Juan Pedro Yllanes: “No pot ser que les Balears es converteixin en Las Vegas ‘low cost’ d’Europa”

PalmaJuan Pedro Yllanes (Sevilla, 1960) evita revelar si es presentarà a les pròximes eleccions, però assegura que la decisió serà “immediata”. El vicepresident del Govern i conseller de Transició Energètica, Sectors Productius i Memòria Democràtica encara els darrers 11 mesos abans dels comicis amb l’impacte de l’enfonsament de la plataforma de Yolanda Díaz a Andalusia i el futur d’Unides Podem incert, ja que encara ara no se sap si arribarà amb les mateixes sigles a les generals. Així i tot, en aquests 11 mesos es proposa continuar amb el quart pla de fosses, fer una llei de canvi climàtic “més ambiciosa” i modificar la llei del joc per combatre aquest sector.

Heu remarcat que s’ha de modificar la Llei de canvi climàtic perquè sigui més ambiciosa. En quin sentit?

— En el de cercar solucions a l’emergència climàtica que va declarar el Govern el 2019. Europa i els experts diuen que arribam tard, i pensar en 2040 o 2050 és massa lluny. Hem d’adaptar la nostra llei a les exigències dels que en saben. Hem de ser més ambiciosos en la descarbonització, en el canvi de paradigma de mobilitat, en l’estalvi energètic... Tenim reptes importants.

Per què no es va anar més enllà en el moment en què es va aprovar?

— La llei és ambiciosa i interessant, té les seves disposicions adaptades als escenaris que dibuixava la comunitat internacional el 2019, però els científics constantment investiguen què passa amb el planeta, i no podem esperar al 2050. Quan neix la llei, ho fa ajustada al que es demana en aquell moment, però tres anys després és evident que tot ha canviat.

Voleu posar plaques solars en aparcaments, zones urbanes, però també en sòl rústic de baixa qualitat. Com van les converses amb els consells?

— Hem establert un full de ruta per als consells perquè el 2025 tinguem una zonificació per al desenvolupament d’energies renovables en sòl rústic, partint de la base que no ens agrada ocupar sòl rústic, però també necessitam arribar als objectius que tenim fixats. Continuam fent una aposta per zones industrials, urbanes i periurbanes. A partir d’aquí, cercarem solucions que determinin la menor ocupació possible del sòl rústic. El que demanam als consells és que facin la feina per zonificar i tenir clar on fer el desenvolupament.

Quin balanç feis després de tres mesos des que es va obrir la planta d’hidrogen verd de Lloseta?

— És l’aposta més important que han fet les Balears per la diversificació econòmica. La planta de Lloseta és la primera de les Illes, però ja tenim projectes privats i públics que pensen en hidrogen verd. Hi podrà haver més plantes. La de Lloseta demostra que a les Balears podem ser pioners en la producció d’hidrogen verd. S’ha arribat a la conclusió definitiva que l’hidrogen verd és l’energia del futur. Va venir l’ambaixadora de Finlàndia per conèixer la planta, hi estan interessats, ja que és reproduïble a altres illes d’Europa, i sabem de projectes que volen replicar-la. Tenim previst un hidroducte que traslladarà l’hidrogen produït a Lloseta cap al port de Palma, a un dels llocs essencials de la seva utilització. Al final, hi ha tota una iniciativa industrial vinculada a l’hidrogen verd. Si hagués de pensar en la fita essencial d’aquests tres anys de legislatura d’aquesta conselleria, sens dubte és l’hidrogen verd i la planta de Lloseta.

S’arribarà al 70% de producció d’energies renovables que estableix la Llei de canvi climàtic, tenint en compte que ha de ser més ambiciosa?

— No és un tema que sigui viable, sinó que tenim aquesta obligació imposada per una llei que ha aprovat el Parlament. Hem de fer esforços perquè aquest objectiu, de ser sobirans energèticament, sigui un deure cap a la ciutadania. Hem de cercar aquestes solucions perquè el 70% sigui possible d’aquí al termini que tenim, que no pot anar més enllà de 2035 o 2040.

Aquesta setmana heu demanat a Madrid que a les Balears es puguin posar plaques solars flotants. Concretament, on teniu pensat col·locar-les?

— Quan pensam en fotovoltaica flotant, podem pensar en els embassaments de regadiu, que a les Balears són solaritzables amb aquesta tècnica. Som una comunitat insular, i el que hem dit és que si feim una aposta per l’eòlica flotant, essencialment al nord de l’illa de Menorca, hi haurà distància entre molí i molí, i aquesta distància es podrà cobrir amb fotovoltaica flotant, ja que serà una zona limitada per a la navegació i el fondeig. Aprofitam així per combinar l’eòlica flotant amb la fotovoltaica flotant, aconseguim el mix energètic perfecte.

Heu posat el sector del joc en el punt de mira. En quin horitzó temporal us moveu per igualar la mitjana de sales de joc illenca amb la mitjana estatal?

— Volem aprovar en aquesta legislatura una modificació de la llei del joc dirigida a obtenir aquest efecte. No pot ser que les Balears es converteixin en Las Vegas low cost d’Europa, i la moratòria és una passa important. Cercarem el consens més gran possible, perquè és un tema que preocupa a totes les forces polítiques i a la ciutadania. Estic segur que assolirem un consens important.

Fa unes setmanes vau plantejar l’augment d’un 30% dels impostos al sector.

— Aquesta mesura no depèn exclusivament de la voluntat del Govern balear. El joc és un tema complicat, tenim unes competències reduïdes, i amb el que tenim podem fixar la quantitat de sales de joc, però tota la qüestió impositiva depèn de l’Estat. El joc online també, i hem de tenir constant comunicació amb el Ministeri per fer valer el que volem fer a les Balears, i traslladar la preocupació lògica de tot el que es relaciona amb el joc online.

