Radiografia d'un acord que segrega els nins per llengua
Els centres hauran d’aplicar la lliure elecció de l’idioma fins als vuit anys a partir del pròxim curs, i s’implantarà un pla pilot per als que vulguin implementar-la més enllà de la primera infància
PalmaA la sortida de la darrera reunió entre el PP i Vox per intentar desencallar el sostre de despesa contrastaven el somriure del conseller d’Economia i portaveu del Govern, Antoni Costa, i l’expressió apressada del conseller d’Educació, Antoni Vera, que feia via cap al cotxe oficial. Cap dels dos va fer llavors declaracions. Però el rostre no enganya, i divendres, quan es va materialitzar l’acord de l’Executiu amb l’extrema dreta, es va fer evident qui en sortia alleugerit i qui n’assumirà el cost. Costa tindrà, a la fi, el sostre de despesa per tirar endavant els primers pressupostos de la legislatura de Marga Prohens com a presidenta. Serà Vera qui pagarà en primera persona el preu d’aquesta victòria. Per influència de Vox, s’ha vist forçat a aplicar la lliure elecció de llengua fins als vuit anys a partir del pròxim curs. Una mesura que implica de facto la segregació dels infants per llengua. Vera va sortir de la reunió conscient que el pacte amb el partit d’extrema dreta posa les entitats per l’educació i la llengua en peu de guerra. Aquestes són les claus d’un acord que situa el conseller al centre de l’huracà. El Govern, que s’ha vist forçat a cedir davant del seu soci, obre ara una nova etapa.
Lliure elecció fins als vuit anys
El document signat calendaritza la mesura, però amb reserves
Vox exigia una calendarització concreta de com s’aplicarà la lliure elecció de llengua a les primeres etapes educatives –Infantil i Primària– el pròxim curs escolar, i que l’any acadèmic 2025-2026 s’aplicàs a la resta d’etapes. A més, la portaveu de la formació d’ultradreta, Idoia Ribas, reclamava conèixer de quina manera es duria a terme. Aquesta era la condició imprescindible perquè el Govern comptàs amb el seu suport per aprovar el sostre de despesa al Parlament. El PP s’hi va resistir fins el darrer moment, i va insistir que pertocava al Govern marcar els temps d’aplicació de la mesura, malgrat que formava part de l’acord de governabilitat. En el pacte que es va subscriure divendres es va cercar un camí intermedi.
L’acord parteix d’una proposta de la Conselleria d’Educació, que s’ha acabat implicant de ple en les negociacions, malgrat que al començament estaven en mans dels grups parlamentaris. Preveu que, a partir del curs que ve, els pares puguin triar la llengua de la primera infància (que arriba fins als vuit anys) “als centres allà on sigui possible”, un fet que obre la porta a segregar els alumnes segons l’idioma que seleccionin. Així mateix, també s’iniciarà un pla pilot per a les etapes posteriors, al qual els centres de tots els nivells es podran acollir de manera voluntària. Vera va explicar que els que s’acullin al pla rebran més dotació econòmica i recursos humans, i els que no continuaran amb el model vigent.
La segregació dels alumnes
El Govern fuig d’aquest terme i parla de desdoblament
Un dels punts clau de l’aplicació de la lliure elecció de llengua és la separació dels alumnes per idioma, en funció de l’elecció de les famílies. El Govern s’ha resistit a fer servir el terme “segregació”. Tant el conseller Antoni Vera com la presidenta Marga Prohens varen negar divendres que se segregui els alumnes per idioma. Vera va defensar, en canvi, la possibilitat de fer desdoblaments a les classes en què els pares reclamin fer ús de la lliure elecció de llengua i va remarcar que el Decret de mínims, que estableix que almenys un 50% de les assignatures s’han de fer en català, continuarà vigent. Fonts de l’Executiu argumentaven que, com que no es faran dues línies diferents segons l’idioma, no es pot parlar, al seu entendre, de segregació.
Tant l’oposició com les entitats educatives i lingüístiques varen mostrar la seva completa oposició a la tesi del Govern. Fins al punt que els representants de la comunitat educativa es varen negar divendres a participar en una reunió amb Vera per conèixer el contingut de l’acord. Ni el PP ni Vox varen fer públics els termes exactes del pacte. En canvi, es varen limitar a facilitar un comunicat de premsa amb una síntesi al respecte.
El conseller, al punt de mira
Vox aconsegueix elevar el debat d’una PNL a una negociació amb el Govern
El camí fins a tancar aquest acord ha estat costerut per al Govern. Vox va posar tota la carn a la graella. El grup parlamentari de l’extrema dreta estava decidit a arrencar al Govern un compromís per a la lliure elecció de llengua abans d’aprovar el sostre de despesa. Es va enfrontar a la seva pròpia direcció estatal, que preferia ajornar la discussió, i va assumir la pèrdua d’un diputat, Xisco Cardona, qui, a conseqüència de la crisi interna, ha passat a ser no adscrit. La insistència de l’extrema dreta va provocar que el debat escalàs: es va passar d’una negociació entre els grups del PP i Vox al voltant d’una Proposició No de Llei (PNL) per la lliure elecció de llengua –una iniciativa que no té força jurídica– a seure el conseller d’Educació a la taula i exigir-li una proposta d’aplicació i un compromís definitiu.
Fonts del PP varen admetre que el veto a la PNL de Vox pot haver complicat les coses per als populars. El temor a l’impacte mediàtic i a la contestació de la comunitat educativa, en cas que el PP hi votàs a favor, els va dur a plantar-se. Però, finalment, s’han vist empesos a acceptar parcialment la proposta de Vox. Vera insistia divendres que es tractava només d’un “acord parlamentari”, encara que el Govern el va anunciar. Segons fonts coneixedores, durant les negociacions hi va haver un debat entre Costa, que prioritzava aprovar el sostre de despesa i la reticència de Vera a donar entrada a l’extrema dreta a les polítiques en matèria educativa. Finalment, es va trobar una estratègia compartida en el pacte actual. Vera va remarcar que no es trencarien els consensos socials sobre llengua. Vox, però, continuarà atent al desenvolupament de l’acord.