixen els consells insulars.
Aquesta és una de les mesures que, si es compleixen les previsions, podria formar part del decret de simplificació administrativa, la primera passa d'un pla del Govern a llarg termini que té com a referent les polítiques de desburocratització de l'administració del govern de Juanma Moreno a Andalusia (en aquesta comunitat, de fet, no es demanen cèdules d'habitabilitat des de 1987). La recepta del president andalús ha consistit en diversos 'superdecrets' per simplificar l'administració que han modificat més d'un centenar de normatives autonòmiques i centenars de procediments administratius. L'executiu de Moreno ha anunciat un quart procediment simplificador per a aquest any, que ha de concloure el pla.
El decret de l'Executiu de Prohens ha de ser la primera passa en aquest propòsit. La presidenta va anunciar la iniciativa denunciant que existeix, al seu entendre, "un excés de burocràcia, de paperassa, d'ego, de voler-ho regularitzar i legislar-ho absolutament tot", i una administració "que ha fet bandera d'un excessiu intervencionisme". En el ple del passat dimarts, el vicepresident Antoni Costa va assegurar que el decret "afectarà totes les conselleries".
Una norma àmplia
El Govern va anunciar la presentació de la norma de simplificació administrativa per al primer trimestre de 2024, i ja fa tard. Segons fonts del Govern consultades, el decret és complicat tècnicament i els tècnics encara hi estan treballant. Com ha explicat l'ARA Balears, inclourà un paquet de mesures importants en matèria urbanística. Entre elles, una amnistia per a les edificacions fora d'ordenació, en sòl rústic. L'Executiu també ha posat la Comissió de Medi Ambient en el punt de mira i planeja fer-ne canvis per agilitzar-ne el funcionament.
La mesura estrella del decret, no obstant això, serà l'impuls d'un paquet de mesures per agilitzar les llicències urbanístiques i que es puguin tramitar en dos o tres mesos mitjançant el pagament d'un servei extra de fast pass o llicència exprés. El model, que l'Ajuntament de Madrid va estrenar a Espanya el 2010, consisteix a habilitar una sèrie d'empreses especialitzades que han de reunir uns requisits tècnics perquè –a partir del moment de la seva autorització– puguin estudiar cada cas i que així l’Administració concedeixi la llicència en un període inferior.