L'oficina lingüística de Vox tindrà una dotació de 750.000 euros

PalmaEl Govern preveu destinar una partida de prop de 750.000 euros a l'Oficina de Garantia de la Llibertat Lingüística que Vox impulsarà en compliment de l'acord de governabilitat amb el PP. Segons ha sabut l'ARA Balears, les parts discuteixen al voltant d'aquesta xifra (proposada per Vox) des del començament de les negociacions pels comptes, que finalment s'hauria confirmat un cop aprovat el sostre de despesa no financera de l'Executiu. L'oficina dependrà del Parlament i costarà la meitat del que valia l'Oficina Anticorrupció, que disposava d'1,5 milions d'euros i que tant el PP com Vox volen derogar. Segons fonts coneixedores, l'extrema dreta, que ha estat crítica amb la despesa que comportava aquest organisme, volia que l'ens per la garantia de la llibertat lingüística tingués un cost considerablement inferior.

No obstant això, segons fonts del Govern del Pacte el pressupost és ostensiblement superior al que tenia l'Oficina de Drets Lingüístics, que depenia de la Direcció General de Política Lingüística del Govern, i que el partit d'Idoia Ribas va definir com una "arma d'imposició lingüística del català". Encara que la despesa de l'organisme no està detallada en els comptes de 2023, segons aquestes fonts tenia un cost de prop de 150.000 euros sumant les despeses de personal (el 2023 comptava amb tres funcionaris) i els materials de difusió i sensibilització. El nou govern de Prohens ha suprimit la direcció general en conjunt, que tenia un pressupost de 3,8 milions d'euros, mentre que la creació de l'oficina es va aprovar el 2018 amb una partida inicial de 100.000 euros. Mentre que l'Oficina de Garantia de la Llibertat Lingüística de Vox dependrà del Parlament, la resta de competències en política lingüística passaran a l'Institut d'Estudis Baleàrics, que dependrà de la Conselleria de Turisme, Cultura i Esports.

Sigui com sigui, la creació de l'oficina lingüística de Vox encara és a les beceroles. El partit d'extrema dreta va presentar un text no consensuat amb el PP per tirar-la endavant, que els populars varen advertir que no podien acceptar, perquè la llei carregava en el seu preàmbul contra l'Estatut d'Autonomia –deia que fa servir de manera “retorçada” la Constitució per parlar d’una llengua pròpia per damunt del castellà– i les polítiques de normalització lingüística. A més, establia un règim sancionador per a les administracions i organismes públics de fins a 100.000 euros en els supòsits més greus. Les diferències al voltant d'aquest organisme varen obrir la primera esquerda entre els socis. Finalment, es varen instar a cercar una fórmula consensuada per crear l'organisme durant el tràmit d'esmenes. Però les negociacions pels pressupostos de la comunitat i per l'aplicació de la lliure elecció de llengua a les escoles han endarrerit les converses.

Entre les funcions del nou organisme hi ha, tal com les va definir Vox en el seu escrit, "recollir i tramitar les reclamacions sobre vulneració del dret a la llibertat lingüística", encara que també podrà actuar d'ofici, atendre consultes sobre el mateix tema i difondre informació sobre aquest dret. A més, preveu el foment de "l'ús de les llengües oficials a les Illes Balears, atenent les modalitats lingüístiques" del territori, "el mallorquí, el menorquí, l'eivissenc i el formenterer". En paral·lel, l'oficina també podrà col·laborar amb les administracions per evitar que es vulnerin els drets dels parlants i supervisar la "tutela del dret a la llibertat lingüística i el compliment de la normativa que l'empara", tant pel que fa al Parlament com a tots als òrgans de l'Administració.