La moratòria per obrir sales de joc pot empènyer a anar al joc online, que està menys regulat?

— No és una conseqüència directa, la moratòria vol disminuir el joc presencial. Ens preocupa l’accés molt fàcil de la gent jove al joc online, que és més complicat de regular, però hem de felicitar el Ministeri de Consum per les mesures adoptades en aquesta legislatura. S’han fet passes importants amb la limitació de la publicitat, per exemple.

Com valorau el ritme d’actuacions amb les exhumacions de víctimes de la Guerra Civil i el franquisme?

— La Llei de fosses i de memòria democràtica va ser essencial per la feina que feim a la Conselleria. Començarem el quart pla de fosses i tenim previst fer actuacions vinculades al desembarcament de Bayo a la Guerra Civil. Volem acabar la legislatura havent obert i investigat totes les fosses documentades que en siguin susceptibles. 

Andalusia ha estat el primer gran experiment de la plataforma de Yolanda Díaz, però el resultat no ha estat l’esperat. Podem no estava formalment a la llista per disputes a l’hora de conformar les llistes. Quina anàlisi en feis?

— No ha estat un experiment. Yolanda Díaz es va implicar finalment, perquè és ministra del Govern, i representant Unides Podem, era rellevant la seva implicació. Des del minut u, va quedar clar que l’acord al qual s’ha arribat no tenia res a veure amb la plataforma que vol impulsar. Ara comença una feina política important per aglutinar tota l’esquerra que no té un vot definit en el PSOE. A partir d’aquí, el 8 de juliol és el començament d’aquesta aventura política, i Andalusia va ser una implicació d’una ministra d’UP en una campanya electoral on s’havia arribat a un acord fet sobre la marxa, en poc temps. No té res a veure amb la que serà la via que utilitzarà Díaz per arribar al gran projecte d’esquerres que cerca.

Pedro Sánchez parla d’enfortir l’espai de Yolanda Díaz, i no Unides Podem. Creis que la marca, com està passant amb Ciutadans, ha perdut connexió amb la societat?

— Crec que no, la demostració més evident és que governam a les Balears i també a l’Estat. Al final, UP serà una part molt important del projecte de Díaz, no pot ser d’altra manera, ja que hi ha una part important de l’electorat que confia clarament en Podem. La feina de Díaz serà cercar el consens entre totes aquestes forces, algunes de els quals venen d’UP, com Más País, però han tingut una trajectòria diferent.

Després de la sortida “discreta” del Parlament en la votació de la llei turística, en la següent sessió de control, el PSIB va fer silenci davant les vostres explicacions. Hi va haver malestar dins el Govern?

— Som tres forces polítiques dins el Govern, lògicament hi ha discrepàncies, però tot es parla i s’analitza, no hi ha un malestar visible per part del PSIB. El consens que tenim tots és resoldre les discrepàncies de manera interna. Vaig trobar que l’oportunitat de mostrar la meva discrepància era aquesta, i per això vaig tenir aquesta actitud. El que tenim clar, així i tot, és que hem d’acabar aquesta legislatura, que ha estat molt complicada.

N’heu parlat amb el conseller de Turisme, Iago Negueruela?

— Sí, tenim un contacte habitual, parlam de molts temes perquè una part important del model econòmic, que és una de les seves àrees, és el model energètic. És una relació absolutament normal i natural de dos companys que estam en el Consell de Govern.

Com valorau la crisi viscuda recentment a Cort, amb la destitució de dos dels tres regidors de Podem?

— És d’agrair que s’hagi resolt d’aquesta manera. Quan em van demanar, vaig deixar molt clar que mantenir la seva condició de regidors sense acceptar la disciplina de partit era convertir-se en trànsfugues, i la decisió presa per Sonia Vivas i Rodrigo Romero és rellevant. A partir d’aquí, hem de fer feina cap al futur. Tal com ha quedat configurat el grup municipal està en condicions de continuar fent una bona feina.

Vós heu format part de l’oposició, i actualment del Govern. Com valorau el fet que se suspengués el passat dimarts la sessió de control i el debat de la reforma fiscal del PP?

— Que una sessió extraordinària no tingui sessió de control és habitual a qualsevol Parlament, Fins i tot al Congrés dels Diputats. No hem fet res que no es faci habitualment, i és el més ajustat al reglament del Parlament balear. En aquest Govern s’ha fet que la sessió de control sigui exclusivament de preguntes fetes per l’oposició. En la darrera legislatura governada per la dreta hi havia preguntes d’autobombo, els grups que donaven suport al Govern demanaven a l’Executiu, amb preguntes perquè els consellers es poguessin lluir. Això ho hem eliminat, som un Govern absolutament transparent en el fet de donar raó a la ciutadania a través de les preguntes de l’oposició, i crec que és un debat artificial. Ha estat l’excusa perfecta perquè els tres diputats de Vox estiguin de vacances, se’n van anar del Parlament.

En la reunió que va fer l’Executiu al castell de Bellver per rememorar els tres anys de Govern, vau dir que esperàveu que es repetís la mateixa fotografia el 2023. Vós també hi sereu, en aquesta imatge?

— No he pres aquesta decisió, estic concentrat en aquesta legislatura. L’important no és qui surt a la fotografia, sinó que sigui la d’un Govern de progrés, de coalició, on puguin estar les mateixes forces que hem governat en aquesta legislatura i que vam donar suport a l’Executiu en l’anterior. Seria una fita històrica un tercer govern de progrés.

Quan se sabrà la vostra decisió?

— De manera immediata. Estam acabant el curs polític, i hi haurà un període mínim de reflexió, ja que he de facilitar al partit la presa de decisions.