És legal prohibir l'accés dels ocupes a ajudes per a l'habitatge?

PalmaL'acord sobre habitatge que han anunciat aquest dilluns el PP i Vox inclou entre les mesures la prohibició a les persones condemnades per delicte d'usurpació i violació de domicilis a accedir a ajudes per a un habitatge. "Es limita l'accés a prestacions en matèria d'habitatge i l'accés a habitatges protegits", ha informat el conseller d'Habitatge, José Luis Mateo, que també ha anunciat "compensacions econòmiques als afectats pels casos d'ocupació". El conseller ha citat un registre del govern espanyol en què ha assegurat que en el darrer any s'han registrat més de 400 casos d'ocupació a les Illes. Però en moltes ocasions les persones que recorren a aquesta via pertanyen a col·lectius vulnerables i no es poden permetre accedir a un lloguer a preu de mercat. Quin encaix legal té privar de les ajudes de l'Administració els que tenen aquests antecedents?

El PP i Vox prohibeixen les ajudes als ocupes a les Balears

L'advocat especialista en dret immobiliari Mateo Juan considera que la norma té encaix jurídic. "És legal, i en tenim diversos exemples a l'ordenament jurídic, en què s'han condicionat ajudes a determinades situacions, com per exemple a estar al dia en els pagaments a la Seguretat Social i a Hisenda", defensa. Esmenta també la Llei de segona oportunitat: "Un dels requisits és no haver estat condemnat per delictes patrimonials". En aquest sentit, creu que la proposta del Govern "cerca fer un paternalisme: "Si tens una sentència per un delicte d'usurpació, no tindràs accés a les ajudes per a l'habitatge". Adverteix, però, que s'ha de donar "una alternativa": "Si una persona està en una situació de necessitat i li tanques l'aixeta a una alternativa pública l'estàs empenyent a continuar usurpant".

En canvi, l'advocada de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca Gloria Olmos no té clara la viabilitat de la proposta. Insta a veure en què es concretarà aquest anunci en la norma abans de donar res per segur. Però tot i això, adverteix que es pot incórrer en una "discriminació d'unes persones per tenir antecedents penals". "Se sol·liciten per exercir càrrecs públics o per al tractament amb menors, però per això afecta la intimitat", adverteix. Considera que la limitació als condemnats per usurpació i violació de domicili s'hauria de fer a través d'una llei orgànica. A més, recorda que "el Codi Penal no estableix cap pena accessòria perquè la gent estigui ocupant". "Estam criminalitzant un sector de la població minoritari per justificar l'especulació i els doblers fàcils de tota aquesta gent que compra cases per augmentar el preu dels lloguers", lamenta l'advocada i activista. "Empram els més vulnerables per justificar els guanys d'un altre, mitjançant l'explotació turística de qualsevol tipus d'habitatge", conclou.

Per la seva banda, l'advocat Eduard Clavell considera que es tracta d'una mesura "per acontentar Vox". "Hi ha hagut una campanya molt forta de l'extrema dreta per intentar fer veure que l'ocupació és un problema molt gran per la manca d'habitatge, quan la realitat és que hi té una incidència molt petita", opina Clavell, que assessora llogaters i també col·labora amb la PAH. Sobre la legalitat de la mesura que planteja el Govern, creu que, en principi, és adequada a dret. "Que treguin algunes ajudes a aquestes persones no vol dir que no en rebin d'un altre tipus", apunta.

De canviar el pany a deixar l’inquilí sense aigua: així és l’assetjament immobiliari

L'habitatge és un dret fonamental?

Mateo Juan remarca que el dret a l'habitatge, recollit a l'article 47 de la Constitució, "no és un dret fonamental". "La Constitució espanyola el reconeix com a principi informador de la política, vol dir que l'Administració ha de vetllar per intentar que tothom pugui tenir un accés real i efectiu a l'habitatge", exposa. En aquest sentit, recorda que, si l'Administració compleix aquest principi, "llavors podrà castigar a qui no està fent ús d'aquesta facilitat i decideix agafar una drecera", en referència a conductes com l'ocupació. Ara bé, adverteix, si els que incorren en un delicte no tenen alternativa, potser cal "un examen de consciència" per part del legislador.